Bernalita

Bernalita
Fórmula química	Fe(OH)₃·nH₂O (n = 0,0 a 0,25)
Epònim	John Desmond Bernal
Localitat tipus	Broken Hill, Yancowinna Co., Nova Gal·les del Sud, Austràlia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FC.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.15
Dana	6.3.5.3
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,544Å; b = 7,56Å; c = 7,558Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	verd ampolla fosc a verd groguenc
Macles	polisintètiques
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	4
Lluïssor	adamantina, vítria, resinosa
Color de la ratlla	verd poma
Diafanitat	transparent, opaca
Densitat	3,32 g/cm³ (mesurada); 3,35 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	n = 1,92 a 1,94
Birefringència	δ = 0,000
Dispersió òptica	r > v, forta
Impureses comunes	C, Pb, Si, Zn
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1991-032
Any d'aprovació	1992
Símbol	Bnl
Referències

La bernalita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al subgrup de la söhngeïta. Rep el nom en honor del mineralogista britànic John Desmond Bernal (1901-1971).

Característiques[modifica]

La bernalita és un òxid de ferro, de fórmula química Fe(OH)₃·nH₂O (n = 0,0 a 0,25). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, pseudocúbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. El seu color és de verd fosc a verd groguenc. Es va descobrir l'any 1992 a una mina de Nova Gal·les del Sud (Austràlia). Es troba associat amb la goethita i la coronadita.