Bernardo España Edo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Espanyeta

Bernardo España Edo (Russafa, Ciutat de València, 1 de maig de 1938), conegut com a Espanyeta, és l'històric utiller del València Club de Futbol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va començar a jugar al futbol en l'Huracà de Russafa, l'equip del seu barri. Sent seguidor valencianista, el seu somni era arribar a jugar en el València CF dels mítics Epi, Amadeo, Gorostiza i d'altres.

Quan tenia catorze anys, Espanyeta comença a recollir balons al Camp de Mestalla.[1]

Amb només 16 anys va patir un greu accident de moto amb el seu germà. Es va trencar el tendó d'Aquil·les, donant per finalitzades les seues il·lusions de ser futbolista, ja que, fins i tot va tindre el risc de quedar-se coix. Des de l'accident va començar a colar-se en els entrenaments en Mestalla. S'escapava de l'escola i anava a arreplegar balons, colant-se per les portes

Finalment, es va incorporar com utiller a la disciplina del filial valencianista, el CE Mestalla, sent en aquesta època on se li va col·locar el malnom que el distingiria per la resta de la seua vida.

Cinc anys després, la seua bona labor en el filial, i les seues ganes de seguir aprenent, sumades al seu correcte tracte amb els jugadors i directius, li va suposar l'ascens professional a la primera plantilla del València CF, mantenint el seu lloc de treball de manera continuada fins a la data, fins i tot, arribant a ser cap d'utillers.

A principis del 2003, l'any en el qual arribava a l'edat de jubilació, el club va iniciar una negociació per a arribar a un acord dels termes del seu adéu al club, existint un problema bastant important, ja que al no haver-se donat d'alta en els seus primers anys de treball, en el moment de jubilar-se, la paga que li haguera quedat seria més bé escassa.

Malgrat això, mesos més tard, el València CF va ampliar el contracte laboral, ajornant d'aquesta manera la jubilació reglamentària que li arribava al complir els seixanta-cinc anys, es va decidir que continuara per a què la seua cotització en la seguretat social li permetera tindre una paga pràcticament íntegra de jubilació. Espanyeta va deixar de viatjar amb el primer equip i va reduir el seu àmbit a la Ciutat Esportiva de Paterna i a Mestalla.

Recentment, també ha participat a campanyes publicitàries del club valencianista.[2][3][4]

Anècdotes de la seua personalitat[modifica | modifica el codi]

  • És un fet insòlit en el món del futbol que com utiller signe autògrafs com els jugadors de l'equip, sent un emblema per a l'afició valencianista.[5]
  • És coneguda la seua habilitat d'imitar les signatures dels jugadors, ajudant-los a aquests a signar balons, samarretes, posters, fotos i banderes promocionals del club.[5][1]
  • Té una exquisida tècnica en el maneig del baló,[6] tanta, que quan Alfredo Di Stefano era entrenador de l'equip li recomanava no fer els malabarismes davant dels jugadors per a no deprimir-los.[5]

Palmarès[modifica | modifica el codi]

A causa de la seua dilatada carrera professional pertanyent al quadre tècnic, ha estat present en nombrosos títols aconseguits per el València CF.

Tornejos nacionals (8)[modifica | modifica el codi]

Tornejos internacionals (7)[modifica | modifica el codi]

Bibliografia i altres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Reportatge sobre Espanyeta del programa "El día después", emés en 2009 [consulta:5 de febrer de 2011] (castellà)
  2. ´Por una blanquinegra Navidad´ Los jugadores protagonizan un anuncio para "vender valencianismo" por Navidad. - notícia a Superdeporte del 15 de desembre de 2011 (castellà)
  3. http://www.superdeporte.es/valencia/2009/08/10/espaneta-preside-pena-sentiment-valencianista/68895.html La afición, en el descanso del VCF-Arsenal, eligió al utillero como presidente honorífico por mayoría absoluta. - notícia a Superdeporte del 10 d'agost de 2009 (castellà)
  4. Españeta, secuestrado por seguidores del Madrid La afición del Valencia podrá participar activamente por internet en la liberación del utillero del club. - notícia a Superdeporte del 4 de desembre de 2009 (castellà)
  5. 5,0 5,1 5,2 Espanyeta, Història Secreta del València C.F., de Federico Chaine. 2003, Carena Editors. ISBN 978-84-87398-74-2
  6. Españeta demuestra sus habilidades notícia a Superdeporte de l'11 de març de 2009 (castellà)