Bernardo Pasquini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bernardo Pasquini

Bernardo Pasquini (Massa di Valdinievole, Pistoia, 7 de desembre de 1637 - Roma, 22 de novembre de 1710) fou un compositor, organista i clavicembalista italià.

Fou alumne de Loreto Vittori i Antonio Cesti. De jove va viatjar a Roma i va entrar al servei del príncep Borja. Des del 1661 fou organista de diverses esglésies romanes, entre les quals de la Basílica Santa Maria Maggiore. Va gaudir de la protecció de la reina Cristina de Suècia, i en aquest honor va compondre el 1679 l'òpera Dov'é amore è Pietà. Fou molt apreciat com a clavicembalista en nombroses corts europees de l'època.[1] Durant els seus últims anys de vida va ser mestre de Domenico Zipoli.

Com a compositor, destaca la seva obra per a teclat; fou un dels primers a utilitzar-hi la forma sonata, composició en què precedí Domenico Scarlatti. A més de les sonates és autor de 24 tocates, 11 suites, diversos concerts, una trentena d'òperes i oratoris, cantates i motets, entre d'altres.

Pasquini va morir a Roma, i va ser enterrat a l'església de Sant Llorenç in Lucina.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernardo Pasquini