Bernat Martorell
| Bernat Martorell | |
|---|---|
| Nom de naixement | Bernat Martorell |
| Naixement | 1390 Sant Celoni |
| Defunció | 1452 Barcelona |
| Art | pintura |
| Moviment | gòtic internacional |
| Influenciat per | Lluís Borrassà |
Reconstrucció del retaule de sant Jordi a partir de les taules conservades als diferents museus; falta el Calvari que hi hauria a la part superior, sobre la taula central, i la predel·la, tots dos desapareguts |
|
Bernat Martorell (Sant Celoni, 1390 - Barcelona, 1452) va ser un pintor pertanyent a la segona etapa del gòtic internacional a Catalunya, caracteritzada per estar més propera a l'estil flamenc, on prima la qualitat dels acabats per sobre del color.[1] La seva pintura es caracteritza per una gran precisió tècnica, amb un dibuix ferm i una pinzellada minuciosa. Destaca igualment per la seva fantasia i interès vers elements anecdòtics o quotidians. Les seves obres estan plenes de personatges expressius, abillats amb barrets estrafolaris, robes de pells i rics brocats. També excel·leix en l'ús del color, i el Retaule de sant Jordi n’és un bon exemple; mai no s'havia vist a la pintura catalana una gamma cromàtica tan àmplia i ben contrastada, amb tons àcids i combinacions tornassolades.[2]
Taula de continguts |
Biografia[modifica]
Fill d'un carnisser de Sant Celoni, Bernat Martorell fou la personalitat dominant en la pintura del segon quart del segle XV i liderà un dels tallers més actius de Barcelona. La conservació del Retaule de sant Jordi va fer que els historiadors d'àmbit internacional coneguessin i apreciessin la seva obra ja des d'inicis del segle XX. [2]
Tot i que va ser un dels principals artistes de Catalunya de mitjan segle XV, se sap poc de la seva vida abans de 1427, moment en que es troba documentada la seva arribada a Barcelona. Es creu que es va formar a les escoles de Tarragona.[1] Un cop a Barcelona va establir contacte amb el cercle del taller de Lluís Borrassà i va entaular amistat amb Dello Delli i Ambrosio Salari.
La major part de les seves obres van ser retaules, tot i que va dissenyar vitralls i va il·luminar llibres, com les miniatures del Llibre d'hores guardat a l'institut Municipal d'Història de Barcelona.
Obra[modifica]
En la seva obra es pot apreciar l'estil gòtic internacional, el treball dels detalls i de les textures. L'única obra documentada com a seva és el Retaule de Sant Pere de Púbol, actualment al Museu Diocesà de Girona.
Martorell no limità la seva activitat pictòrica a la retaulística, també il·luminà llibres i proporcionà models per a la realització de brodats. Les millors miniatures del Saltiri ferial i llibre d'hores són obres autògrafes de Martorell. En el cas dels brodats, però, cal llegir entre línies l'estil del pintor, atès que els models eren interpretats pels brodadors. Barcelona comptà, al segle XV, amb importants tallers de brodadors, entre els quals destaca el dels Sadurní. Un membre d'aquesta família, Antoni Sadurní, fou nomenat brodador de la Generalitat de Catalunya. Probablement es guanyà l'estima dels diputats gràcies a la realització dels extraordinaris Frontal i Tern de sant Jordi.
Tant els llibres il·luminats com els brodats eren productes de luxe, molt valorats a l'època. Això queda demostrat pel preu que assolí el Frontal de sant Jordi: 1.552 florins d'or i 3 sous, una quantitat que triplica la que obtingué Martorell per alguns dels seus retaules més importants.[2]
- Miniatures i ornamentació del llibre d'hores del Convent de santa Clara de Barcelona. A l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
- Miniatures dels Comentaris als Usatges de Jaume Marquilles. Contractades al 1448, no són de mà seva, sinó d'algú del seu obrador. Habitualment es troben atribuïdes al pintor. Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat.
| Imatge | Datació | Títol | Tècnica i notes | Localització i procedència |
|---|---|---|---|---|
|
|
1424-1425 | Retaule de sant Joan Baptista | Molt influït per Lluís Borrassà, apunta l'estudi psicològic de l'expressió de cares i gests i una acurada tècnica del dibuix i del color.[3] | Museu Diocesà de Barcelona Procedent de la capella de sant Joan de Cabrera de Mar |
|
|
Taula central del retaule de sant Joan Baptista de Cabrera (Museu Diocesà de Barcelona) | |||
|
|
1425-1437 | Retaule de Sant Jordi | Se'n conserven cinc taules repartides entre dos museus, faltant-ne el Calvari que el coronava i la predel·la. De gran bellesa, combina un aparent arcaisme amb un efectiu realisme, amb una bona composició i dibuix (en destaca el cavall, un dels estudis naturalistes més aconseguits de la pintura gòtica). | Repartit entre dos museus. |
|
|
1425-1437 | Sant Jordi matant el drac | Era la taula central del retaule[4][5] | Institut d'Art de Chicago. |
|
|
1425-1437 | El judici | Taula lateral del retaule de Sant Jordi | Museu del Louvre de París |
|
|
1425-1437 | La flagel·lació de Sant Jordi | Taula lateral del retaule de Sant Jordi | Museu del Louvre de París |
|
|
1425-1437 | Sant Jordi portat al suplici | Taula lateral del retaule de Sant Jordi | Museu del Louvre de París |
|
|
1425-1437 | Decapitació de Sant Jordi | Taula lateral del retaule de Sant Jordi | Museu del Louvre de París |
| 1427-1437 | Retaule de santa Eulàlia i sant Joan | Se'n conserven quatre compartiments: dues taules laterals i dos fragments de la predel·la | Vic, Museu Episcopal. Procedent de la Catedral de Vic. |
|
|
|
Flagelació de Santa Eulàlia, taula lateral del retaule | |||
| Santa Eulàlia davant Dacià, taula lateral del retaule | Taula en estat fragmentari | |||
|
|
Crucifixió de Santa Eulàlia, taula lateral del retaule | |||
|
|
Escenes de la vida de Sant Joan Baptista, predel·la del retaule | |||
|
|
ca. 1430 | Saltiri ferial i llibre d'hores | Il·lustracions de Martorell i d'un pintor anònim Escrit per a la família Llobera |
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ms. A 398 Procedent del Convent de santa Clara de Barcelona |
|
|
1434-1435 | Retaule dels sants Joans | Tremp, daurat amb pa d'or i full metàl·lic sobre fusta 344 × 261,5 × 10,5 cm Fou contractat el 1432 perquè el pintés Ramon de Mur, però finalment fou Bernat Martorell qui realitzà l'encàrrec. |
Repartit entre el MNAC, el Museu Diocesà de Tarragona (les taules centrals), un compartiment lateral es conserva al Museu Rolin d'Autun i d'un altre se'n desconeix la destinació.[6] Procedent de l'església de Vinaixa. |
|
|
ca. 1435 | Sant Vicenç Màrtir i sant Vicent Ferrer | Tremp i oli sobre plafó 103 x 63 cm Taula lateral d'un retaule; la resta ha desaparegut |
Sant Petersburg, Ermitage |
|
|
1435-1440 | Retaule de santa Llúcia | Tremp, daurat amb pa d'or i full metàl·lic sobre fusta | Repartit entre quatre col·leccions</ref> Procedència desconeguda. |
|
|
1435-1440 | Martiri de santa Llúcia | Taula cimera d'un dels carrers laterals | MNAC[7] |
| 1435-1440 | Taula central i quatre compartiments laterals | París, col·lecció particular | ||
| Taula cimera d'un carrer lateral | Barcelona, col·lecció particular | |||
| 1435-1440 | Predel·la de la Passió | S'atribueix al retaule, però no n'hi ha la certesa | Barcelona, Catedral de Barcelona | |
| 1437 | Mare de Déu amb el nen | Tremp d'ou sobre taula | Museu d'Art de Filadèlfia Procedent del retaule de santa Maria de Montsó. |
|
|
|
ca. 1437 | Retaule de sant Pere de Púbol | Tremp d'ou sobre taula | Museu Diocesà de Girona Procedent de l'església de Púbol |
|
|
Entre 1437 i 1452 | Retaule de santa Magdalena | Tremp sobre fusta 140 x 130 cm |
Museu Episcopal de Vic [8] Procedent de Santa Magdalena de Perella (Sant Joan de les Abadesses) |
|
|
1438-1440 | Retaule de sant Vicenç | Tremp i daurat amb pa d'or sobre fusta 288 × 238 cm |
Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya Procedent de l'ermita de santa Creu de Menàrguens, on havia arribat des del Monestir de Poblet |
|
|
1440 | Nativitat | Taula d'un retaule; la resta ha desaparegut | Berlín, Col·lecció Lippmann |
|
|
ca. 1440 | Tríptic del Davallament | Amb encertats efectes de perspectiva | Lisboa, Museu de Arte Antiga[9] |
|
|
1440-1450 | Retaule de sant Miquel de Cérvoles | Tremp sobre taula 306 x 257 cm Retaule amb carrer central amb dos compartiments, dos carrers laterals amb tres compartiments i predel·la amb cinc compartiments |
Museu Diocesà de Tarragona Procedent de l'ermita de Sant Miquel de la Pobla de Cérvoles |
|
|
Retaule de la Mare de Déu | Se'n conserven: una taula de l'Anunciació, avui al Museu de Belles Arts de Montreal, i les de la Resurrecció i Pentecosta, a la Societat Arqueològica Lul·liana de Mallorca. Procedent del monestir de la Mare de Déu de Jesús, a Barcelona. |
||
|
|
1442-1445 | Retaule de santa Eulàlia | Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya | |
|
|
1445-1452 | Retaule de la Transfiguració | Capella de la Transfiguració de la Catedral de Barcelona | |
|
|
1445-1452 | Sant Esteve, fragment del guardapols del Retaule de la Transfiguració | Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya | |
|
|
1448-1450 | Miniatures i ornamentació dels Comentaria super Usaticis Barchinonae de Jaume Marquilles | Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Esquinas 1997, p. 42.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Catalunya 1400 Dossier de premsa del MNAC.
PDF - ↑ Joaquim Graupera. Un retaule de Bernat Martorell a Cabrera de Mar
- ↑ Fitxa al Museu de Chicago
- ↑ Descripció taula de Chicago
- ↑ Retaule dels sants Joans, MNAC 064045-CJT, Consultat el 1/01/2012
- ↑ Fitxa de l'obra 200795-000 al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
- ↑ Retaule de santa Maria Magdalena de Perella, Museu Episcopal de Vic 47, Consultat el 9/12/2011
- ↑ Fitxa Tríptic del Davallament
Bibliografia[modifica]
- Azcárate Ristori, J. Mª. Pintura gótica del siglo XV. Madrid: Historia del arte, Anaya, 1986. ISBN 84-207-1408-9.
- Roig, Josep L. Historia de Barcelona. Barcelona: El Periódico de Cataluña, Grupo Zeta, 1995. ISBN 84-8130-039-X.
- Esquinas, Felicia. «L'Olimp gòtic» (PDF). Barcelona Metròpolis Mediterrània. Quadern Central. [Barcelona], vol.36, 1997 [Consulta: 16 agost 2012].
- Rodríguez Barral, Paulino. «La imagen de la justicia divina. La retribución del comportamiento humano en el más allá en el arte medieval de la Corona de Aragón» (PDF) (en castellà). . Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art [Barcelona], 28-05-2003 [Consulta: 18/5/2012].
Enllaços externs[modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernat Martorell |