Berrichon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Berrichon
L'parlure berrichonne
Parlat a: França
Regió: Berry (cantons d'Indre, Cher, part de Cruesa i Loir i Cher)
Parlants: no hi ha dades
Classificació genètica: Indoeuropeu

  Llengua itàlica
   Llengua romànica
    Itàlica-Occidental
     Itàlica-Occidental-Occidental
      Gal·lo-Ibèrica
       Gal·lo-Romanç
         Oïl

estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
Llengües d'oïl
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El berrichon és una llengua d'oïl parlada a l'antiga regió de Berry, actualment a Centre, als departaments d'Indre, Cher, part de Cruesa, Loiret i Loir i Cher.

Classificació[modifica | modifica el codi]

L'observatori lingüistic Linguasphere distingeix cinc variants de berrichon+bourbonnais :

  • Borbonès (Allier, Cher sud)
  • nivernais (Nièvre)
  • auxerrois (Yonne oest)
  • haut-berrichon (Cher nord, Cher est)
  • bas-berrichon (Indre i Cher)

El declivi[modifica | modifica el codi]

El francès s'ha difós en la burgesia i l'aristocràcia de Berry des del segle XVI, de manera que el patois es va mantenir al camp. Els diferents esdeveniments històrics com la Revolució francesa i la instauració de l'escola gratuïta i obligatòria de Jules Ferry han portat el patois berrichon, com molt d'altres, a mantenir-se en situació molt precària, gairebé l'extenció.

Els nostres dies[modifica | modifica el codi]

Tanmateix, de les traces d'aquest encara romanen i de les variants entre regions internes al Berry subsisteixen encara : per exemple, per la paraula «pie», se sentirà «edjasse» al nord i «ajasse» al sud, o encara : un «pochon» (un sac), «s'tantôt» (aquesta tarda), «l'tantôt» (la tarda), «patin» (sabatilla).

Lèxic i pronunciació[modifica | modifica el codi]

Encara que no té gramàtica pròpiament dita ni oficial, el berrichon respon a certes regles de pronunciació. Així, es diferencia les «a» pronunciant-les obertes o tancades. Les «r» són sovint pronunciades. Les «o» esdevenen «ou», donant houmme, poumme, etc. El so «oi» esdevé «oé». Els sufixos en «–eur» esdevenen «-eux». «Leurs» esdevé així «ieux». Les terminacions en «eau» esdevenen «iau» (ex. «un siau d'iau»).

No és possible actualment parlar de patois berrichon, però sí francès acolorit o francès patoisé. La majoria dels berrichons queden tanmateix molt lligats a aquestes paraules i expressions i els utilitzen de manera habitual.

La conjugació també varia al present de l'indicatiu, la primera persona del singular, la tercera del singular i la tercera del plural es conjuguen de la mateixa manera, cosa que dóna frases d'aquest tipus: «J’menons les oies». La majoria dels articles mantenen un troncament : «I m'nons les oies». Les terminacions també poden mantenir-se diferents del francès, com a l'impertet o al plural «-aint» substitueix «-aient» (ex. «I's étaint» en comptes de «Ils étaient»).

Al Berry és costum de precedir els noms per articles : «la» pels noms femenins i «eul’» (el) pels noms masculins.

Per anunciar el temps, no s'empra pas el pronom "il" (ell) sinó "ça" (això). Par exemple : "ça pleut" (això plou), "ça neigera", "ça a plu".

Algunes paraules i expressions del parlar de Berry : luma, cagouille, cagoui (escargot), péquiou (petit gos), mainguion (petit àpat), s'arreuiller (mirar amb atenció o insistència), lichonner (beure en excés), lâpaud (mandrós), aga! (interjecció que expressa sorpresa o dolor), lichoun’rie (llaminadura), pal’tau (jaqueta), arcander (treballar de valent), agât d'iau (aiguat), chian (gos), s'accutter (s'asseu), agouant (qualificatiu pejoratiu que pot variar segons la persona: difícil d'acontentar, desobedient), attifer (vestir), berlaudiot (idiota), biger (besar, fer un petó), bourrée (dansa berrichona), cabasson (caixa), caqueziau (mosquit), carroué, carroi, carroir (cruïlla), charibaude (vetllada a l'aire lliure), chieuve (cabra), formion, fromion (formiga), ch'tit (malvat, avar), daguenettes (pomes o peres seques), debesillé (posar en petits trossos (cuina), deteriorar), jau (polla), lichée (petita quantitat), la Naud (Nadal), ouche (jardí de la casa), chagner (mocar-se), bouchure (tanca), rag'nasser (fer soroll), etc.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Vocabulaire du Berry et de quelques cantons voisins, par un amateur du vieux langage . Par Hippolyte - François Jaubert. 1842.
  • Dictionnaire Berrichon, Jean Tissier, imprimerie typographique et lithographique A. Gablin à Châteauroux, 1884.
  • La Borne et ses potiers, Robert Chaton et Henri Talbot, éditions Delayance (épuisé).
  • Le Patois berrichon, Hugues Lapaire, Librairie universitaire J. Gamber. 1925.
  • Glossaire berrichon, Hugues Lapaire.
  • Patois et parlures du bas Berry, P. Delaigue, Imprimerie Badel Châteauroux 1971.
  • À temps pardu, Hubert Gouvernel, Maurice Bernardat imprimeur éditeur, La Charité sur Loire.
  • Glossaire berrichon, Paul Lefèvre et Maurice Brasdu. SAS Éditions.
  • Glossaire de la champagne berrichonne, Pierre-Valentin Berthier. Éditions Royer 1996.
  • Glossaire rural du centre. Recueilli par Jean-Baptiste Luron. A-Z patrimoine.
  • Le Parler du Berry et du Bourbonnais. Pierrette Dubuisson et Marcel Bonin. Éditions Bonneton.
  • Henri Lemeuthe (1856-1929), comerciant i poeta nascut a Baugy (Cher), escriví poemes en berrichon. Alguns han estat publicats i es poden consultar als Archives du Cher.
  • Les Berrichons le regard de Roger Pearron, Grandvaux (ISBN 978-2-909550-67-1)
  • Aux pays du Berry, Catherine et Bernard Desjeux Grandvaux (ISBN 978-2-909550-66-4)
  • "Patois et chansons de nos grands-pères en Berry" Christophe MATHO, Jeanine BERDUCAT et Daniel BERNARD Éditions CPE Novembre 2010 (ISBN 284-5-038267)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]