Bernadeta Sobirós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Bernadeta Sobirós, o
Bernadeta de Lorda

Foto de la noia en l'època de les aparicions
verge
Nom secular Maria Bernada Sobirós, Bernadette Soubirous
Naixement 7 de gener de 1844
Lorda (Gascunya, Alts Pirineus, França)
Defunció 16 d'abril de 1879
Nevers (Borgonya, França)
Enterrament Convent de Saint-Gildard de les Germanes de la Caritat i la Instrucció (Nevers)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 12 de juny de 1925, Roma per Pius XI
Canonització 8 de desembre de 1933, Roma per Pius XI
Lloc de pelegrinatge Lorda (casa natal, casa, grota i santuari), Nevers (convent i sepulcre)
Festivitat 16 d'abril (18 de febrer a França)
Orde Germanes de la Caritat i la Instrucció de Nevers
Patronatge Malalts, persones ridiculitzades per la seva fe

Bernadeta Soubirous,[1] en occità Bernadeta Sobirós, (Lorda, 7 de gener de 1844Nevers, 16 d'abril de 1879) era una pastora gascona, que va manifestar que havia tingut una sèrie d'aparicions marianes el 1858. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primera filla (de nou) del matrimoni format per Loïsa Casteròt i Francés Sobirós, moliner, va néixer al molí de Boly, a Lorda, el gener de 1844. Hi viu amb els seus pares durant deu anys, fent de pastora i ajudant a casa. La família va passar per dificultats econòmiques i va acabar en la misèria més absoluta, anant a viure en un tuguri anomenat "El Cachot", que havia servit de presó pública i que els va cedir un cosí. Era una habitació d'uns dotze metres quadrats on vivia tota la família, formada per sis persones. Des de petita, Bernada tenia una salut feble, havent tingut còlera i, des dels deu anys, asma. No pogué freqüentar l'escola i fins als catorze anys no va començar a aprendre a llegir.

L'11 de febrer de 1858, Bernadeta va anar a recollir llenya i alguna cosa més per poder vendre-ho. Va ser llavors quan va dir que havia vist una aparició, en una cova anomenada Massavièlha, a la vora del riu Gave. En altres aparicions, es va presentar com la Mare de Déu, sota l'advocació de la Immaculada Concepció, que li va transmetre un seguit de missatges i li va fer descobrir el sentit de la vida cristiana fins a arribar a ser model de servei desinteressat als malalts i els pobres.

Les aparicions van ésser investigades per l'Església, que van voler tenir prudència davant del cas. Mentre s'examinava l'afer, van començar a haver-hi notícies de guaricions inexplicables a la cova de les aparicions. El 25 de febrer, en presència d'una gentada i mentre tenia una de les visions, va obrir-se una deu d'aigua sota les mans de la noia, font que continua rajant avui dia. D'acord amb el rector de la vila, que coneixia la noia, era impossible que pogués conèixer què volia dir "Immaculada Concepció", dogma que el Papa acabava de promulgar llavors i que no tenia devoció a la contrada. Tot plegat, Bernadeta va afirmar haver tingut divuit visions, totes al mateix lloc, entre l'11 de febrer i el 16 de juliol de 1858.

El fet provocà que fos coneguda arreu. D'entrada, ningú no la va creure: la família, els clergues i les autoritat van pensar que s'ho inventava, però ella va defensar les aparicions amb fermesa i arguments insospitats per a la seva edat i formació. L'arribada de pelegrins i les guaricions que s'hi produïen van fer que molta gent volgués veure-la i parlar-hi. Ella, molesta per la fama, es va retirar el 1860 a fer vida de servei a la comunitat de la nova congregació de Filles de la Caritat de Nevers. Hi aprengué a llegir i escriure i, en 1861, escrigué un relat de les aparicions. El gener de 1862, el bisbe de Tarba Bertrand Sévère Laurence va reconèixer oficialment la realitat de les aparicions.

Bernadeta, mentrestant, va iniciar el 1866 el noviciat al convent de Saint-Gildard i, l'octubre de 1867 va fer la professió com a germana de la congregació de Nevers. Treballà com a infermera fins que, el 1878, malalta, hagué de deixar-ho. Morí al convent el 16 d'abril de 1879, a l'edat de 35 anys. Una gran multitud va assistir al funeral el 19 d'abril de 1879.

Veneració[modifica | modifica el codi]

L'Església Catòlica va acceptar que les aparicions havien estat reals. Des que va morir va ésser venerada popularment a Nevers, tant per les seves visions com pels miracles que se li van atribuir. Ràpidament, la veneració s'estengué per Europa. El procés de canonització s'inicià l'octubre de 1909 i el 1923 Pius XI reconegué l'heroïcitat de les virtuts de Bernadeta i en permeté el culte. Fou beatificada el 12 de juny de 1925 i canonitzada el 8 de desembre del 1933 per Pius XI com a Santa Bernadeta de Lorda. La seva festivitat se celebra el 16 d'abril, aniversari de la seva mort, i a França el 18 de febrer, aniversari de les visions.

El seu cos es troba incorrupte i es pot veure en el Convent de Saint-Gildard de Nevers, dins una urna de vidre. És patrona dels malalts, de les persones ridiculitzades per la seva pietat, dels pobres i de les pastores i pastors.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bernadeta Soubirous, Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • René Laurentin. Bernardetta vi parla. La vita dalle sue parole. Roma: San Paolo, 1993.
  • Diario e pensieri di Bernadette Soubirous. Editore Centro Volontari della Sofferenza Edizioni, 2008.

Enllaços[modifica | modifica el codi]