Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sants Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira

Monument als tres sants a l'eixample de Tulell en la ciutat d'Alzira (2008)
màrtirs
Nom secular Ahmed ibn al-Mansur, Zoraida i Zaida
Naixement 1135 (Bernat), ca. 1130
Carlet (València)
Defunció 21 d'agost de 1181
Alzira (València)
Enterrament relíquies a Carlet (parròquia) i Reial Col·legi del Corpus Christi (València)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació Venerats des de la seva mort
Lloc de pelegrinatge Carlet, Alzira, Poblet, Poble Nou (València ciutat)
Festivitat 21 d'agost (fins a 1969, 23 de juliol; 1 de juny a l'orde cistercenc; 2 de setembre a Poblet)
Fets destacables Renuncià a la seva condició de príncep per fer-se monjo a Poblet (Sant Bernat d'Alzira). Tots tres van estar martiritzats.
Orde Cistercencs
Iconografia Hàbit cistercenc (Bernat); els tres junts, amb claus a les mans o clavats al front
Patronatge Alzira (1643), Carlet

Els sants Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira van ser tres germans, anomenats respectivament Ibn Ahmed al-Mansur, Zoraida i Zaida, fills d'un príncep musulmà de Carlet, que van convertir-se al cristianisme i van morir com a màrtirs el 1181 en Alzira. Són patrons d'Alzira. Popularment, són coneguts a Alzira com els Sants Patrons o Sant Bernat i les Germanetes.

Hagiografia[modifica | modifica el codi]

Monument als sants a l'Avinguda dels Sants Patrons d'Alzira
Santa Caterina d'Alzira, on hi ha part de les relíquies
Ermita de Sant Bernat a Carlet, foto de 1967
Capella del Col·legi del Corpus Christi, amb part de les relíquies

Sant Bernat d'Alzira o Bernat Màrtir havia nascut com a Ahmed ibn al-Mansur a Carlet en 1135. Era fill de l'emir al-Mansur de la taifa de Carlet i el segon de quatre germans: l'hereu al-Mansur, Zaida i Zoraida. Havien nascut a l'alqueria de Pintarrafecs, a la vall d'Alcalà del Magre, a Carlet, sota la jurisdicció d'Alzira.

Ahmed va ser educat amb son germà a la cort del rei musulmà de València. En 1156 va ser enviat com a ambaixador a la cort de Ramon Berenguer IV de Barcelona per a demanar l'alliberament d'uns presoners de guerra. Les negociacions no van reeixir i va emprendre el camí de retorn cap a València. De camí, va aturar-se al Monestir de Poblet, fundat setze anys abans. S'hi hostatjà i, després de dos dies, va demanar d'ingressar a l'orde del Císter. Va ser batejat i se li va donar el nom de Bernat.

En 1181 tornà a València amb la intenció d'evangelitzar la seva família. Son germà al-Mansur, que havia succeït son pare, s'hi oposà i ordenà perseguir-lo, però les dues germanes, Zaida i Zoraida, el van seguir. Les va batejar amb els noms de Maria (Zaida) i Gràcia (Zoraida). Tots tres van ser detinguts prop d'Alzira i van ser executats el 21 d'agost del mateix any, 1181.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Els cossos dels tres van ser sebollits a Alzira per la comunitat mossàrab. En 1242, l'exèrcit de Jaume I el Conqueridor van trobar-ne les restes en conquerir la ciutat i s'hi va construir una ermita al lloc del martiri, a més d'un temple en memòria seva, encomanat als trinitaris.

En 1599 van tornar a trobar-se les relíquies i, el 1603, per intercessió de Felip III, van ser traslladades al Monestir de Poblet. El fet, però, produí protestes i per tal de solucionar el litigi, es va decidir repartir-les entre Carlet i el Reial Col·legi del Corpus Christi de València, ja que les havia demanat l'arquebisbe Joan de Ribera. Una part és, també, a l'altar dels sants a l'Església de Santa Caterina d'Alzira. En 1643 van ser proclamats patrons de la ciutat d'Alzira.

L'arxidiòcesi de València celebra la festivitat dels sants d'Alzira el 23 de juliol. L'orde cistercenc, però, ho fa l'1 de juny, des de 1871. Per privilegi pontifici, el Monestir de Poblet celebra una litúrgia solemne en honor del sant del monestir i ses germanes cada 2 de setembre.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Henrion, Mathieu. Historia general de la Iglesia desde la predicación de los apóstoles, hasta el pontificado de Gregorio XVI... Edition 2. Madrid: Imp. de Ancos, 1854
  • Zabala, Fernanda. 125 valencianos en la historia. Valencia: Carena Editors, 2003. ISBN 84-87398-64-2.
  • Part Dalmau, Eduardo. De Al-yazirat a Jaime I. 500 años de la historia de Alzira. Alzira: Comisión Falla Mayor de Alcira, 1984. ISBN 84-398-0974-3.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]