Bernat Papell i Carreras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBernat Papell i Carreras
Biografia
Naixement1821 Modifica el valor a Wikidata
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 1877 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Seta (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot, compositor, organista Modifica el valor a Wikidata

Bernat Papell i Carreras (Figueres, 1821Seta, 31 de març del 1877) va ser sacerdot, compositor i organista.

De molt jove marxà a viure a Girona. Estudià música amb el seu oncle Joan Carreras i Prats, organista de l'església del Carme, i composició amb el mestre de capella de la Catedral, Josep Barba. Quan tenia disset anys sol·licità, i a l'any següent obtingué, la plaça d'organista de la catedral que havia deixant vacant Pelegrí Baltasar en marxar a Montevideo. A causa de la desamortització i de les penúries econòmiques eclesiàstiques consegüents, Papell renuncià al març del 1842 a aquesta plaça, per marxar a la catedral de Nimes, ciutat on ja hi havia altres músics catalans. També fou organista de la seu de Viviers,[a] abans de tornar el 1860 a la seu gironina on ocupà les places d'organista i, en substitució de Joan Carreras i Dagàs, de mestre de capella. Quatre anys més tard, i vist que les finances catedralícies no milloraven, renuncià a les places, tornà a França i s'establí a Seta, al Llenguadoc, on tocà a l'església de Sant Lluís. Morí en aquesta població el 1877.

Bernat Papell compongué tant música sacra com profana, i partitures seves es conserven a l'església parroquial de Castelló d'Empúries i a la catedral de Girona.

Obres[modifica]

  • Gozos de Sta. Filomena (1836), per a 5 veus i orquesta
  • Missa, per a orgue i veu
  • Missa Solemne (1874), a quatre veus i orgue
  • Polones
  • Rondó brillant (1870), per a piano a quatre mans
  • Rosari, a quatre veus i orgue
  • Rosari, a tres veus i orgue
  • Salve, per a tiple i orgue
  • Sonata (1869), per a piano
  • Vals (1841), per a banda militar

Notes[modifica]

  1. En algunes biografies seves es diu que ho va ser de la de Besiers, però aquesta ciutat ja feia molts anys que no era seu episcopal. En la coberta de la Missa Solemne s'indica que Papell havia estat organista de la catedral de Viviers.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]