Beroea de Macedònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Beroea o Berea(Βέροια, Βέρροια) fou una ciutat de Macedònia a la part nord del país al districte d'Emàtia a la vora d'un afluent de l'Haliacmon i al peu de les muntanyes Bermios.

Existia des de l'entorn de l'any 1000 aC fou poblada pels vriges fins que els van substituir els macedonis. El seu nom derivava del mític fundador Ferona o Verona, o de la filla del mític rei de Veria, fill al seu torn de Macedoni. És esmentada per primer cop quan fou atacada per l'atenenc Càl·lies el 432 aC, però sense èxit. Sota el regne de Macedònia sou la segona ciutat després de Pella. Després de la batalla de Pidna el 168 aC es va rendir als romans i fou inclosa a la tercera regió de Macedònia.

Sant Pau es va retirar a aquesta ciutat des Tessalònica vers el 54 o 55. Sopater, un nadiu de la ciutat, va acompanyar a Sant Pau a l'Àsia. La ciutat és descrita per Llucià com a gran i populosa, i a uns 45 km de Pella i 75 de Tessalònica. Dioclecià la va erigir en una de les dues capitals de Macedònia. Fou una de les primeres ciutats regues a tenir bisbe, en la persona d'Onèsim, probablement un llibert de Filemó. Sota els bizantins fou part del thema de Macedònia.

Al segle IX va caure en mans dels búlgars i va agafar el nom de Ber. El 1185 fou conquerida pels normands de Sicília i el 1204 pels croats llatins. Va passar als serbis a la meitat del segle XIII. Fou ocupada pels otomans el 8 de maig de de 1387, agafant el nom de Karaferye o Kara Ferye (també Karaverye).

Correspon a la moderna Véria.