Berserker

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Placa de bronze de l'era de Vendel, trobada a Öland.

Els berserkers eren guerrers víkings que combatien mig despullats, guarnits amb pells d'animals. Entraven en combat en estat de tranç, posseïts per l'odi, insensibles al dolor, i arribaven fins i tot a mossegar els seus escuts i a escumejar per la boca (s'ha dit que patien epilèpsia). Es llançaven al combat amb fúria cega, fins i tot sense armadura ni cap mena de protecció. La seva sola presència atemoria als seus enemics i fins i tot als seus companys de batalla.

Es creu que la seva resistència i indiferència al dolor provenien del consum de fongs al·lucinògens (Psilocybe cubensis), o per la ingesta de pa o cervesa contaminats per Claviceps purpurea un fong parasitari que es troba sovint al sègol, amb un alt contingut en compostos psicoactius com l'ergotamina i l'àcid lisèrgic, precursor del LSD.

Els víkings consumien cervesa amb Hyoscyamus niger, planta al·lucinògena de la família de les solanàcies. És possible que consumissin aquestes cerveses per a entrar en combat. H. niger produïx una sensació de gran lleugeresa, i com la belladona, causa fúria i violència, sovint acompanyades de riallades delirants; els alcaloides d'aquesta planta són altament tòxics i poden ocasionar el coma o la mort.

En certa manera, la religió d'aquests grans guerrers també els influenciava a tenir una gran fúria en combat. Els seus déus, tots ells guerrers, exigien - per a arribar al més pur dels paradisos al seu abast - tenir la mort més noble en la batalla. Per a les grans i antigues batalles, esperaven una nit en la qual l'aurora boreal aparegués, senyal que les valquíries baixaven del Valhalla a cercar aquells guerrers valerosos que donaven la seva vida per la mort; només els més fers ho aconseguirien.

La seva mort era una festa, no un conjunt de penes: el guerrer era conduït a una gran barcassa de fusta en la qual iniciaria el viatge al Valhalla. Es deixava dur corrent riu avall, mentre la barca cremava. Moltes esposes d'aquests guerrers s'introduïen vives en aquestes barques i travessaven el seu pit amb una espasa, per a poder arribar a així la mateixa sort que els seus marits.

Van arribar a compondre una guàrdia personal (no més d'una dotzena) al servei de diversos reis víkings. Van ser marginats per la societat per considerar-se'ls bojos, i una llegenda que recorria els països nòrdics contava que es convertien en homes llop, el que va motivar que se'ls temés més i se'ls reclogués, ja en la cristiandat, per considerar-los posseïts pel diable.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berserker Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Beard, D. J. "The Berserker in Icelandic Literature." In Approaches to Oral Literature, Ed. Robin Thelwall, Ulster: New University of Ulster, 1978, pp. 99-114.
  • Blaney, Benjamin. The Berserkr: His Origin and Development in Old Norse Literature, Ph.D. Diss. University of Colorado, 1972.
  • Davidson, Hilda R. E. "Shape-Changing in Old Norse Sagas." In Animals in Folklore, Ed. Joshua R. Porter and William M. S. Russell. Cambridge: Brewer; Totowa: Rowman and Littlefield, 1978, pp. 126-42.
  • Davis, EW (1983) "The ethnobiology of the Haitian zombie", Journal of Ethnopharmacology, 9:85-104.
  • Fabing, Howard D. "On Going Berserk: A Neurochemical Inquiry." Scientific Monthly, 83 [Nov. 1956].
  • Höfler, Otto. "Berserker." Reallexikon der Germanischen Altertumskunde. Bd.2. Ed. Johannes Hoops. Berlin: Walter de Gruyter. 1976. pp. 298-304.
  • Holtsmark, Anne. "On the Werewolf Motif in Egil's saga Skalla-Grímssonar" Scientia Islandica/Science in Iceland 1 (1968), pp. 7-9.
  • von See, Klaus. "Berserker." Zeitschrift für deutsche Wortforschung 17 (1961), pp. 129-35; reprinted as "Exkurs rom Haraldskvæði: Berserker" in his Edda, Saga, Skaldendichtung: Aufsätze zur skandinavischen Literarur des Mittelalters. Heidelberg: Winter, 1981, pp. 311-7.
  • Michael P. Speidel, "Berserks: A History of Indo-European 'Mad Warriors' ", Journal of World History 13.2 (2002) 253-290
  • Weiser, Lilly. Altgermanische Jünglingsweihen und Männerbünde: Ein Beitrag zur deutschen und nordischen Alterums- und Volkskunde. Bausteine zur Volkskunde und Religionswissenschaft, 1 Buhl: Konkordia, 1927.
  • The Sagas of Icelanders: Penguin Classics Deluxe Edition (World of the Sagas), Ed. Örnólfur Thorsson. Penguin (Non-Classics); New Ed edition (February 27, 2001). pp.741-742.
  • Robert Wernick. The Vikings. Alexandria VA: Time-Life Books. 1979. p. 285