Beta Pictoris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Beta Pictoris
El punt vermell mostra la localització de Beta Pictoris
Beta Pictoris

El punt vermell mostra la localització de Beta Pictoris.
Dades d'observació
Època J2000      Equinocci J2000
Constel·lació Cavallet de Pintor
Ascensió recta 05h 47m 17.1s[1][1]
Declinació −51° 03′ 59″[1]
Magnitud aparent (V) 3.861[1]
Característiques
Tipus espectral A6V[2]
Índex de color U-B 0.10[3]
Índex de color B-V 0.17[3][3]
Variable del tipus Variable Delta Scuti[4][4]
Astrometria
Velocitat radial (Rv) +20.0 ± 0.7[5][5] km/s
Moviment propi (μ) RA: +4.65[6] [6] mas/Any
Dec.: +83.10[6] mas/any
Paral·laxi (π) 51.44 ± 0.1263.4 ± 0.1 mas
Distància 63.4 ± 0.1 anys-llum (19.44 ± 0.05 pc)
Magnitud absoluta (MV) 2.42
Detalls
Massa 1.75[7][7] M
Radi 1.8[8][8] R
Lluminositat - L
Temperatura 8052[2][2] K
Metal·licitat 112% solar[2]
Rotació -
Edat 12+8−4 milions d'[9][9] anys
Altres designacions
GJ 219, HR 2020, CD −51°1620, HD 39060, GCTP 1339.00, SAO 234134, HIP 27321

Beta Pictoris (β Pic, β Pictoris) és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Cavallet de Pintor. Està situada a 63,4 anys llum del Sistema solar, i és 1,75 vegades més massiva que el Sol i la seva lluminositat és 8,7 vegades la del nostre Sol. El sistema Beta Pictoris és molt jove, tan sols entre 8 i 20 milions d'anys,[9] tot i que ja està en l'estadi de la seqüència principal de la seva evolució.[7] Beta Pictoris és el principal membre del grup mòbil Beta Pictoris, una associació estel·lar de joves estrelles que comparteixen el mateix moviment a través de l'espai i que tenen la mateixa edat.[9]

Beta Pictoris mostra un excés d'emissió infraroja comparada ama l'emissió normal d'aquest tipus d'estrelles, la causa és la gran quantitat de pols que hi ha prop de l'estrella. Observacions més detallades revelaren un gran disc de pols i gas orbitant al voltant de l'estrellas, el primer disc de runes en ser fotografiat al voltant d'una altra estrella.[10][10] A més de la presència d'alguns anells planetesimals[11][11] i d'activitat cometària,[12][12] hi ha indicis de la formació de planetes dins el disk i que el procés de formació planetària podria continuar actualment.[13][13] Es pensa que el material del disc de runes de Beta Pictoris podria ser la font dominant de meteoroides dek nostre sistema solar.[14][14]

L'ESO ha confirmat un planeta que concordaria amb les previsions obitant en el planeta del disc de runes. Aquest seria el planeta extrasolar més proper a la seva estrella que s'hagi mai fotografiat : La separació observada és pràcticament la mateixa que la que hi ha entre el Sol i Saturn. [15][15]

Localització i visibilitat[modifica | modifica el codi]

Beta Pictoris és una estrella situada al sud de la constel·lació del Cavallet de Pintor i a l'oest de l'estrella brillant Canopus.[16][16] La distància a Beta Pictoris es trobà mesurant la paral·laxi trigonomètrica. L'estrella té una magnitud aparent de 3,861,[1] per això visible a ull nu sota bones condicions atmosfèriques. És la segona més brillant de la seva constel·lació, només per darrere d'Alfa Pictoris, que té una magnitud aparent de 3,30.[17][17]

La distància a Beta Pictoris fou mesurada pel satèl·lit Hipparcos a partir de la pral·laxi trigonomètrica: el petit desplaçament de la posició que s'observa en el desplaçament de la Terra al voltant del Sol. Beta Pictoris exhibia una paral·laxi de 51,87 minuts d'arc, un valor posteriorment revisat a 51,44 quan es va reanalitzar tenint més en compte l'error sistemàtic.[6] La distància a Beta Pictoris és per tant de 63.4 anys llum, amb una incertesa de 0,1 anys llum.[18][18][nota 1]

El satèl·lit Hipparcos també mesurà el moviment propi de Beta Pictoris i donà que viatja cap a l'est a 4,65 miliarcsegons per any, i cap al nord a 83,10 miliarcsegons per any.[6] Mesures de l'efecte Doppler de l'espectre estel·lar revelen que s'allunya de nosaltres a 20 km/s.[5] D'altres estrelles comparteixen el mateix moviment que Beta Pictoris i provablement es formaren a partir del mateix núvol de gas aproximadament en el mateix temps, aquest grup d'estrelles és conegut com a grup mòbil Beta Pictoris.[9]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. La paral·laxi es pot convertir en distància amb l'equació: \scriptstyle\mathrm{Distancia\ en\ parsecs}=\frac{1}{\mathrm{parallaxi\ en\ arcsegons}}.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «* bet Pic—Star». SIMBAD. [Consulta: 2008-09-06].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Gray, R. O. et al.. «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc—The Southern Sample». The Astronomical Journal, vol. 132, 1, 2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
  3. 3,0 3,1 3,2 Hoffleit D. and Warren Jr W.H.. «HR 2020». Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., 1991. [Consulta: 2008-09-06].
  4. 4,0 4,1 Koen, C.. «δ Scuti pulsations in β Pictoris». MNRAS, vol. 341, 4, 2003, pàg. 1385–1387. DOI: 10.1046/j.1365-8711.2003.06509.x.
  5. 5,0 5,1 5,2 Gontcharov G.A.. «HIP 27321». Pulkovo radial velocities for 35493 HIP stars, 2006. [Consulta: 2008-09-06].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 van Leeuwen, F.. «HIP 27321». Hipparcos, the New Reduction, 2007. [Consulta: 2008-09-06].
  7. 7,0 7,1 7,2 Crifo, F. et al.. «β Pictoris revisited by Hipparcos. Star properties». Astronomy and Astrophysics, vol. 320, 1997, pàg. L29–L32.
  8. 8,0 8,1 Kervella, P. (2003). "VINCI/VLTI Observations of Main Sequence Stars" a IAUS 219: Stars as Suns: Activity, Evolution and Planets. A.K. Dupree and A.O. Benz Proceedings of the 219th symposium of the International Astronomical Union: 80, Sydney, Australia: Astronomical Society of the Pacific. Data de consulta 2008-09-07.  
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Zuckerman, B. et al.. «The β Pictoris Moving Group». The Astrophysical Journal, vol. 562, 1, 2001, pàg. L87–L90. DOI: 10.1086/337968.
  10. 10,0 10,1 Smith, B. A. and Terrile, R. J.. «A circumstellar disk around Beta Pictoris». Science, vol. 226, 4681, 1984, pàg. 1421–1424. DOI: 10.1126/science.226.4681.1421. PMID: 17788996.
  11. 11,0 11,1 Wahhaj, Z. et al.. «The Inner Rings of β Pictoris». The Astrophysical Journal, vol. 584, 1, 2003, pàg. L27–L31. DOI: 10.1086/346123.
  12. 12,0 12,1 Beust, H.; Vidal-Madjar, A.; Ferlet, R. and Lagrange-Henri, A. M.. «The Beta Pictoris circumstellar disk. X—Numerical simulations of infalling evaporating bodies». Astronomy and Astrophysics, vol. 236, 1, 1990, pàg. 202–216.
  13. 13,0 13,1 Freistetter, F.; Krivov, A. V. and Löhne, T.. «Planets of β Pictoris revisited». Astronomy and Astrophysics, vol. 466, 1, 2007, pàg. 389–393. DOI: 10.1051/0004-6361:20066746.
  14. 14,0 14,1 Baggaley, W. Jack. «Advanced Meteor Orbit Radar observations of interstellar meteoroids». J. Geophys. Res., vol. 105, A5, 2000, pàg. 10353–10362. DOI: 10.1029/1999JA900383.
  15. 15,0 15,1 «Exoplanet Caught on the Move», 2010-06-10.
  16. 16,0 16,1 Kaler, Jim. «Beta Pictoris». STARS. [Consulta: 2008-09-08].
  17. 17,0 17,1 Darling, David. «Pictor (abbr. Pic, gen. Pictoris)». The Internet Encyclopedia of Science. [Consulta: 2008-09-08].
  18. 18,0 18,1 Pogge, Richard. «Lecture 5: Distances of the Stars». Astronomy 162: Introduction to Stars, Galaxies, & the Universe. [Consulta: 2008-09-08].