Bernardí Martorell i Puig

Cementiri d'Olius, de Bernardí Martorell (1916).

Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877 - ídem, 1937) fou un arquitecte modernista català, nebot del també arquitecte Joan Martorell i Montells. Titulat el 1902, rebé la influència d'Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner. Martorell estigué a cavall entre el modernisme i l'historicisme.

Les seves primeres obres foren el Col·legi de les Teresianes a Vinebre i Can Ferran a Arenys de Mar (1904). Com a arquitecte diocesà de Solsona realitzà l'església de Puigreig (1917), la de Fígols de les Mines (1919) i la de Mollerussa (1928).

Obres principals

• Escoles de Capellades (1913)
• Cementiri d'Olius (1916)
• Hotel Sant Roc, Solsona (1920)
• Can Montal, Arenys de Mar (1921)
• Passeig Maristany, Camprodon (1924)
• Església de Sant Agustí (Escoles Pies) de Sabadell 1924-1932
• Casa de Joaquim Duran i Barraquer, Sitges (1929)
• Església parroquial de la Sagrada Família, Navàs, cúpula i campanar (1928-1931)

Barcelona

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1910- 1913	Convent de Valldonzella		D'estil modernista neogòtic.	Molt bo
1926	Convent del Santíssim Redemptor de les Oblates de Bellesguard		D'estil modernista neogòtic.	Molt bo

Cambrils

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1914- 1921	Celler de la Cooperativa de Cambrils	Carrer del Sindicat, 2	Antic celler d'estil modernista, actualment agrobotiga i museu agrícola.	Molt bo

Tarragona

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1926	Convent de les Teresianes	Rbla. Nova 79	Destaca el maó com a element principal de la construcció. La façana principal presenta un disseny de clara inspiració gaudiniana, de qui Martorell havia estat deceble.	Molt bo

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernardí Martorell