Betafita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Betafita

Betafita de Bancroft, Ontàrio, Canadà
Classificació
Categoria òxids
Fórmula química (Ca, Fe, U)2-x(Nb, Ti, Ta)2O6(OH, F)1-z
Classificació de Nickel-Strunz 04.DH.15
Propietats fisicoquímiques:
Color marró, negre, marró verdós, groc
Sistema cristal·lí cúbic
Exfoliació no en té
Duresa en l'escala de Mohs 3 a 5,5
Lluïssor grassa, vítria
Ratlla groga, blanca
Densitat 3,7 a 5
Altres característiques radioactiva
Referències [1][2]

La betafita és una espècie mineral de la classe dels òxids desacreditada actualment. Va ser anomenada així el 1912 per Antoine François Alfred Lacroix per la localitat de Betafo (Madagascar). L'espècie va ser redefinida 1977 per Hogarth i la comissió de la IMA encarregada en els nous minerals i els noms dels minerals com una varietat o sinònim del supergrup piroclor.[3] El terme betafita també dóna nom a un grup de minerals: el grup betafita.

Grup betafita[modifica | modifica el codi]

Mare Crisium, localitat tipus de l'oxiuranobetafita

El grup betafita forma part del supergrup pirocolor, i està compost per dos espècies: l'oxicalciobetafita i l'oxiuranobetafita. La fórmula dels minerals d'aquest grup és A2(Ti,Nb)2O6Z, on A és sobretot Ca o U4+, i on també pot ser Na, Sn2+, Sr, Pb2+, Sb3+, Y o H2O. D'altra banda, Z és bàsicament O, però també pot ser OH, F o H2O.

Oxicalciobetafita[modifica | modifica el codi]

L'oxicalciobetafita és un mineral que va ser aprovat l'any 2010 per la IMA amb fórmula Ca2(Nb, Ti)2O6O. Ha sigut trobada a Lutterworth (Ontàrio, Canadà), a Ausserferrera (Suïssa) i a la Lluna.[4]

Oxiuranobetafita[modifica | modifica el codi]

L'oxiuranobetafita és un mineral que va ser aprovat l'any 2010 per la IMA amb fórmula (U, Ca, Y, REE)2(Ti, Nb)2O6O. Fins ara no s'ha trobat mai al planeta Terra, però sí al Mare Crisium (mar de la crisis), a la Lluna, on van ser recollides mostres en la missió russa Lunik 24 l'any 1976.[5][6]

Característiques i formació[modifica | modifica el codi]

Les betafites ténen una alta radioactivitat degut al seu alt contingut en urani. Cristal·litzen en el sistema cúbic. La tangenita és una varietat impura amb contingut de TiO2.[7] És un mineral típic de les pegmatites granítiques, mentre que és rar que aparegui en roques carbonatades.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Betafite (of Hogarth 1977)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2014].
  2. Harlow, George, Joseph Peters, and Martin Prinz. "Oxides and Hydroxides." Simon & Schuster's Guide to Rocks and Minerals. New York: Simon & Schuster, 1977. Entry 69. Print.
  3. «Pyrochlore Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2014].
  4. «Oxycalciobetafite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2014].
  5. «Oxyuranobetafite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2014].
  6. «Luna 24 landing site, Mare Crisium, The Moon» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2014].
  7. «Tangenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Betafita Modifica l'enllaç a Wikidata