Bertrand Barère de Vieuzac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Signatura de Bertrand Barère de Vieuzac

Bertrand Barère de Vieuzac (Tarba, Bigorra, 1755-1841) fou un advocat i polític revolucionari occità. Fou advocat del parlament de Tolosa i diputat als Estats Generals (1788). Membre del tribunal de cassació i després diputat a la Convenció Nacional, de la qual esdevingué president (1792), evolucionà del moderantisme cap a una exaltació revolucionària que culminà en la designació com a membre del Comitè de Salvació Pública. No abandonà Robespierre fins a darrera hora, i fou deportat al Poitou el 1795. Més tard va fer missions diplomàtiques i d'espionatge per a Napoleó I, raó per la qual, quan Lluís XVIII de França restaurà la monarquia borbònica, fou desterrat a Brussel·les per regicidi. No va poder tornar a França fins al triomf de la Revolució de 1830, i pogué viure els darrers dies mercès a una pensió que li passà el nou govern de Lluís Felip I de França. Es dedicà després al periodisme i publicà obres literàries i polítiques.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bertrand Barère de Vieuzac