Beylik de Candar-oğlu
El Beylik de Candar-oğlu (també anomenat Candar, Candaroğulları, o més tard İsfendiyaroğulları) va ser un dels Beyliks Turcs d'Anatòlia entre vers 1292 i 1461 i estava situat aproximadament a les regions de Kastamonu i Sinope, a la regió de la Mar Negra de l'actual Turquia. Aquesta regió també és coneguda a la literatura occidental amb el nom de Paflagònia, una denominació d'origen romà.
El fundador del beylik fou Temür Yaman Candar (també conegut pel nom de Demir Yaman Candar); el beylik col·lapsà el 1461, quan l'emperador Mehmed II de l'imperi Otomà annexà el beylik. Després de l'annexió, la dinastia que havia governat el beylik s'incorporà a l'administració otomana fins que l'Imperi col·lapsà el 1922. Ayşe Sultan, el darrer descendent de la dinastia del Beylik de Candar-oğlu morí el 1981 a Ankara.
La bandera de Candar-oğlu pot causar confusió si s'identifica amb l'Estrella de David. Però a l'Edat Mitjana, aquesta estrella no era un símbol exclusiu dels jueus, sinó també un símbol islàmic conegut com el "Segell de Salomó" i resultà extremadament popular entre el els turcs oghuz. Un altre dels beyliks que emprà el segell de Salomó fou el Beylik de Karaman-oğlu.
[modifica] Història
L'origen del beylik es remunta a la donació del territori a l'entorn de Kastamonu que va fer el soldà Masud II del Soldanat Seljúcida de Rüm a Temür Yaman Candar, un comandant de les tropes del soldanat, com a recompensa per rescatar-lo del captiveri a què estava sotmès a mans de l'Imperi Mongol. Tot i la donació, el territori es trobava sota el control de Çoban i formava el Beylik de Çoban-oğlu, raó per la qual nomès va dominar algunes zones occidentals i no va ser fins la mort de Temür que el seu fill, Süleyman I, conquerí tota la província i annexà més tard Safranbolu i Sinope, territoris que havien estat regits pels descendents de Mu'in al-Din Suleyman. Aquesta seqüencia dels fets presenta variacions en altres relats: hauria estat vers el 1291 (entre 1290 i 1292 segons els relats) quan el general Shams al-Din ibn Iaman (Yaman) Djahandar (o Djandar) fou nomenat governador pee l'Il-khan de Persia, davant la rebel·lió del bey Çoban-oğlu i de fet va actuar com a sobirà en part dels antics dominis de Kastamonu. Va morir el 1301 i el va succeir el seu fill Shudja al-Din Solimà o Süleyman (1301-1340) que va derrotar al bey Çoban-oğlu en una embuscada (1301) i va conquerir Kastamonu vers el 1302 i Sinope més tard (potser vers 1335). Süleyman regnà sota l'autoritat de l'Il-Khan mongolde Pèrsia, fins a la mort d'Abu Said el 1335. Nomenà el seu fill İbrahim I com a governador de Sinope i a l'altra fill Ali com a governador de Safranbolu. Va deixar tres fills, els esmentat Ibrahim i Ali Bey, i un tercer de nom Nasir al-Din (conegut com Nastratios); després de la seva mort, el seu fills s'enfrontaren per controlar el beylik, i el primer va governar efímerament el 1340 però al poc temps es va imposar el seu cosí Adil Bey (també anomenat Ali), que era fill de Amir Iakub (germà de Shudja al-Din Solimà) que governà des de vers el 1341 al 1346.
A la mort d'Adil, el seu fill Djalal a-Din Bayezid Kötürüm esdevingué bey. Aquest lluità contra el cadi Burhan al-Din, el governador de la província de Sivas. El 1383 va perdre el control de Kastamonu a mans d'un dels seus fills, Süleyman II o Solimà II, que rebé el suport del soldà otomà Murad I; Kötürüm es va retirar el 1384 a Sinope i el poder a Kastamonu va quedar en mans del fill Solimà, conservant Sinope fins a la seva mort el 1385 (vegeu Beylik de Sinope i Isfendiyar-oğlu). Va deixar tres fills: Iskandar; l'esmentat Solimà; i Mubariz al-Din Isfendiyar, que va succeir al seu pare a Sinope.
El Beylik restà d'aquesta manera dividit. Süleyman II va governar Kastamonu i va restar fidel a Murad I participant en les campanyes militars otomanes a Europa entre 1386 i 1389. La filla de Solimà o Süleyman es va casar amb el sultà otomà Murat). Però el successor de Murad I, Baiazet I, llançà una campanya de conquesta i s'annexà el territori el 1392 i Solimà fou deposat i mort pels otomans el 1393. Paral·lelament, la resta del territori (Sinope) que restava sota el govern de la dinastia Candar es sotmeté a vassallatge del sultà otomà però al mateix temps es declarava tributaria de Tamerlà.
El 1402 Tamerlà va restablir els emirats turcs i Isfendiyar fou confirmat a Sinope i restablert a Kastamonu. El 1405 a la mort de Tamerlà el bey İsfendiyar es declarà lleial al soldà otomà Murat II. El 1417 va cedir Tosya, Cankiri i Kaledjik als otomans i altres territoris el 1423. Però posteriorment es revoltà i fou derrotat, morint el 26 de febrer de 1440 i sent succeït pel seu fill İbrahim II. Els seus germans foren Kawan al-Din (que va tenir un fill anomenat Iskander o Mirza Bey), Kasim Bey, Khidir i Murad; una germana anomenada Halima es va casar amb el sultà Murat II.
Ibrahim va morir el 1443 i el va succeir el seu fill Kemal al-Din Abul Hasan Ismail. Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, el soldà otomà Mehmet II es tornà cap a Anatòlia amb l'objectiu d'unificar tots els beyliks de la península. Kizil Ahmed, un dels germans del bey de Kastamonu i Sinope, s'uní als otomans i conquerí el beylik. Ismail fou deposat pels otomans el 1460 sent deportat a Philippopoli on va morir i l'emirat annexionat. Els seus drets van passar al seu fill Hasan. Germans de Ismail foren Khalidja i Kizil Ahmed; aquest darrer fou nomenat governador però fou revocat al cap d'un any, i frustrat en la seva expectativa d'assolir el poder, es va refugiar amb els aq qoyunlu de Uzun Hasan, pero a la mort de Mehmet II va retornar a la cort otomana i fou ben acollit per Baiazet II i el seu fill Mirza Mehemmed es va casar amb una filla del sultà otomà i dos dels seus fills, Shamsi Pasha i Mustafà, van exercir més tard càrrecs importants sent els darrers membres destacats de la família Djahandar Oghlu (Candaroğullari).
Els seus descendents s'integraren en l'administració otomana fins el col·lapse de l'imperi Otomà després de la Primera Guerra Mundial.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- (turc) Candaroðullarý (Ýsfendiyaroðullarý) Beyliði
- Atles Català amb la bandera del Beylik de Candar-oğlu
|
|||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
