Betacisme
El fenomen del betacisme es produeix amb la substitució del fonema fricatiu labiodental sonor (/v/) per l'oclusiu bilabial sonor (/b/).
És característic de les llengües iberoromàniques a excepció del portuguès i d'algun parlar català. Alguns han assenyalat la possibilitat d'una influència o substrat basc o ibèric en aquest sentit ja que el fonema fricatiu labiodental sonor manca en aquest idioma. També són betacistes una part important de l'occità a les regions centrals i meridionals [1], els dialectes portuguesos del nord, el sard i alguns dialectes italians del sud.
Quan s'observa el fenomen del betacisme este apareix amb un al·lòfon fricatiu bilabial sonor (/β/), mentre que és absent en llengües que distingeixen entre /b/ i /v/. Tot i que en neerlandès coexisteixen els tres fonemes /b/ (escrit 'b'), /v/ ('v') i /β/ ('w').
[modifica] Betacisme en català
En part sota la influència del castellà, en català el betacisme ha anat creixent. Avui dia subsisteix la distinció entre /b/ i /v/ en alguns parlars valencians, a les Balears i al Camp de Tarragona. No obstant això sembla que fou general a tot arreu del País Valencià fins a principis del segle XIX.
![[1]](http://www.geocities.com/soho/cafe/9308/occbeta.gif){kind=link}