Silvio Berlusconi
| Silvio Berlusconi | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 8 de maig de 2008 – 12 de novembre de 2011 |
|
| President | Giorgio Napolitano |
| Precedit per | Romano Prodi |
| Succeït per | Mario Monti |
| Mandat 11 de juny de 2001 – 17 de maig de 2006 |
|
| President | Carlo Azeglio Ciampi |
| Precedit per | Giuliano Amato |
| Succeït per | Romano Prodi |
| Mandat 27 d'abril de 1994 – 17 de gener de 1995 |
|
| President | Oscar Luigi Scalfaro |
| Precedit per | Carlo Azeglio Ciampi |
| Succeït per | Lamberto Dini |
|
|
|
| Mandat 6 de gener de 2002 – 14 de novembre de 2002 |
|
| Precedit per | Renato Ruggiero |
| Succeït per | Franco Frattini |
|
|
|
| Mandat 3 de juliol de 2004 – 16 de juliol de 2004 |
|
| Precedit per | Giulio Tremonti |
| Succeït per | Domenico Siniscalco |
|
|
|
| Mandat 10 de març de 2006 – 17 de maig de 2006 |
|
| Precedit per | Francesco Storace |
| Succeït per | Livia Turco |
|
|
|
| Naixement | 29 de setembre de 1936 .svg){kind=small} Milà (Regne d'Itàlia) |
| Partit polític | Força Itàlia (1994 - 2008) Poble de la Llibertat (2008-...) |
| Parella | Carla Dall'Oglio (1965-1985) Veronica Lario (1990-2010) |
| Professió | Empresari |
| Nacionalitat | Italiana |
| Religió | Cristianisme catòlic romà |
Silvio Berlusconi (Milà, 1936) empresari i polític italià, va ser Primer Ministre d'Itàlia, cap del partit polític Poble de la Llibertat i magnat dels mitjans de comunicació amb la seva presidència del grup Mediaset.
Taula de continguts |
Biografia[modifica]
Fill d'un banquer de classe mitjana, va iniciar a principis dels anys 1960 una empresa de construcció immobiliària, que es va transformar en la més important del seu país. Amb la fundació de "Telemilano" el 1978, va ingressar en el món dels mitjans de comunicació i es va convertir en l'home més poderós d'aquest sector a Itàlia durant el anys 1980. Actualment posseeix la xarxa televisiva Mediaset.
L'any 1975, autors desconeguts, li van posar una bomba al seu domicili i rebé amenaces, cosa que el va portar durant uns mesos a marxar a Suïssa i Espanya.
Segons la revista Forbes, Berlusconi és la persona més adinerada d'Itàlia, amb una fortuna de 5.900 milions de dòlars i ocupa el lloc 45 entre les majors fortunes personals del món.
Carrera política[modifica]
Va entrar en política fundant el partit Força Itàlia el 1994. Invocà el perill comunista per tal d'impedir l'arribada al poder de l'esquerra italiana. Ell mateix es defineix com liberal i considera Itàlia com una gran empresa. Els seus adversaris el consideren demagog i populista i remarquen la interferència dels seus negocis amb la política. Ha estat acusat en repetides ocasions de connexions amb la màfia, i alguns dels seus col·laboradors més propers, com Cesare Previti, han estat condemnats en ferm per corrupció de la justícia.
En política exterior donà suport als Estats Units en la guerra d'Iraq, malgrat declarar Itàlia com no bel·ligerant hi envià tropes després de la guerra, també és partidari d'establir relacions comercials amb Rússia i de l'ingrés de Turquia a la Unió Europea.
Va presentar la seva dimissió el 12 de novembre de 2011 després d'aprovar al Parlament italià el pla anticrisi exigit per la Unió Europea.[1] Mario Monti es perfila com a successor.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Berlusconi dimitirà un cop aprovades les mesures d'austeritat». VilaWeb, 8 de novembre del 2011. [Consulta: 8 de novembre de 2011].
- ↑ «Berlusconi presentarà la seva dimissió en les properes hores». diari Ara, 12 de novembre de 2011 [Consulta: 12 de novembre de 2011].
Bibliografia[modifica]
- Gustau Navarro i Barba Bagasses, lladres i ministres al país de Berlusconi Edicions dels A.L.I.LL, Mataró, 2009. ISBN 978-84-613-6192-2
- (alemany) Geschäfte mit dem Vatikan. Die Affäre Sindona. München 1987. ISBN 3-426-03970-2
- Amedeo Benedetti, Il linguaggio e la retorica della nuova politica italiana: Silvio Berlusconi e Forza Italia, Erga, Genova, 2004, ISBN 8881633639
- L'odore dei soldi. Origini e misteri delle fortune di Silvio Berlusconi (Elio Veltri and Marco Travaglio, 2001, Editori Riuniti, ISBN 88-359-5007-4 ).
- (italià)Mani pulite. La vera storia. Da Mario Chiesa a Silvio Berlusconi (Gianni Barbacetto, Peter Gomez and Marco Travaglio, 2002, Editori Riuniti, ISBN 88-359-5241-7)
- (italià) L'amico degli amici. (Marco Travaglio and Peter Gomez, 2005, RCS MediaGroup, ISBN 88-17-00707-2)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Carlo Azeglio Ciampi |
Primer Ministre d'Itàlia 1994–1995 |
Succeït per: Lamberto Dini |
| Precedit per: Giuliano Amato |
Primer Ministre d'Itàlia 2001–2006 |
Succeït per: Romano Prodi |
| Precedit per: Romano Prodi |
Primer Ministre d'Itàlia 2008–2011 |
Succeït per: Mario Monti |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Silvio Berlusconi  |
  |
Açò és un esborrany sobre política. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
