Bettina von Arnim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bettina Brentano von Arnim
Bettina von Arnim.jpg
Gravat basat en una còpia d'una miniatrura d'un artista desconegut, feta per la germana de l'escriptora, Armgart von Arnim. Anterior a 1810
Naixement 4 d'abril de 1785
Frankfurt del Main
Mort 20 de gener de 1859
Berlín
Activitat escriptora, compositora i artista plàstica
Nacionalitat Alemanya Alemanya
Moviment Romanticisme
Obres principals Briefwechsel mit einem Kinde, 1835 (Correspondència amb un infant)

Bettina Brentano von Arnim (Comtessa d'Arnim) (Frankfurt del Main, 4 d'abril de 1785 - Berlín, 20 de gener de 1859), nada Elisabeth Catharina Ludovica Magdalena Brentano, va ser una escriptora alemanya del Romanticisme. Està directament relacionada amb els escriptors Clemens Brentano i Achim von Arnim: el primer era el seu germà, el segon el seu marit. La seua filla Gisela von Arnim també va ser una important escriptora.

Dona polifacètica, Bettina Brentano fou escriptora, compositora, cantant, il·lustradora, mecenes de joves artistes i activista social. Fou l'arquetip del zeitgeist de l'era romàntica, i la cruïlla de moltes relacions entre diverses i importants figures artístiques. És principalment coneguda per les relacions que va conrear. Va mantenir una gran amistat amb Goethe i Beethoven, i intentà bastir una relació artística entre ambdós. Molts destacats compositors de l'època, com ara Robert Schumann, Franz Liszt, Johanna Kinkel i Johannes Brahms, van admirar el seu esperit i els seus talents. El seu estil compositiu va ser poc convencional, en barrejar-hi els seus elements favorits de la tradició —música popular i temes històrics—amb les noves harmonies, llargues frases i improvisacions modernes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va nàixer a Frankfurt, Alemanya. Son pare era un comerciant d'origen italià. El seu germà, l'escriptor Clemens Brentano, va ser el seu mentor i protector, i la va incitar a llegir poesia contemporània, especialment Goethe.

L'any 1811 es va casar amb el famós poeta romàntic Achim von Arnim. Van viure a Berlín, i tingueren set fills. Achim morí l'any 1831, però Bettina va mantenir una activa vida pública. Va escriure i va publicar fins al 20 de gener de 1859, quan va morir envoltada pels seus fills.

Obra[modifica | modifica el codi]

Entre 1806 i 1808 es va dedicar íntegrament a la recollida de cançons populars per a Des Knaben Wunderhorn, l'obra que van escriure en col·laboració el seu germà i el seu marit, Achim von Arnim. Aquesta obra esdevingué una pedra de toc de l'estil poètic i musical del Romanticisme. Entre 1808 i 1809 va estudiar cant, composició i piano a Munic, amb Peter von Winter i Sebastian Bopp. Va publicar el seu primer lied sota el pseudònim de Beans Beor. Bettina va cantar durant un breu període a la Berliner Singakademie i va compondre música per als poemes hel·lenístics d'Amalie von Helvig.

Hom va arribar a suposar que va deixar de compondre a causa de les seues obligacions domèstiques després del seu matrimoni, l'any 1811, però s'han descobert diversos lieder, que han estat publicats a Werke und Briefe. Altre fet rellevant és que va ser la primera compositora a musicar poemes de Hölderlin.

Va ser la musa dels progressistes de Prússia. Va estar lligada al moviment socialista i va ser defensora de l'oprimida comunitat jueva. Va publicar dues obres polítiques dissidents, però va poder evitar ser condemnada per elles a causa de la seua amistat amb el rei de Prússia.

Després de la mort del seu marit, l'any 1831, va continuar amb la seua activitat creativa. Va publicar un recull de set lieder com a testimoni públic de suport al director Musical de Prússia, Gaspare Spontini, el qual es trobava en entredit.

Reconsideració postmortem[modifica | modifica el codi]

Durant tota la seua vida va professar una pregona admiració per l'obra de Goethe, amb qui mantingué una gran amistat, iniciada quan ella tenia 21 anys i ell 58. El seu Briefwechsel mit einem Kinde (literalment: "Correspondència amb un infant") és un recull de cartes entre ella i el famós escriptor, que retrata una mutua devoció. Les cartes originals van ser descobertes després de la mort de Bettina, i alguns estudiosos opinen que les versions publicades van ser modificades amb l'objectiu de mostrar una relació molt més íntima del que fou en realitat. Així, les cartes de Goethe serien molt més formals i impersonals que les versions publicades per Bettina. No obstant això, una comparació detallada de les cartes indicà que aquestes afirmacions manquen d'una base sòlida. Les cartes de Goethe eren similars en estil i contingut a allò publicat, tot i que Bettina hi afegí fragments ficticis de la seua mà donant suport als rebels tirolesos, amb els que ella simpatitzava. Goethe podia no haver expressat el seu suport perquè treballava per a un duc aliat amb Napoleó, aliança que incloïa Baviera, estat que havia suprimit els rebels.

La vida de Bettina von Arnim, particularment la seua relació amb Goethe, va ser tractada amb profunditat per l'escriptor franco-txec Milan Kundera en la seua novel·la La immortalitat. Estretament lligada al tema principal del llibre, Kundera presenta una Bettina preocupada per assolir la immortalitat a través de la seua autopromoció i de la relació amb grans homes.

A més de la correspondència que li va trametre Goethe, de la que s'han trobat tretze cartes originals, també s'ha localitzat un original d'una carta de Beethoven. La versió que va publicar Bettina d'aquesta carta és absolutament fidel a l'original.

L'any 2002, el Beethoven Journal, publicat per l'American Beethoven Society, va incloure un article que defensava que Bettina fou la cèlebre Estimada immortal de Beethoven[1] Bettina va publicar tres cartes rebudes de Beethoven. Només un original, com s'ha dit adés, ha estat trobat, i és idèntic a la versió publicada. En la carta original trobada, Beethoven reconeix haver rebut dues cartes de Bettina i li prega que li torne a escriure «aviat i sovint». També li diu que ha portat una de les seues cartes amb ell, pertot arreu durant tot l'estiu, i que li ha fet sentir «sovint una felicitat suprema». En la carta, Beethoven s'acomiada de Bettina amb l'íntima forma alemanya "du" (tu), que, fins on se sap, mai no va emprar en la correspondència amb cap dona, llevat de l'Estimada immortal. Si qualsevol de les altres dues cartes publicades per Bettina fos genuïna, seria la prova concloent que ella era l'Estimada immortal.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

  • Briefwechsel mit einem Kinde, 1835 (Correspondència amb un infant)
  • Die Günderode, 1840
  • Dies Buch gehört dem König, 1843
  • Clemens Brentanos Frühlingskranz, 1844
  • An die aufgelöste Preußische Nationalversammlung, 1849
  • Das Leben der Hochgräfin Gritta von Rattenzuhausbeiuns, 1840

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. Walden, E.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bettina von Arnim Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Lemke, Ann Willison, grovemusic.com, 13 de febrer de 2007
  • The Guardian, A Virtuoso Muse Saturday, 23 d'agost de 2003
  • Frederiksen E., Goodman K., "Bettina Brentano-von Arnim: Gender and Politics," The German Quarterly, Vol. 71, No. 2 (Spring, 1998), pp. 187-188.
  • Walden, Edward, "Beethoven's Immortal Beloved; Arguments in Support of the Candidacy of Bettina Brentano"; 'Beethoven Journal', Winter, 2002, Vol. 17, Issue 2.