Betacisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Expansió del betacisme a Castelló

El fenomen del betacisme es produeix amb la substitució del fonema fricatiu labiodental sonor (/v/) per l'oclusiu bilabial sonor (/b/).

És característic de les llengües iberoromàniques a excepció del portuguès i d'algun parlar català. Alguns han assenyalat la possibilitat d'una influència o substrat basc o ibèric en aquest sentit ja que el fonema fricatiu labiodental sonor manca en aquest idioma. També són betacistes una part important de l'occità,[1] els dialectes portuguesos del nord, el sard i alguns dialectes italians del sud.

Quan s'observa el fenomen del betacisme este apareix amb un al·lòfon fricatiu bilabial sonor (/β/), mentre que és absent en llengües que distingeixen entre /b/ i /v/. Tot i que en neerlandès coexisteixen els tres fonemes /b/ (escrit 'b'), /v/ ('v') i /β/ ('w').

Betacisme en català[modifica | modifica el codi]

En part sota la influència del castellà, i la immigració occitana dels segles XVI i XVII,[1] en català el betacisme ha anat creixent. Avui dia subsisteix la distinció entre /b/ i /v/ en alguns parlars valencians, a les Balears i al Camp de Tarragona. No obstant això sembla que fou general a tot arreu del País Valencià fins a principis del segle XIX.

Isoglosses del betacisme al País Valencià

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Moran, Josep. Treballs de lingüística històrica catalana. L'Abadia de Montserrat, 1994, p. 39. ISBN 8478265686. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]