Berthierita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Berthierita

Berthierita de la mina Herja, Romania.
Classificació
Categoria sulfosals
Fórmula química FeSb2S4
Nickel-Strunz 02.HA.20
Dana 3.7.9.3
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Estructura cristal·lina a = 11.44Å, b = 14.12Å, c = 3.76Å
Color steel grey
Exfoliació indistinta
Tenacitat fràgil
Duresa 2 a 3
Lluïssor metàl·lica
Ratlla gris marronosa
Diafanitat opaca
Gravetat específica 4,64
Densitat 4,6
Pleocroisme visible
Referències [1]

La berthierita és un mineral, una sulfosal de ferro i antimoni. Va ser descoberta a Chazelles, Mercoeur, França, en 1827, i anomenada així pel químic francès, Pierre Berthier (1782-1861). En honor seu també es va nomenar el mineral berthierina amb la qual no s'ha de confondre. La berthierita també és coneguda amb els noms: anglarita, chazellita o martourita.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La berthierita és de color gris acer amb una lluentor metàl·lica que pot ser recoberta per una capa iridescent. La seva fórmula química és FeSb2S4. A causa del seu aspecte es pot confondre fàcilment amb l'estibina.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es forma en els filons hidrotermals a baixa temperatura, sempre que siguin enriquits en antimoni i deficients en sofre. Apareix associada a: estibina, quars, pirita o barita. S'extreu a les mines com a mena d'antimoni i ferro.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Berthierite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 març 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berthierita