Betxí
|
|||||
| Localització | |||||
|
|
|||||
| Municipi de la Plana Baixa | |||||
| Betxí des del Solaig, el cim més alt. | |||||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Plana Baixa Nules |
||||
| Gentilici | Betxinenc, betxinenca | ||||
| Malnom | cul-roig [1] | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Superfície | 21,4 km² | ||||
| Altitud | 102 msnm | ||||
| Població (2011[2]) • Densitat |
5.890 hab. 275,23 hab/km² |
||||
| Coordenades | (i) | ||||
| Distàncies | 68 km de València 18 km de Castelló de la Plana |
||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 5 BLOC, 4 PP, 3 PSPV i 1 EUPV Alfred Remolar Franch (BLOC) |
||||
| Codi postal | 12549 |
||||
| Festes majors | Tercer cap de setmana de setembre | ||||
| Patró/Patrons | Crist de la Pietat i Sant Antoni | ||||
| Dies de mercat | Dimecres | ||||
| Web | |||||
Betxí és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.
Limita amb Onda, Vila-real, Nules i Artana.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
El municipi està situat al peu de la Serra d'Espadà. El terme municipal, amb una superfície de 2.131 hectàrees, se situa en una zona plana que s'estén des d'un poc més de la cota 100, on se situa el nucli urbà, cap a l'est, amb un suau pendent descendent i una zona de muntanya que, des dels 100 metres va pujant fins als 200 i, finalment, remata amb una línia de muntanyes que fan de divisòria del terme amb les localitats limítrofes d'Artana i Onda. La superfície del municipi està drenada, principalment, pel riu Sec de Betxí, que neix en Xinquer (l'Alcúdia de Veo) i desemboca a Borriana. Altres barrancs que discorren pel terme i que neixen en els cims són el barranc de Sant Antoni i el barranc de Solaig que marca la divisió del terme entre Betxí i Nules en un tram del seu recorregut.
El clima, amb trets típics mediterranis, es caracteritza per temperatures mitjanes entre els 18 i 30º C a l'estiu i els 5 i 20ºC a l'hivern, amb precipitacions mitjanes anuals de 400 mm.
[modifica] Història
D'origen musulmà, encara que el poblament del seu terme està comprovat des de l'Edat del Bronze. Conquistada per Jaume I el segle XIII. Pertanyé als comtes d'Ariza i després als de Cardona, marquesos de Guadalest. El 1611, Felip Rúiz de Lihori, marqués de Guadalest, concedix carta pobla. Des del segle XIX ha pertangut a tres diòcesis: la de Terol, la de Tortosa el 1957 i, des del 1960, a la de Sogorb-Castelló.
[modifica] Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 5.227 | 5.316 | 5.395 | 5.284 | 5.314 | 5.356 | 5.428 | 5.528 | 5.551 | 5.615 |
[modifica] Economia
El Betxí dels inicis del segle XXI continua tenint la seva principal font d'ingressos en l'agricultura exportadora dels cítrics, amb una forta dependència dels mercats internacionals, i en la indústria ceràmica i de fabricació de cartró i envasats. Aquestes activitats econòmiques es complementen amb l'expansió de tallers auxiliars i serveis de les indústries agrícola i ceràmica.
[modifica] Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Manuel Peirats Blasco | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Manuel Peirats Blasco | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Manuel Peirats Blasco | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Manuel Peirats Blasco | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 |
Josep Antoni Meneu Gaya |
|
| 1999 - 2003 | Manuel Peirats Blasco | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Manuel Blasco Balaguer | PP |
| 2007 - 2011 | Manuel Blasco Balaguer María Pilar Martínez Vedrí |
PP |
| 2011 - ara | Alfred Remolar Franch | BLOC-COMPROMÍS |
- De Juny a Setembre de 1995, la alcaldia de Betxí es assumida pel nacionalista Josep Antoni Meneu Gaya, d'UPV-BLOC, posteriorment dimiteix del seu càrrec i el relleva Luciano G. Monzonís Rey, del PP.
[modifica] Monuments
D'orígens romans i de singular importància dintre dels edificis del Renaixement civil valencià, es troba situat en el centre de la població. Malgrat els anys d'abandó i les agressions urbanístiques que ha sofert, el conjunt encara conserva una part del pati i de la portada d'estil manierista i altra d'estil gòtic situat en l'entrada del recinte.
- Calvari i ermita. Del segle XVIII.
Ermita en procés de rehabilitació, amb jardins oberts al públic i recorregut amb les diferents estacions. Exemple de calvari situat en el pla. L'entrada s'efectua pel carrer Calvari a través d'un arc presidit per la figura de l'Arcàngel Sant Miquel.
- Ermita Sant Antoni.
Situada en una muntanya del mateix nom, forma un dels paisatges més característics de Betxí. Els orígens de l'edifici se situen almenys en el segle XVI. Punt de trobada dels pobles de la comarca, romiatge en honor al patró de la localitat Sant Antoni, el 17 de gener i lloc de celebració dels Aplecs Valencianistes de la dècada dels anys 20.
- Església de la Mare de Déu dels Àngels. Dels segles XVII i XVIII.
Conjunt barroc que té com antecedents una petita església situada en l'antiga mesquita. L'edifici actual va anar parcialment destruït en la Guerra Civil. L'actual retaule major dedicat a la Mare de Déu dels Àngels data de 1950. És un temple barroc, amb una sola nau, de quatre trams i presbiteri amb capelles entre els contraforts, trasagrari i sense creuer. Cobreix amb volta de canó amb llunetes en la nau i de mig canó amb casetons. De rica decoració barroca, amb apliquis d'estuc en tot el temple de gran interès per la seva raresa en les nostres comarques, relacionable amb exemplars aragonesos de Terol, diòcesis a la qual va pertànyer. Segons inscripció en el cor, entre rocalla ("anno 1703"), possiblement sigui aquesta la data de finalització de la decoració.
[modifica] Cultura
- Museu Etnológic Municipal. La Col·lecció comprèn objectes materials de diversa índole, molts dels quals han estat aportacions de veïns. D'una banda, el gruix principal el constitueixen materials propis de les antigues tasques agrícoles i/o artesanals locals. En segon lloc, trobem objectes de tipus arqueològic, paleontològic, documentació gràfica diversa, etc.
[modifica] Llocs d'interés
- El Solaig. Una de les muntanyes més característiques de Betxí, a 328 m. d'altura sobre el nivell del mar.
- Muntanyeta de Sant Antoni. Situada en La Plana, mirador privilegiat de la comarca. Allí trobem l'ermita de Sant Antoni.
- Penyes Altes. Compartit amb els termes municipals d'Onda i Artana, és un paratge natural de bosc mediterrani.
[modifica] Festes i celebracions
- Festes Majors de setembre. A celebrar en el tercer cap de setmana de setembre, en honor al Santíssim Crist de la Pietat. Festejos taurins ("bous de carrer" i "bou embolat"), balls i sopars populars, actes culturals i religiosos. Activitats de penyes i casals.
- Sant Antoni. Festa local en honor al patró de la localitat amb romiatge popular fins a l'ermita de Sant Antoni. Activitats culturals i religioses. La vespra, foguera i processó amb la benedicció dels animals.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ a verbalia.com
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina de l'ajuntament
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||