Bernat Desclot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bernat Desclot

Escultura de Bernat Desclot obra de 1888 de Manuel Fuxà, destruïda el 1937
Naixement 2a meitat del segle XIII
Vescomtat de Castellnou
Mort ?
Altres noms Bernat Escrivà
Ocupació historiador
Conegut/uda per Crònica de Bernat Desclot

Bernat Desclot, historiador, probablement originari del Vescomtat de Castellnou, va viure a la segona meitat del segle XIII. Escrigué la més antiga de les quatre grans Cròniques: Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats coneguda com la Crònica de Bernat Desclot.

Vida[modifica | modifica el codi]

Es coneixen poques dades sobre Bernat Desclot. En les primeres línies del pròleg de la seva Crònica, l'autor hi escriu: «Aci comença lo libre qu'En Bernat d'Esclot dicta e scrivi».[1]

Per a la redacció de la Crònica l'autor va compilar els materials necessaris per escriure-la. Se suposa que Desclot era un funcionari reial, ja que utilitza documents dels arxius i se’n serveix amb força coneixement. Això no obstant, el nom de Desclot no es troba reflectit en cap document de l'època de Pere el Gran, cosa estranya, ja que en aquests documents hi podem trobar referències i noms de personatges i servidors del rei, fins i tot d'alguns força humils: correus, joglars, dides.

Aquesta manca de referències ha fet pensar els investigadors[2] que Desclot podia tenir un altre nom i que podia tractar-se de Bernat Escrivà, funcionari reial que ocupà l'escrivania de la cúria de Gandia el 1282 i un any més tard fou nomenat tresorer reial, fins a la mort del rei (1287), continuant a la cort, amb Alfons II el Liberal, amb el càrrec de cambrer reial i morí el 1288.[3][4] Aquest Bernat podia procedir del Rosselló, d'un casal anomenat Es Clot, encara que la família s'hauria traslladat a València després de la conquesta. El cognom Escrivà hauria substituït la referència al lloc d'origen Desclot, al·ludint algun membre de la família que hauria assolit el càrrec d'escrivà reial.

La hipòtesi de Miquel Coll i Alentorn que identifica Desclot amb Escrivà es basa en el text de la crònica: es fixa en els elogis que hi ha escrits vers Iaspert de Botonac, bisbe de València, trobant una relació entre la família d'aquest amb la de Bernat Escrivà (totes dues procedents de Narbona). Això no obstant, el mateix Coll i Alentorn indica: «Amb tot, per ara no hem superat en aquest sentit la fase de les conjectures i, com a tals, hem de presentar-les»;[5] resseguint el mateix fil, Manuel de Montoliu indica que podria ser que Bernat Desclot fos el mateix Iaspert o bé un escrivà a les seves ordres que hauria escrit a dictat les paraules de Iaspert.[5] Per la seva part Miquel Batllori i Munné també aprofundí amb la relació de la Família Escrivà i Bernat Desclot[6] La hipòtesi de Coll i Alentorn ha fet fortuna i es àmpliament recollida per altres historiadors.

Sobre Desclot s'ha escrit:

« Representa el cas de l'historiador honest que se cenyeix sempre a la veritat històrica sense deixar-se emportar pel partidisme ... Històricament, la seva Crònica és la més fidedigna de les quatre grans Cròniques medievals catalanes »
— J.Cabré i altres, Història de la literatura catalana (Barcelona, Edicions 62, 1985, 7a edició)
« Bernat Desclot reconta fidelment les lluites amb què Pere el Gran consolida la independència de Catalunya i obre les vies del seu imperialisme. El mèrit més gran de Desclot -just de mots i sobri de judici- és l'absoluta veracitat històrica »
Lluís Nicolau d'Olwer, Discurs d'entrada al Institut d'Estudis Catalans (28 abril 1918)

.

Obra[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Crònica de Bernat Desclot

Va escriure la més antiga de les quatre grans Cròniques de la Corona d'Aragó, el Libre del rei en Pere e dels seus antecessors passats, més coneguda com a Crònica de Bernat Desclot.

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

Durant el 2011 va aparèixer a Twitter un perfil de Bernat Desclot que escrivia en català antic en to d'humor.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Prolech (ed. 1885)
  2. la Hipòtesi sobre la identitat del cronista es exposada per Miquel Coll i Alentorn en la introducció de la seva edició de la Crònica de Desclot (Barcelona, Barcino, 1949, I, pp.134-174
  3. Bernat Escrivà GEC
  4. Bernat Desclot Encarta
  5. 5,0 5,1 de Montoliu, Manuel. Les quatre grans cròniques, pp. 55 i 56.
  6. Miquel Batllori, El cronista Desclot i la Família Escrivà, a Orientacions i recerques. Segles Xll-XX, Montserrat, 1983, pp. 183-208
  7. Gutiérrez M., Àlex. «Els perfils paròdics a Twitter:entre l'humor i la suplantació». Diari Ara [Barcelona], 2011, p.45. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Bernat Desclot a Viquitexts, la biblioteca lliure.