Bernat Martorell

Bernat Martorell
Nom de naixement	Bernat Martorell
Naixement	1390 Sant Celoni
Defunció	1452 Barcelona
Art	pintura
Moviment	gòtic internacional
Influenciat per	Lluís Borrassà
Obra destacada Reconstrucció del retaule de sant Jordi a partir de les taules conservades als diferents museus; falta el Calvari que hi hauria a la part superior, sobre la taula central, i la predel·la, tots dos desapareguts

Bernat Martorell (Sant Celoni, 1390 - Barcelona, 1452) va ser un pintor pertanyent a la segona etapa del gòtic internacional a Catalunya, caracteritzada per estar més propera a l'estil flamenc, on prima la qualitat dels acabats per sobre del color. La seva pintura es caracteritza per una gran precisió tècnica, amb un dibuix ferm i una pinzellada minuciosa. Destaca igualment per la seva fantasia i interès vers elements anecdòtics o quotidians. Les seves obres estan plenes de personatges expressius, abillats amb barrets estrafolaris, robes de pells i rics brocats. També excel·leix en l'ús del color, i el Retaule de sant Jordi n’és un bon exemple; mai no s'havia vist a la pintura catalana una gamma cromàtica tan àmplia i ben contrastada, amb tons àcids i combinacions tornassolades.

Biografia

Fill d'un carnisser de Sant Celoni, Bernat Martorell fou la personalitat dominant en la pintura del segon quart del segle XV i liderà un dels tallers més actius de Barcelona. La conservació del Retaule de sant Jordi va fer que els historiadors d'àmbit internacional coneguessin i apreciessin la seva obra ja des d'inicis del segle XX.

Tot i que va ser un dels principals artistes de Catalunya de mitjan segle XV, se sap poc de la seva vida abans de 1427, moment en que es troba documentada la seva arribada a Barcelona. Es creu que es va formar a les escoles de Tarragona. Un cop a Barcelona va establir contacte amb el cercle del taller de Lluís Borrassà i va entaular amistat amb Dello Delli i Ambrosio Salari.

La major part de les seves obres van ser retaules, tot i que va dissenyar vitralls i va il·luminar llibres, com les miniatures del Llibre d'hores guardat a l'institut Municipal d'Història de Barcelona.

Obra

En la seva obra es pot apreciar l'estil gòtic internacional, el treball dels detalls i de les textures. L'única obra documentada com a seva és el Retaule de Sant Pere de Púbol, actualment al Museu Diocesà de Girona.

Martorell no limità la seva activitat pictòrica a la retaulística, també il·luminà llibres i proporcionà models per a la realització de brodats. Les millors miniatures del Saltiri ferial i llibre d'hores són obres autògrafes de Martorell. En el cas dels brodats, però, cal llegir entre línies l'estil del pintor, atès que els models eren interpretats pels brodadors. Barcelona comptà, al segle XV, amb importants tallers de brodadors, entre els quals destaca el dels Sadurní. Un membre d'aquesta família, Antoni Sadurní, fou nomenat brodador de la Generalitat de Catalunya. Probablement es guanyà l'estima dels diputats gràcies a la realització dels extraordinaris Frontal i Tern de sant Jordi.

Tant els llibres il·luminats com els brodats eren productes de luxe, molt valorats a l'època. Això queda demostrat pel preu que assolí el Frontal de sant Jordi: 1.552 florins d'or i 3 sous, una quantitat que triplica la que obtingué Martorell per alguns dels seus retaules més importants.

• Miniatures i ornamentació del llibre d'hores del Convent de santa Clara de Barcelona. A l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
• Miniatures dels Comentaris als Usatges de Jaume Marquilles. Contractades al 1448, no són de mà seva, sinó d'algú del seu obrador. Habitualment es troben atribuïdes al pintor. Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat.

Llista d'obres de Bernat Martorell

Imatge	Datació	Títol	Tècnica i notes	Localització i procedència
	1424-1425	Retaule de sant Joan Baptista	Molt influït per Lluís Borrassà, apunta l'estudi psicològic de l'expressió de cares i gests i una acurada tècnica del dibuix i del color.	Museu Diocesà de Barcelona Procedent de la capella de sant Joan de Cabrera de Mar
		Taula central del retaule de sant Joan Baptista de Cabrera (Museu Diocesà de Barcelona)
	1425-1437	Retaule de Sant Jordi	Se'n conserven cinc taules repartides entre dos museus, faltant-ne el Calvari que el coronava i la predel·la. De gran bellesa, combina un aparent arcaisme amb un efectiu realisme, amb una bona composició i dibuix (en destaca el cavall, un dels estudis naturalistes més aconseguits de la pintura gòtica).	Repartit entre dos museus.
	1425-1437	Sant Jordi matant el drac	Era la taula central del retaule	Institut d'Art de Chicago.
	1425-1437	El judici	Taula lateral del retaule de Sant Jordi	Museu del Louvre de París
	1425-1437	La flagel·lació de Sant Jordi	Taula lateral del retaule de Sant Jordi	Museu del Louvre de París
	1425-1437	Sant Jordi portat al suplici	Taula lateral del retaule de Sant Jordi	Museu del Louvre de París
	1425-1437	Decapitació de Sant Jordi	Taula lateral del retaule de Sant Jordi	Museu del Louvre de París
	1427-1437	Retaule de santa Eulàlia i sant Joan	Se'n conserven quatre compartiments: dues taules laterals i dos fragments de la predel·la	Vic, Museu Episcopal. Procedent de la Catedral de Vic.
		Flagelació de Santa Eulàlia, taula lateral del retaule
		Santa Eulàlia davant Dacià, taula lateral del retaule	Taula en estat fragmentari
		Crucifixió de Santa Eulàlia, taula lateral del retaule
		Escenes de la vida de Sant Joan Baptista, predel·la del retaule
	ca. 1430	Saltiri ferial i llibre d'hores	Il·lustracions de Martorell i d'un pintor anònim Escrit per a la família Llobera	Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ms. A 398 Procedent del Convent de santa Clara de Barcelona
	1434-1435	Retaule dels sants Joans	Tremp, daurat amb pa d'or i full metàl·lic sobre fusta 344 × 261,5 × 10,5 cm Fou contractat el 1432 perquè el pintés Ramon de Mur, però finalment fou Bernat Martorell qui realitzà l'encàrrec.	Repartit entre el MNAC, el Museu Diocesà de Tarragona (les taules centrals), un compartiment lateral es conserva al Museu Rolin d'Autun i d'un altre se'n desconeix la destinació. Procedent de l'església de Vinaixa.
	ca. 1435	Sant Vicenç Màrtir i sant Vicent Ferrer	Tremp i oli sobre plafó 103 x 63 cm Taula lateral d'un retaule; la resta ha desaparegut	Sant Petersburg, Ermitage
	1435-1440	Retaule de santa Llúcia	Tremp, daurat amb pa d'or i full metàl·lic sobre fusta	Repartit entre quatre col·leccions</ref> Procedència desconeguda.
	1435-1440	Martiri de santa Llúcia	Taula cimera d'un dels carrers laterals	MNAC
	1435-1440	Taula central i quatre compartiments laterals		París, col·lecció particular
		Taula cimera d'un carrer lateral		Barcelona, col·lecció particular
	1435-1440	Predel·la de la Passió	S'atribueix al retaule, però no n'hi ha la certesa	Barcelona, Catedral de Barcelona
	1437	Mare de Déu amb el nen	Tremp d'ou sobre taula	Museu d'Art de Filadèlfia Procedent del retaule de santa Maria de Montsó.
	ca. 1437	Retaule de sant Pere de Púbol	Tremp d'ou sobre taula	Museu Diocesà de Girona Procedent de l'església de Púbol
	Entre 1437 i 1452	Retaule de santa Magdalena	Tremp sobre fusta 140 x 130 cm	Museu Episcopal de Vic Procedent de Santa Magdalena de Perella (Sant Joan de les Abadesses)
	1438-1440	Retaule de sant Vicenç	Tremp i daurat amb pa d'or sobre fusta 288 × 238 cm	Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya Procedent de l'ermita de santa Creu de Menàrguens, on havia arribat des del Monestir de Poblet
	1440	Nativitat	Taula d'un retaule; la resta ha desaparegut	Berlín, Col·lecció Lippmann
	ca. 1440	Tríptic del Davallament	Amb encertats efectes de perspectiva	Lisboa, Museu de Arte Antiga
	1440-1450	Retaule de sant Miquel de Cérvoles	Tremp sobre taula 306 x 257 cm Retaule amb carrer central amb dos compartiments, dos carrers laterals amb tres compartiments i predel·la amb cinc compartiments	Museu Diocesà de Tarragona Procedent de l'ermita de Sant Miquel de la Pobla de Cérvoles
		Retaule de la Mare de Déu		Se'n conserven: una taula de l'Anunciació, avui al Museu de Belles Arts de Montreal, i les de la Resurrecció i Pentecosta, a la Societat Arqueològica Lul·liana de Mallorca. Procedent del monestir de la Mare de Déu de Jesús, a Barcelona.
	1442-1445	Retaule de santa Eulàlia		Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya
	1445-1452	Retaule de la Transfiguració		Capella de la Transfiguració de la Catedral de Barcelona
	1445-1452	Sant Esteve, fragment del guardapols del Retaule de la Transfiguració		Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya
	1448-1450	Miniatures i ornamentació dels Comentaria super Usaticis Barchinonae de Jaume Marquilles		Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Bibliografia

• Azcárate Ristori, J. Mª. Pintura gótica del siglo XV. Madrid: Historia del arte, Anaya, 1986. ISBN 84-207-1408-9. 
• Roig, Josep L. Historia de Barcelona. Barcelona: El Periódico de Cataluña, Grupo Zeta, 1995. ISBN 84-8130-039-X. 
• Esquinas, Felicia. «L'Olimp gòtic» (PDF). Barcelona Metròpolis Mediterrània. Quadern Central. [Barcelona], vol.36, 1997 [Consulta: 16 agost 2012].
• Rodríguez Barral, Paulino. «La imagen de la justicia divina. La retribución del comportamiento humano en el más allá en el arte medieval de la Corona de Aragón» (PDF) (en castellà). . Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art [Barcelona], 28-05-2003 [Consulta: 18/5/2012].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernat Martorell

• Col·lecció al Museu Nacional d'Art de Catalunya
• Bernat Martorell a Sant-celoni.cat