Beturis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Beturis foren els habitants de la regió de la Betúria entre el Guadiana i el Guadalquivir; el territori fou habitat pels celtici (cèltics), indoeuropeus, a l'oest, i pels turduli (túrduls) a l'est. Va passar a Roma al segle II aC. Tot i el nom comú els dos pobles no es van barrejar. Van formar part de la Citerior i des del 27 aC de la Bètica, però en dos convents jurídics: els cèltics el de Hispalis i els túrduls el de Corduba. Alicia M. Canto considera que la causa d'aquesta diferenciació era el fet que els primers explotaven el ferro, i les mines de ferro eren a l'oest, mentre els segons explotaven la plata i el plom, sent les mines a l'est. Encara al segle VIII els dos territoris mantenien característiques locals pròpies: els cèltics a la kura de Firrís, i els túrduls a la de Fahs al-Ballut.

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Luis García Iglesias, "La Beturia: un problema geográfico de la Hispania Antigua", Archiu espanyol d'Arqueologia 44, 1971, pàgs. 86-108.