Bertold II de Zähringen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Bertold II de Zähringen (vers 1050-12 abril 1111) va ser comte de Zähringen des de 1078 a vers el 1000, duc pretendent de Caríntia des 1092 a 1098, i duc de Zähringen vers el 1000 a 10011/1012.

Bertold era un fill de Bertold I de Caríntia i com aquest va donar suport a Rodolf de Rheinfelden contra el rei Enric IV; el seu pare fou deposat el 1077 del ducat de Caríntia i la marca de Verona a la Dieta d'Ulm, i es va retirar a les seves possessions de Suàbia on va fer front als atacs imperials podent mantenir els dominis i va morir el 6 de novembre de 1078. Bertold II li va succeir en part dels dominis mentre una altra part (Brisgovia) quedava en mans del seu germà Herman; no van renunciar als títol de duc i marcgravi i així Herman, que es considerava hereu de la marca de Verona, va acabar titulant-se marcgravi de Baden, i Bertold que es considerava hereu del ducat de Caríntia es va acabar titulant duc de Zähringen. El 1079, Bertold es va casar amb Agnès de Reinfelden filla de Rodolf de Rheinfelden.

En els anys següents, es va convertir en un ferm defensor del duc pretendent Bertold de Suàbia, fill de Rodolf i oposat a Frederic de Staufen o de Buren (1079-1105) que tenia el suport reial, el del bisbe de Basilea i el del bisbe d'Estrasburg. No obstant això, quan la regió es va calmar a finals dels anys vuinta, Bertold apareix en qualitat de testimoni en una permuta de terres en que participava el bisbe de Basilea (1087).

Les tensions van tornar a augmentar el 1090, quan Bertold de Rheinfelden va morir. Bertold de Zähringen va intentar fer valer les seves pretensions a l'herència Rheinfelden a Borgonya, però sense títols aquesta va passar al genrà de Bertold de Rheinfelden, Otó de Rheinfelden. Llavors va reclamar el ducat de Suàbia. Amb el suport dels güelfs i el papat, va ser elegit duc en oposició al duc Frederic el 1092 i al mateix any, va ser elegit com duc de Caríntia i marcgravi de Verona (com el seu pare) pels que s'oposaven duc de Caríntia [[Enric d'Eppenstein]]. Bertold, així com el seu pare, mai va tenir en aquestos territoris cap poder efectiu.

El 1093, Bertold i Welf IV van signar un "jurament de pau" a Ulm. Al principi només era vàlid a Suàbia, però es va estendre aviat a Baviera i va enfortir l'oposició a l'emperador al sud d'Alemanya. Al voltant de 1098, Bertold i Frederic va arribar a un acord pel qual es va mantenir Frederic com a duc de Suàbia, però a Bertold se li va donar el Reichsvogtei (protectorat imperial) o bé els béns imperials (depenent de la font) de Zurich i se li va permetre mantenir el títol ducal. Mitjançant aquest acord, la relació entre els Zähringer (família de Zähringen) i Enric IV va millorar. El 1105, Bertold era l'aliat més proper del fill d'Enric IV, Enric V, que es va rebel·lar contra el seu pare.

Bertold a principis de 1090, va estendre el seu poder cap al Breisgau i el territori Zähringer mateix se separava del control del duc de Suàbia. El 1091, es va construir el castell de Zähringen com a protecció per a l'assentament proper de Friburg de Brisgòvia. Bertold va ser el primer dels Zähringen a portar el títol de "duc de Zähringen" (des de vers 1100). Va consolidar el seu govern amb la fundació de monestirs i altres assentaments a la Selva Negra. El seu territori era petit i tenia poques possibilitats d'expansió. El seu títol ducal va ser descrit per Otó de Freising com un dels primers "títols buits" a l'Alemanya medieval: un títol que significa poc en el camí de la significació governamental o territorial. El seu no era un càrrec polític o militar, ni un ordre tribal o territorial. Més aviat, el seu títol ducal va ser una mera dignitat i les seves possessions de la família patrimonis.

En 1093, va fundar el monestir benedictí de Sant Pere, que es va convertir en el mausoleu de la família. Els monestirs que va fundar van ser reformats i en general hostils a l'emperador. Amb el desplaçament dels comtes de Hohenburg de la regió de la Selva Negra, Bertold la va convertir amb èxit en el seu centre de poder.

Al final de la seva vida, les possessions de Bertold equivalien a una justificació del seu títol grandiós. Li va succeir com a duc el seu fill gran, Bertold III. El seu segon fill Conrad va succeir a Bertold III després d'onze anys.

Núpcies i descendència[modifica | modifica el codi]

Es va casar el 1079 o 1080 amb Agnès, filla de Rodolf de Rheinfelden duc de Suàbia i d'Adelaida de Savoia, de la que va tenir a:

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bertold II de Zähringen