Berthierita
 Berthierita | |
|---|---|
 Berthierita de la mina Herja (Romania). | |
| Fórmula química | FeSb₂S₄ |
| Epònim | Pierre Berthier  |
| Localitat tipus | Chazelles, Mercoeur, Alvèrnia-Roine-Alps, França |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.HA.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HA.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.01 |
| Dana | 3.7.9.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 11.44Å, b = 14.12Å, c = 3.76Å |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | gris acer obscur a marronós, a vegades irisat |
| Exfoliació | prismàtica, indistinta |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris marronosa |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 4,64 |
| Densitat | 4,6 |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | visible |
| Impureses comunes | Mn, Cu, Pb, Ag |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Btr |
| Referències | [1] |
La berthierita és un mineral, una sulfosal de ferro i antimoni, que pertany i dona nom al grup de la berthierita. Va ser descoberta a Chazelles, Mercoeur, França, en 1827, i anomenada així pel químic francès, Pierre Berthier (1782-1861). En honor seu també es va nomenar el mineral berthierina amb la qual no s'ha de confondre. La berthierita també és coneguda amb els noms: anglarita, chazellita o martourita.
Característiques[modifica]
La berthierita és de color gris acer amb una lluentor metàl·lica que pot ser recoberta per una capa iridescent. La seva fórmula química és FeSb₂S₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2 a 3.A causa del seu aspecte es pot confondre fàcilment amb l'estibina.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la berthierita pertany a «02.HA: Sulfosals de l'arquetip SnS, Amb Cu, Ag, Fe (sense Pb)» juntament amb els següents minerals: calcostibita, emplectita, miargirita, garavellita, clerita, aramayoïta i baumstarkita.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma en els filons hidrotermals a baixa temperatura, sempre que siguin enriquits en antimoni i deficients en sofre. Apareix associada a: estibina, quars, pirita o barita. S'extreu a les mines com a mena d'antimoni i ferro.
A més de Chazelles, la berthierita també ha estat descrita en altres indrets de França i a Alemanya, l'Argentina, Austràlia, Àustria, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, el Brasil, Bulgària, el Canadà, Eslovàquia, Espanya, els Estats Units, Finlàndia, Grècia, Hongria, Indonèsia, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, Luxemburg, Macedònia del Nord, Mèxic, Noruega, Portugal, Romania, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Ucraïna, el Vietnam, la Xina i Zimbàbue. A Catalunya se n'ha trobat a la mina Fecunda, a la Vall de Ribes i a la Collada Verda, a Abella-Pardines, ambdues situades a la comarca gironina del Ripollès.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berthierita |
- ↑ 1,0 1,1 «Berthierite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 març 2014].