Bessons

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre una constel·lació. Vegeu-ne altres significats a «Bessons (desambiguació)».


Bessons

Bessons

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Gemini
Abreviatura Gem
Genitiu Geminorum
Simbologia Els bessons
Ascensió recta 7 h
Declinació 20°
Àrea 514 graus quadrats
Posició 30a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
4
Estrella més brillant Pollux (β Gem)
(Magnitud aparent 1,1)
Meteors
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +90° i −60°
Durant el mes de Febrer hi ha la millor visibilitat

Els Bessons (Gemini) és una constel·lació zodiacal. Els seus estels més brillants són Càstor (α), de segona magnitud, i Pòl·lux (β), de primera. Gemini es pot veure en el cel hivernal, entre Taurus a ponent i la feble constel·lació de Càncer a l'est, Amb Auriga i Lynx al nord i Monoceros i Canis Minor al sud.

Estels principals[modifica | modifica el codi]

Càstor (α Geminorum)[modifica | modifica el codi]

Càstor és un estel gegant blanc. Amb una magnitud d'1,58, no és pas el més brillant de la constel·lació (aquest lloc li correspon a Pòl·lux) i la seva designació "α" es deu a la seva posició, la que està més al nord dels Bessons. És el 24è estel més brillant del cel.

Càstor és de fet un sistema múltiple. En una primera aproximació és un estel doble.

Càstor-A és un estel blanc de magnitud 1,98. Càstor-B és també blanc, de la magnitud 2,88. Volten un al voltant de l'altre seguint una òrbita excèntrica en 400 anys.

Cada un d'aquests dos estels és també doble. Càstor-A està compost de dos estels semblants que orbiten en 9,2 dies a una distància de 0,04 ua. Els dos estels de Càstor-B completen una revolució en només 2,9 dies.

A unes 1000 ua d'aquesta parella doble orbita Càstor-C, de la novena magnitud, que també és doble. En total, Càstor és un sistema estel·lar sèxtuple.

Pòl·lux (β Geminorum)[modifica | modifica el codi]

L'estel més brillant de la constel·lació és Pòl·lux (β Geminorum), de la magnitud 1,16, el 17è estel més brillant del cel. És un gegant taronja, distant uns 34 anys-llum (abastament apropat del nostre sistema solar, doncs), unes deu vegades més gran que el Sol.

Planetes Extrasolars[modifica | modifica el codi]

Dos estels tenen planetes extrasolars: HD 49674, amb un planeta 0,12 vegades la massa de Júpiter, que orbita a 0,0568 ua en 4,948 dies, i HD 50554, 4,9 cops més massiu que Júpiter, a 2,38 ua amb una revolució de 1.279 dies.

Objectes de cel profund[modifica | modifica el codi]

A la constel·lació de Gemini hi ha, entre d'altres, la nebulosa difusa IC 443, els cúmuls oberts M35 i NGC 2420 i les nebuloses planetàries NGC 2371, NGC 2392 i PLN205-14.1.

Història[modifica | modifica el codi]

Per als grecs, la constel·lació de Gemini representava a Càstor i Pòl·lux, els germans bessons d'Helena de Troia. Els romans hi veien Ròmul i Rem. El programa d'exploració espacial Gèmini, de la NASA durant els anys 60, fou anomenat així a causa d'aquesta constel·lació.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]