Bernat pescaire

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bernat pescaire
Ardea cinerea 2 (Marek Szczepanek).jpg
Estat de conservació
Risc baix
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Ciconiiformes
Família: Ardeidae
Gènere: Ardea
Espècie: A. cinerea
Nom binomial
Ardea cinerea
Linnaeus, 1758
Verd clar: estiuVerd fosc: tot l'anyBlau: hivern
Verd clar: estiu
Verd fosc: tot l'any
Blau: hivern

El bernat pescaire, agró gris[1] a les Balears i bernat pescaire o garsa al País Valencià (Ardea cinerea) és un ocell de grans dimensions de l'ordre dels ciconiformes i de la família de les Ardeidae. Poden arribar al metre d'alçada i presenten un plomatge grisós que esdevé més lluent durant l'época reproductiva.

En l'actualitat és una espècie amb molta presència, i que es troba en expansió a molts llocs, ja superada una important devallada en molts llocs. Se'n coneixen 4 subespècies:

  • Ardea cinerea cinerea Linnaeus, 1758. Europa, Àfrica, oest d'Àsia.
  • Ardea cinerea jouyi Clark, 1907. Est d'Àsia.
  • Ardea cinerea firasa Hartert, 1917. Madagascar.
  • Ardea cinerea monicae Jouanin & Roux, 1963. Illes Banc d'Arguin, Mauritània.

Al Zoo de Barcelona hi hà una colònia de cria estable, amb més de 100 nius.[2]

Al País Valencià també s'anomena agró blau.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es troba amplament distribuït en multitud de zones humides dels Països catalans (Albufera d'Es Grau, Albufera de Mallorca, Albufera de València, Delta de l'Ebre, Delta del Llobregat, Aiguamolls de l'Empordà, la resta d'Europa, Àsia i Àfrica. Sempre es troba present no gaire lluny de l'aigua, en llocs com aiguamolls, meresmes, estanys, pantans, ribes de rius i llacs. fa 90 cm d'alçada i quan estira les ales 150 cm

Comportament[modifica | modifica el codi]

Els bernats pescaires creixen en colònies mixtes en arbres amb altres espècies com l'esplugabous (Bubulcus Ibis) o martinets blancs (Egretta garzetta), a prop de zones humides, o en joncals. Fa un niu compacte amb branquetes.

La seva alimentació és principalment de peixos, granotes i insectes, però també poden capturar petits mamífers i ocells.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 86. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]