Bey
De Viquipèdia
Bey o beg (variants Bay, Bek, Bag, Bak, Biy, i altres) és un títol d'origen turc adoptat per diferents tipus de governants dintre del territori de l'antic Imperi Otomà. Va ser també el títol dels monarques de Tunis. Com altres títols d'origen turc, es posposa al nom.
Originalment és un títol que les tribus turcmanes usaven per a designar als seus caps. Ja apareix a les inscripcions de l'Orkhon a Mongòlia on bag designa als nobles, generalment associat al germà o cunyat del khan, i estès més tard a persones d'alt rang. Amb els karakhànides portaven el títol alguns alts funcionaris. Amb els Il-kjhan era un títol de dona que es va portar més tard a l'Índia sota la forma begum.
Ho va utilitzar el monarca otomà fins a 1394, quan Baiacet I va adoptar el títol de sultà. El títol de bei va passar a designar als governadors de les províncies, que en ocasions van arribar a ser gairebé independents de Istanbul (per exemple, els de Bursa i Edirne abans de 1453). Els beis sovint tenien les seves pròpies banderes.
En 1705, va passar a anomenar-se bey o dey el sobirà de Tunis.
En alguns llocs, com a Albània, s'anomenava beg als batlles dels pobles.
El títol de bey té també un caràcter honorífic. Ja en època otomana s'utilitzava de vegades com tractament similar al anglès sir. Després de la proclamació de la república de Turquia, es democratitza l'ús i passa a significar "senyor", susceptible d'aplicar-se a qualsevol persona en un context formal.
La dignitat de bey o el territori sotmès a la seva autoritat es diu Beylik.
