Berri Txarrak

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Berri Txarrak
Berri Txarrak a l'Azkena Rock Festival de Vitoria-Gasteiz
Berri Txarrak a l'Azkena Rock Festival de Vitoria-Gasteiz
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Lekunberri, Navarra
Gènere(s) Rock alternatiu
Instruments guitarra, baix, bateria
Anys en actiu 1994 - Present
Discogràfiques GOR diskak (actual)
Lloc web oficial berritxarrak.net
Membres
Gorka Urbizu - Veu i guitarra
Galder Izagirre - Bateria
David González - Baix
Membres anteriors
Aitor Goikoetxea - Bateria
Aitor Oreja - Guitarra
Mikel López Rubio - Baix

Berri Txarrak (traducció: "Males notícies") és un grup de música de rock alternatiu nascut el 1994 a Lekunberri, Navarra.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

El grup va sorgir l'any 1994 com a grup paral·lel de Gorka Urbizu (guitarra i veu) i Aitor Goikoetxea (bateria), encara que va ser el 1997 quan van començar a dedicar-se exclusivament a aquesta banda, completada aleshores per Mikel López (baix) i Aitor Oreja (guitarrista, qui va deixar el grup a finals del 2004, per a convertir-se en trio). El grup prové de Lekunberri (Navarra) i compta amb cinc discs fins a la data, tots ells cantats en euskera i sota el segell discogràfic GOR diskak.

Després d'autoeditar-se una maqueta amb sis temes, Berri Txarrak va obtenir diversos premis a diferents concursos de demos i grups novells, la qual cosa va derivar en l'oferta per enregistrar el seu primer disc, de títol homònim i que va veure la llum a la tardor de 1997. Enregistrat a Esparza de Galar (Navarra) per Javi Sanmartín, Berri Txarrak va irrompre amb força a l'escena de rock euskaldun, gràcies a singles com Lotsarik gabe, 500 urte ta gero o Ardifiziala. En boca dels seus autors, aquest primer disc va suposar una espècie de pont estilístic entre la demo i el seu segon disc, amb el qual van donar un salt qualitatiu substancial i van posar les bases pels seus posteriors treballs.

El segon disc va arribar el 1999 sota el títol d'Ikasten (trad: "Aprenent"), enregistrat també als estudis Sonido XXI, aquesta vegada sota producció d'Haritz Harreguy. Ikasten va donar la sorpresa gràcies a una evolució poc comú en un segon disc, molt treballat i amb una especial i nova forma d'entendre les cançons. Temes com Ikusi arte, Ez o la mateixa Ikasten van obrir la possibilitat d'oferir una infinitat de concerts i créixer com a banda.

Fidels al seu ritme natural de composició, dos anys més tard (2001) va arribar Eskuak/Ukabilak (trad: "Mans/Punys"), un disc que va venir a confirmar les bones maneres de Berri Txarrak i els va consolidar com la punta de llança de la vanguardia del rock basc. Enregistrat a Garate Studios (Andoain) sota la batuta de Kaki Arkarazo, Eskuak/Ukabilak conté clàssics del repertori de BTX com la incendiaria Oihu, la metàl·lica Stereo o la profunda Biziraun, que va obtenir el premi Gaztea Saria a la millor cançó de l'any. Menció especial al disseny del CD a càrrec de Biktor Andueza. Aquest tercer disc va cridar l'atenció del públic i premsa de l'Estat, tenint una bona repercussió fora del País Basc.

El 2003 va arribar la quarta entrega, Libre ©, enregistrat al mateix lloc que l'anterior treball. Aquest disc va suposar un altre gran salt qualitatiu a la carrera de Berri Txarrak i va portar amb ell el beneplàcit de la crítica especialitzada i les primeres gires per Europa (Regne Unit, Dinamarca, Alemanya). Libre © és el disc més hardcore de Berri Txarrak, un grup en constant evolució i que cuida molt el seu missatge crític i ple de sentiments. Diversos medis musicals (Rock Sound, Euskadi Gaztea) van apuntar a Libre © com millor disc estatal de rock del 2003. Destaquen temes com Denak ez du balio (a on col·labora Tim McIlrath, cantant del grup nord-americà Rise Against),[1] Hil nintzen eguna o Izena, izana, ezina).

Després d'una llarga gira, el guitarrista Aitor Oreja abandona el grup. Ja el 2005, Gorka, Aitor G. i Mikel decideixen seguir endavant com a trio i se centren a compondre el seu cinquè àlbum. Jaio.Musika.Hil (trad: Néixer.Música.Morir) s'enregistra a un baserri d'Eraso (Navarra) junt al productor Karlos Osinaga, i és mesclat als Estats Units a mans d'Ed Rose (Kurt Cobain, The Get Up Kids, Motion City Soundtrack), reputat enginyer i un dels estendards del so indie americà. Acte i seguit Berri Txarrak gira per Mèxic i Nicaragua amb una gran acceptació. En l'actualitat el trio es troba presentant els nous temes amb una extensa gira que promet ser intensa, como ho és la seva música.

Berri Txarrak ha participat així mateix en alguns discs recopilatoris com Nafarroa, Hitza Dantzan (GOR, 2001); Navarra, tierra de rock, Tributo a Judas Priest (Zero Records, 2000) o l'exitós tema Bisai Berriak, compost el 2003.

Durant el mes de maig de 2008, Mikel López Rubio anuncia la decisió d'abandonar Berri Txarrak un cop finalitzi la gira Zertarako Amestu Tour 2008. Al·lega motius personals i incompatibilitat per dedicar el màxim d'esforç al grup. David González serà l'encarregat de susbtituir-lo.

El sisè àlbum d'estudi (Payola)[2] s'enregistrà en els estudis Eletrical Audio de Chicago amb la col·laboració de Steve Albini, productor de grups com Pixies, Neurosis o Nirvana. Durant l'enregistrament del disc reberen la visita de Tim McIlrath, vocalista de Rise Against, qui participà en temes com "Folklore" i "Achtung". El 12 de març de 2009 realitzaren un concert secret en una famosa sala de Madrid sota el nom de "JMH Trio" (Jaio.Musika.Hol Trio). Recentment la banda signà per la discogràfica Roadrunner Records, distribuïdora entre d'altres de Slayer, Down, Soziedad Alkoholika o Hamlet tancant així una etapa amb la discogràfica GOD Discos. Payola sortí a la venda el 14 de setembre de 2009.

Col·laboracions[modifica | modifica el codi]

En l'àlbum Libre© s'inclou una participació de Tim McIlrath (Rise Against) en el tema Denak ez du balio, i en l'àlbum Jaio.Musika.Hil hi trobem una col·laboració d'Aritz (Deabruak Teilatuetan) en el tema Iraultza Txikien Asanblada. Han col·laborat en el tribut a Judas Priest amb el tema Breaking the law.[1]

Membres[modifica | modifica el codi]

  • Gorka Urbizu (veu/guitarra)
  • David González (baix)
  • Galder Izagirre (bateria)

Membres anteriors:

  • Aitor Oreja (guitarra)
  • Mikel López (baix)
  • Aitor Goikoetxea (bateria)

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • (maqueta-1994) - No comercialitzada
  • Berri Txarrak - 1997 (GOR diskak)
  • Ikasten - 1999 (GOR diskak)
  • Eskuak/Ukabilak - 2001 (GOR diskak)
  • Libre© - 2003 (GOR diskak)
  • Jaio.Musika.Hil - 2005 (GOR diskak)
  • Zertarako Amestu - 2007 [DVD] (GOR diskak)
  • Payola - 2009 (Roadrunner Records)
  • Denak ez du balio, singles 1997-2007(recopilatori) - 2010 (Gor diskak)
  • Haria - 2011 (Kaiowas Records)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Biografía de Berri Txarrak» (en castellà). Last.fm, 12 d'agost 2010. [Consulta: 18/11/2013].
  2. «Els navarresos Berri Txarrak dissabte a l'Stroika». ManresaInfo.net, 10 de novembre 2010. [Consulta: 11/7/2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berri Txarrak