Bernard le Bovier de Fontenelle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bernard le Bovier de Fontenelle
Retrat de Fontenelle per Louis Galloche (1670-1761) actualment al Palau de Versalles
Retrat de Fontenelle per Louis Galloche (1670-1761) actualment al Palau de Versalles
Naixement 11 de febrer de 1657
Rouen, França
Mort 9 de febrer de 1757 (als 99 anys)
París, França
Camp Ciències
Literatura
Institucions Académie Royale des sciences
Influències de Descartes

Bernard le Bovier de Fontenelle (conegut simplement com Fontenelle) va ser un poeta, dramaturg i assagista francés dels segles XVII-XVIII.

Vida[modifica | modifica el codi]

Nascut a Rouen, el seu pare pertanyia a una llarga tradició familiar d'advocats i la seva mare era germana de Pierre Corneille. Va estudiar al col·legi dels jesuïtes de Rouen, on va+ coincidir amb Varignon i L'Hôpital.

A les seves biografies[1] es diu que va estudiar lleis per seguir la tradició paterna, però no diuen a quina universitat ho va fer, ni si va acabar els estudis. Això no obstant, va decidir seguir les seves inclinacions literàries, que havia tingut des de ben jove.

El 1677 publica la seva primera obra al Mercure Galant, L'Amour noyé[2] i continua escrivint llibrets d'òpera (musicats per Lully) i tragèdies, sense gaire èxit. El 1681 produeix una comèdia, La comète, inspirada en l'aparició d'un cometa aquell any, en la que aprofita per exposat les teories científiques sobre els cometes i ridiculitzar les antiquades nocions sobre aquests fenòmens. En aquesta obra ja es traspua el que faria famós a Fontenelle: la seva habilitat per exposar de forma senzilla les idees científiques i el seu rebuig de totes les idees preconcebudes i mítiques.[3]

El 1688 s'instal·la a París a casa del seu oncle Thomas Corneille.[4]

El 1691 ingressa a l'Acadèmie i el 1697 a l'Acadèmie Royale des Sciences, de la que serà nomenat secretari perpetu, conservant el càrrec fins al 1740,[5] amb més de 80 anys d'edat. El substituirà Grandjean de Fouchy.[6] També va ser escollit fellow de la Royal Society (1733)[7] i membre d'altres acadèmies de ciències europees.

Va morir plàcida i tranquil·lament (com havia viscut) un mes abans de complir els 100 anys.

Obra[modifica | modifica el codi]

Literària[modifica | modifica el codi]

Algunes de les obres van ser publicades sota diferents pseudònims. Les seves obres literàries es concentren a la dècada dels 80's.

  • Psyché (1678), llibret d'òpera, música de Lully
  • Bellérophon (1679), llibret d'òpera, música de Lully
  • Aspar (1680), tragèdia
  • La comète (1681), comédia
  • Nouveaux dialogues des morts (1683)
  • Jugement de Pluton (1684). Aquesta obra, com l'anterior, són una sèrie de diàlegs entres els antics i els moderns, en els que senyala subtils observacions morals en un estil molt viu. També s'hi troben referències científiques, però no són el centre dels diàlegs.
  • Lettres diverses de M. le Chevalier d’Her (1684), publicada anònimament i que ell no reconeixia com seva.
  • Histoire des oracles (1686), on mostra el seu escepticisme sobre les religions.
  • Poésies pastorales de M.D.F., avec un. traité sur la nature de l’églogue (1687)
  • Enée et Lavinie (1690), llibret d'òpera, música de Pascal Colasse
  • Brutus (1691), tragèdia, sota el pseudònim de Madmoiselle Bernard[8]

Divulgació científica[modifica | modifica el codi]

  • Mémoire composé par M.D.F.D.R. (Monsieur de Fontenelle de Rouen) contenant une question d’arithmétique (1685), és un article publicat a la revista Nouvelles de la république des lettres i que és la primera incursió de Fontenelle en temes de matemàtica abstracta.
  • Entretiens sur la pluralité des mondes (1686). És la seva gran obra divulgativa: en forma de converses desenvolupades en passejades pel jardí d'una marquesa, exposa les diferents concepcions astronòmiques de Ptolomeu, Copèrnic i Tycho Brahe. Com que Fontenelle no era un astrònom, hi havia nombrosos errors que va anar corregint en les successives edicions a instàncies del seus col·legues de l'Acadèmie.[3]
  • Élémens de la géométrie de l’infini (1727)
  • Histoire de l’Académie royale des sciences. Tome Ier. Depuis son établissement en 1666, jusqu’à 1686 (1733)
  • Théorie des tourbillons cartésiens avec des réflexions sur l’attraction (1752)

Obituaris[modifica | modifica el codi]

Una menció especial mereixen els seus obituaris de científics. Com a Secretari de l'acadèmia de ciències, es va encarregar des de 1689 fins a 1739, d'escriure els obituaris que es llegien a l'acadèmia en ocasió de la defunció de qualsevol dels seus membres o d'altres científics reconeguts. Els primers que va fer eren curts, però aviat se'n va adonar que allà hi havia un gènere literari. Va escriure més de setanta obituaris entre els que destaquen el de Viviani (1703) i el de Du Fay (1739).[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Veure, per exemple, Charbonneau, pàgina 17 o Spangenburg i Moser, pàgina 100.
  2. Delorme, pàgines 290-291.
  3. 3,0 3,1 3,2 Delorme, Dictionary of Scientific Biography.
  4. Delorme, pàgina 293.
  5. Charbonneau, pàgina 17.
  6. Delorme, pàgina 299. Tot i que a la web a l'Acadèmia diu que va ser Dortous de Mairan
  7. Delorme, pàgina 297.
  8. Eckstein, pàgina 59 i següents.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]