Bernat Martorell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bernat Martorell
Nom de naixement Bernat Martorell
Naixement 1390
Sant Celoni
Defunció 1452
Barcelona
Art pintura
Moviment gòtic internacional
Influenciat per Lluís Borrassà


Obra destacada

Martorell-retaule jordi.jpg

Reconstrucció del retaule de sant Jordi a partir de les taules conservades als diferents museus; falta el Calvari que hi hauria a la part superior, sobre la taula central, i la predel·la, tots dos desapareguts

Bernat Martorell (Sant Celoni, 1390 - Barcelona, 1452) va ser un pintor pertanyent a la segona etapa del gòtic internacional a Catalunya, caracteritzada per estar més propera a l'estil flamenc, on prima la qualitat dels acabats per sobre del color.[1] La seva pintura es caracteritza per una gran precisió tècnica, amb un dibuix ferm i una pinzellada minuciosa. Destaca igualment per la seva fantasia i interès vers elements anecdòtics o quotidians. Les seves obres estan plenes de personatges expressius, abillats amb barrets estrafolaris, robes de pells i rics brocats. També excel·leix en l'ús del color, i el Retaule de sant Jordi n’és un bon exemple; mai no s'havia vist a la pintura catalana una gamma cromàtica tan àmplia i ben contrastada, amb tons àcids i combinacions tornassolades.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un carnisser de Sant Celoni, Bernat Martorell fou la personalitat dominant en la pintura del segon quart del segle XV i liderà un dels tallers més actius de Barcelona. La conservació del Retaule de sant Jordi va fer que els historiadors d'àmbit internacional coneguessin i apreciessin la seva obra ja des d'inicis del segle XX. [2]


Tot i que va ser un dels principals artistes de Catalunya de mitjan segle XV, se sap poc de la seva vida abans de 1427, moment en què es troba documentada la seva arribada a Barcelona. Es creu que es va formar a les escoles de Tarragona.[1] Un cop a Barcelona va establir contacte amb el cercle del taller de Lluís Borrassà i va entaular amistat amb Dello Delli i Ambrosio Salari.

La major part de les seves obres van ser retaules, tot i que va dissenyar vitralls i va il·luminar llibres, com les miniatures del Llibre d'hores guardat a l'institut Municipal d'Història de Barcelona.


Obra[modifica | modifica el codi]

En la seva obra es pot apreciar l'estil gòtic internacional, el treball dels detalls i de les textures. L'única obra documentada com a seva és el Retaule de Sant Pere de Púbol, actualment al Museu Diocesà de Girona.

Martorell no limità la seva activitat pictòrica a la retaulística, també il·luminà llibres i proporcionà models per a la realització de brodats. Les millors miniatures del Saltiri ferial i llibre d'hores són obres autògrafes de Martorell. En el cas dels brodats, però, cal llegir entre línies l'estil del pintor, atès que els models eren interpretats pels brodadors. Barcelona comptà, al segle XV, amb importants tallers de brodadors, entre els quals destaca el dels Sadurní. Un membre d'aquesta família, Antoni Sadurní, fou nomenat brodador de la Generalitat de Catalunya. Probablement es guanyà l'estima dels diputats gràcies a la realització dels extraordinaris Frontal i Tern de sant Jordi.

Tant els llibres il·luminats com els brodats eren productes de luxe, molt valorats a l'època. Això queda demostrat pel preu que assolí el Frontal de sant Jordi: 1.552 florins d'or i 3 sous, una quantitat que triplica la que obtingué Martorell per alguns dels seus retaules més importants.[2]

  • Miniatures i ornamentació del llibre d'hores del Convent de santa Clara de Barcelona. A l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
  • Miniatures dels Comentaris als Usatges de Jaume Marquilles. Contractades al 1448, no són de mà seva, sinó d'algú del seu obrador. Habitualment es troben atribuïdes al pintor. Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat.
Llista d'obres de Bernat Martorell
Imatge Datació Títol Tècnica i notes Localització i procedència
Retaule de Sant Joan Baptista
1424-1425 Retaule de sant Joan Baptista Molt influït per Lluís Borrassà, apunta l'estudi psicològic de l'expressió de cares i gests i una acurada tècnica del dibuix i del color.[3] Museu Diocesà de Barcelona
Procedent de la capella de sant Joan de Cabrera de Mar
Taula central del retaule
Taula central del retaule de sant Joan Baptista de Cabrera (Museu Diocesà de Barcelona)
Retaule de Sant Jordi
1425-1437 Retaule de Sant Jordi Se'n conserven cinc taules repartides entre dos museus, faltant-ne el Calvari que el coronava i la predel·la. De gran bellesa, combina un aparent arcaisme amb un efectiu realisme, amb una bona composició i dibuix (en destaca el cavall, un dels estudis naturalistes més aconseguits de la pintura gòtica). Repartit entre dos museus.
Sant Jordi matant el drac
Sant Jordi matant el drac Era la taula central del retaule[4][5] Institut d'Art de Chicago.
El judici
El judici Taula lateral del retaule de Sant Jordi Museu del Louvre de París
La flagel·lació de Sant Jordi
La flagel·lació de Sant Jordi Taula lateral del retaule de Sant Jordi Museu del Louvre de París
Sant Jordi portat al suplici
Sant Jordi portat al suplici Taula lateral del retaule de Sant Jordi Museu del Louvre de París
Decapitació de Sant Jordi
Decapitació de Sant Jordi Taula lateral del retaule de Sant Jordi Museu del Louvre de París
1434-1438 Retaule de santa Eulàlia i sant Joan Se'n conserven quatre compartiments: dues taules laterals i dos fragments de la predel·la Vic, Museu Episcopal.
Procedent de la Catedral de Vic.
Flagelació de Santa Eulàlia
Flagelació de Santa Eulàlia, taula lateral del retaule
Santa Eulàlia davant Dacià, taula lateral del retaule Taula en estat fragmentari
Crucifixió de Santa Eulàlia
Crucifixió de Santa Eulàlia, taula lateral del retaule
Escenes de la vida de Sant Joan Baptista
Escenes de la vida de Sant Joan Baptista, predel·la del retaule
Saltiri ferial i llibre d'hores
1432-1435 Saltiri ferial i llibre d'hores Il·lustracions de Martorell i d'un pintor anònim
Escrit per a la família Llobera
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ms. A 398
Procedent del Convent de santa Clara de Barcelona
Retaule dels sants Joans
1434-1435 Retaule dels sants Joans Tremp, daurat amb pa d'or i full metàl·lic sobre fusta
344 × 261,5 × 10,5 cm
Fou contractat el 1432 perquè el pintés Ramon de Mur, però finalment fou Bernat Martorell qui realitzà l'encàrrec.
Repartit entre el MNAC, el Museu Diocesà de Tarragona (les taules centrals), un compartiment lateral es conserva al Museu Rolin d'Autun i d'un altre se'n desconeix la destinació.[6]
Procedent de l'església de Vinaixa.
Sant Vicenç Màrtir i sant Vicent Ferrer
ca. 1435 Sant Vicenç Màrtir i sant Vicent Ferrer Tremp i oli sobre plafó
103 x 63 cm
Taula lateral d'un retaule; la resta ha desaparegut
Sant Petersburg, Ermitage
Retaule de santa Llúcia
1435-1440 Retaule de santa Llúcia Tremp, daurat amb pa d'or i full metàl·lic sobre fusta Repartit entre quatre col·leccions
Procedència desconeguda.
Martiri de santa Llúcia
Martiri de santa Llúcia Taula cimera d'un dels carrers laterals MNAC[7]
Taula central i quatre compartiments laterals París, col·lecció particular
Taula cimera d'un carrer lateral Barcelona, col·lecció particular
Predel·la de la Passió S'atribueix al retaule, però no n'hi ha la certesa Barcelona, Catedral de Barcelona
1437 Mare de Déu amb el nen Tremp d'ou sobre taula Museu d'Art de Filadèlfia
Procedent del retaule de santa Maria de Montsó.
Retaule de sant Pere de Púbol
1437-1442 Retaule de sant Pere de Púbol Tremp d'ou sobre taula Museu Diocesà de Girona
Procedent de l'església de Púbol
Retaule de santa Magdalena
Entre 1437 i 1452 Retaule de santa Magdalena Tremp sobre fusta
140 x 130 cm
Museu Episcopal de Vic [8]
Procedent de Santa Magdalena de Perella (Sant Joan de les Abadesses)
Retaule de sant Vicenç
1438-1440 Retaule de sant Vicenç Tremp i daurat amb pa d'or sobre fusta
288 × 238 cm
Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya
Procedent de l'ermita de santa Creu de Menàrguens, on havia arribat des del Monestir de Poblet
Nativitat
1440 Nativitat Taula d'un retaule; la resta ha desaparegut Berlín, Col·lecció Lippmann
Tríptic del Davallament
1436-1440 Tríptic del Davallament Amb encertats efectes de perspectiva Lisboa, Museu de Arte Antiga[9]
Retaule de sant Miquel de Cérvoles
1440-1450 Retaule de sant Miquel de Cérvoles Tremp sobre taula
306 x 257 cm
Retaule amb carrer central amb dos compartiments, dos carrers laterals amb tres compartiments i predel·la amb cinc compartiments
Museu Diocesà de Tarragona
Procedent de l'ermita de Sant Miquel de la Pobla de Cérvoles
Retaule de la Mare de Déu
Retaule de la Mare de Déu Se'n conserven: una taula de l'Anunciació, avui al Museu de Belles Arts de Montreal, i les de la Resurrecció i Pentecosta, a la Societat Arqueològica Lul·liana de Mallorca.
Procedent del monestir de la Mare de Déu de Jesús, a Barcelona.
Retaule de santa Eulàlia

Retaule de santa Eulàlia
1442-1445 Retaule de santa Eulàlia Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya
Retaule de la Transfiguració
1445-1452 Retaule de la Transfiguració retaule gòtic al tremp

Va ser costejat amb el llegat del bisbe Simó Salvador (1433-1445). Retaule de dos cossos i tres carrers, on de dalt a baix i d’esquerra a dreta es representen: els apòstols adormits en la transfiguració, la multiplicació dels pans i peixos, el Calvari, Jesús amb sant Pere, Jaume i Joan, Moisès i Elies (central), Jesús amonesta els apòstols que no revelin la visió, i miracle de la conversió de l'aigua en vi en les noces de Canaa. A la predel·la: Jesús conversant amb la samaritana, davallament de la Creu, els miracles de l'expulsió d'un dimoni i de l'hemorroïsa.[10]

Capella de la Transfiguració de la Catedral de Barcelona
Sant Esteve
1445-1452 Sant Esteve, fragment del guardapols del Retaule de la Transfiguració Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya
Ornamentació dels Comentaria super Usaticis Barchinonae
1448-1450 Miniatures i ornamentació dels Comentaria super Usaticis Barchinonae de Jaume Marquilles Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Esquinas 1997, p. 42.
  2. 2,0 2,1 2,2 Catalunya 1400 Dossier de premsa del MNAC. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  3. Joaquim Graupera. Un retaule de Bernat Martorell a Cabrera de Mar
  4. Fitxa al Museu de Chicago
  5. Descripció taula de Chicago
  6. Retaule dels sants Joans, MNAC 064045-CJT, Consultat el 1/01/2012
  7. Fitxa de l'obra 200795-000 al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
  8. Retaule de santa Maria Magdalena de Perella, Museu Episcopal de Vic 47, Consultat el 9/12/2011
  9. Fitxa Tríptic del Davallament
  10. Martí i Bonet, Josep M.. «[www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/CatedraldeBarcelona.pdf Des de la catedral de Barcelona]». Selecta. Arquebisbat de Barcelona, 2011 [Consulta: 9 desembre 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernat Martorell Modifica l'enllaç a Wikidata