Bescanó

Bescanó

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Gironès
Església parroquial de Sant Llorenç
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Gironès
Gentilici	Bescanoní, bescanonina
Superfície	35,86 km²
Altitud	102 msnm
Població (2011)   • Densitat	4.601 hab. 128,3 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 478500 4646175
Organització Entitats de població • Alcalde:	4 Xavier Soy i Soler (CiU)
Codi territorial	170209

Bescanó és un municipi de la comarca del Gironès, que forma part de l'àrea urbana de Girona.

El municipi de Bescanó es troba a la riba dreta del riu Ter, a l'oest de la comarca del Gironès. Ocupa 36 Km2 dels contraforts orientals de les Guilleries. Els pobles de Bescanó, Estanyol, Montfullà i Vilanna comparteixen un paisatge mediterrani de pujols boscosos. Delimita: pel nord, el riu Ter; pel sud, la capçalera de l'Onyar, el volcà de la Crosa i pla de la Selva; per l'est, el pla de Girona; i per l'Oest, el pla de Trullàs. L'entorn rural conserva el passat agrícola: camps fèrtils al pla, turons del bosc espès i algun d'urbanitzat. La població depassa els 3500 habitants, molta gent viu a Bescanó i va a treballar a l'àrea de Girona; el poble creix i es desenvolupa un economia industrial i de serveis, moderna i dinàmica.

Entitat de població	Habitants
Bescanó	2.853
Estanyol	171
Montfullà	205
Vilanna	419

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 83 95 84 538 1.163 1.495 1.748 1.987 1.966 2.072

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 2.175 2.325 2.377 2.511 2.512 2.580 2.626 2.871 2.871 2.918

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2.970 3.063 3.187 3.419 3.648 3.859 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Hidrologia

Bescanó es troba dins la conca hidrogràfica del Baix Ter la qual té una superfície de 1.210,85 Km2. Aquesta conca hidrogràfica es circumscriu en les comarques de La Selva, La Garrotxa, El Gironès, El Pla de l'Estany, El Baix Empordà i L'Alt Empordà. A continuació s'han llistat i caracteritzat tots els punts d'aigua coneguts classificats en torrents, rieres, rius, canals i fonts. Cal anunciar la dispersió de noms amb que els ciutadans anomenen un mateix curs d'aigua, fet que dificulta la tasca d'identificació.

• Rius: Ter, Onyar i Güell
• Torrents: D'en Ribera, Rerablanca o d'en Gondahi, de Ca l'Aulina,...
• Rieres: Sant Pere, Reramurs
• Fonts: Dels Gossos, del Rector, de Can Godaia,...
• Canals: Sèquia Monar, de Reg o Reg Gros

Història

Les peces arqueològiques mostren un passat remot, ric i divers: assentaments paleolític del puig d'en Rigau i la vil·la romana de Montfullà; poblat ibèric i camp de sitges d'Estanyol, castells medievals de Bescanó; capelles i masos preromànics de Vilanna. Previuen topònims ibers com Taceram (Ter) i visigòtics com el mas Wualard de Trullars. Les parròquies medievals s'estructuren durant l'alta edat Mitjana sobre quatre vil·les romanes: Vilanna, Montfullà, Estanyol i Bescanó.

El domini comtal es manté a Montfullà i Bescanó, però els endeutaments dels reis fan que els burgesos de Girona comprin rendes i fundin masos on es refugiaran de la fam de 1333 i la pesta negra de 1348.

El segle XV és temps de malvestats. Els edificis són malmesos pels terratrèmols del 1427. Els nous estats europeus pressionen Catalunya. Girona és fortificada per guardar l'entrada a la península. Bescanó comparteix els continus setges sobre la ciutat, la defensa, la destrucció i la sagnia dels tributs que reclamen tant la ciutat com els enemics assetjats.

Durant les guerres carlines a Vilanna es produeixes els afusellaments sumaríssims de carlins (1851) que precipitaren l'abolició del cos dels mossos d'esquadra. Entre la segona a tercera guerra carlina s'implanten les escoles públiques de Bescanó i Estanyol. Tot just a finals del segle XIX Bescanó comença a sortir de l'Antic Règim : el 1880 es construeix la carretera nacional i el 1893 el tren Girona - Olot. Grober i Bonmatí fan ponts sobre el Ter per accedir a les fàbriques tèxtil, símbol del canvi i progrés socioeconòmic del segle XX.

Esclata la guerra civil, i a Bescanó i Estanyol es formen comitès antifeixistes que assumiran les tasques de defensa i govern municipal fins aconseguir el control polític de l'ajuntament.

Al anys 60, es desenvolupen indústries càrniques, comerços, tallers... que atrauen la immigració de la rodalia. El pantà de Susqueda fa oblidar els aiguats Plega el tren d'Olot. Una guarderia pública substitueix la de la fàbrica. Creix l'eixample i s'edifiquen els primers pisos al barri obrer i cases noves.

Dels 80 ençà , s'aprofita l'impulsa econòmic de l'entorn metropolità de Girona, que es tradueix en un creixement urbanístic i poblacional, sostingut i sostenible, dotat de tots els serveis públics que poden tenir i mantenir.

Personatge destacat

Josep Fontbernat i Verdaguer va néixer a Estanyol l'1-05-1896 i va morí a l'exili, a Andorra, el 22-03-1977; les despulles de l'il·lustre músic, escriptor i polític reposen al cementiri d'Anglès des del 1982. Josep Fontbernat, es veié forçat a passar mig segle de la seva vida a l'estranger entre França i Andorra. Fou persona de confiança dels Presidents Francesc Macià i Josep Irla, alcalde de Barcelona, diputat al Parlament de Catalunya, Director General de Sanitat, Director General de Radiodifusió, director de l'Orquestra Simfònica Pau Casals, de l'Orquestra Simfònica Catalana, de l'Orquestra Filharmònica de Barcelona, creador de diverses Corals: les més cèlebres: “Els Cent Homes”, “Déodat de Séverac”,...va ser deixeble predilecte d'Enric Morera, i col·laborador de Pau Casals i Déodat de Séverac. Una de les activitats més destacables que portà a terme, fou la de radiofonista català a Andorra: introductor del català a la ràdio.

Festes i tradicions

• Gener: Cavalcada de Reis
• Febrer: Carnestoltes
• Febrer/març: fira de l'embotit
• Abril: jornades nusicals
• Juny/juliol/agost: estiu cultural
• Juny:
  • Festa del Patronat
  • Revetlla de Sant Joan
  • Nit de Poesia
• Agost: festa major (St. Llorenç)
• Octubre: exposició de bolets
• Novembre: cuina i degustació de bolets
• Desembre: petit Pin
  • Cagatió Popular
  • Pessebre vivent
  • Concert de Sant Esteve
  • Sopar de Cap d'Any

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• ¿Qué passa a Bescanó?