Beylik de Candar-oğlu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beylik de Candar-oğlu

Beylik

Bandera
1292 – 1461 Flag of the Ottoman Empire (1453-1517).svg

de}}} {{{common_name}}}

Bandera

Ubicació de {{{common_name}}}
Capital Kastamonu
Forma de govern Beylik
Bey
 • 1292 Temür Yaman Candar (primer)
 • 1461 Ahmed (darrer)
Història
 • Divisió del Soldanat Seljúcida de Rüm 1292
 • Annexió otomana 1461

El Beylik de Candar-oğlu (altres noms o grafies: Candar, Candaroğulları, o més tard İsfendiyaroğulları, Isfendiyar-oğlu o els Isfendiyaroğulları en plural; també Jandàrides, Djandàrides, Jandar-oghlu, Djandar-oghlu Jandaroğulları, Djandaroğulları, Candar-oghl) va ser un dels Beyliks Turcs d'Anatòlia entre vers 1292 i 1461 i estava situat aproximadament a les regions de Kastamonu i Sinope, a la regió de la Mar Negra de l'actual Turquia. Aquesta regió també és coneguda a la literatura occidental amb el nom de Paflagònia, una denominació d'origen romà.

El fundador del beylik fou Temür Yaman Candar (també conegut pel nom de Demir Yaman Candar); el beylik col·lapsà el 1461, quan l'emperador Mehmed II de l'imperi Otomà annexà el beylik. Després de l'annexió, la dinastia que havia governat el beylik s'incorporà a l'administració otomana fins que l'Imperi col·lapsà el 1922. Ayşe Sultan, el darrer descendent de la dinastia del Beylik de Candar-oğlu morí el 1981 a Ankara.

La bandera de Candar-oğlu pot causar confusió si s'identifica amb l'Estrella de David. Però a l'Edat Mitjana, aquesta estrella no era un símbol exclusiu dels jueus, sinó també un símbol islàmic conegut com el "Segell de Salomó" i resultà extremadament popular entre els turcs oghuz. Un altre dels beyliks que emprà el segell de Salomó fou el Beylik de Karaman-oğlu.

Història[modifica | modifica el codi]

La dinastia fou fundada per Xams al-Din (Şemseddin) Timir (Temür) (ibn ?) Yaman Djandar (Yaman Candar), un general del soldanat Seljúcida de Rüm, que era amir del feu d'Aflani, i que es va apoderar de Kastamonu;[1] el 1291 Gaykhatu, khan Il-khan de Pèrsia, el va nomenar governador del territori del que s'havia apoderat o havia adquirit[2]

Al cap d'un temps Çobanoğlu Mahmud Bey, el fill de l'anterior amir Çobanoğlu Yavlak Arslan, va expulsar Xams al-Din (Şemseddin) Timir (Temür) (ibn ?) Yaman Djandar (Yaman Candar) i va recuperar el poder. A Xams al-Din el va succeir (a Aflani?) el seu fill Xudja al-Din Sulayman (1301-1340) va reconèixer inicialment la sobirania ilkhànida; el 1309 el seu rival Çobanoğlu Mahmud Bey va morir en una emboscada preparada per Xudja al-Din i la seva nissaga es va consolidar al poder a la regió. En època indeterminada es va fer independent (1335?) i es va apoderar de Sinope que estava governada com a feu per una filla de l'antic sultà seljúcida Masud II (vegeu Beylik de Sinope). Sulayman va nomenar governador de Sinope al seu fill Ibrahim I, i al segon fill Ali el va nomenar governador de Safranbolu.

Va morir el 1340 i el va succeir el seu fill Ibrahim Paixà, al que Ali va disputar el poder; Ibrahim es va imposar però va regnar poc temps, i vers el 1345 o 1346 va morir i el va succeir el seu cosí Adil ibn Yakub ibn Xams al-Din (1346 - 1361). Mort Adil el va succeir el seu fill Djalal al-Din Kötürüm Bayezid. Aquest lluità contra el cadi Burhan al-Din, el governador de la província de Sivas. El 1383 va perdre el control de Kastamonu a mans d'un dels seus fills, Süleyman II o Solimà II, que rebé el suport del soldà otomà Murad I; Kötürüm es va retirar el 1384 a Sinope i el poder a Kastamonu va quedar en mans del fill Solimà, però va conservar Sinope fins a la seva mort el 1385 (vegeu Beylik de Sinope i Isfendiyar-oğlu). Va deixar tres fills: Iskandar; l'esmentat Solimà; i Mubariz al-Din Isfendiyar, que va succeir al seu pare a Sinope.

El Beylik restà d'aquesta manera dividit. Süleyman II va governar Kastamonu, va restar fidel a Murad I i va participar en les campanyes militars otomanes a Europa entre 1386 i 1389. La filla de Solimà o Süleyman es va casar amb el sultà otomà Murat). Però el successor de Murad I, Baiazet I Yildirim, va atacar Kastamonu el 1393 i Sulayman fou deposat i mort; el beylik fou annexionat. Isfendiyar de Sinope va demanar immunitat al sultà otomà a canvi d'esdevenir el seu vassall; Baiazet I li va concedir. El 1402 Isfendiyar va reconèixer la sobirania de Tamerlà, que li va ratificar el seu domini i a més li va concedir Kastamonu, Kalecik, Tosya, i Çankırı.

Süleyman va regnar prop de 40 anys més i va morir el 26 de febrer de 1440. El 1417 va haver de cedir Tosya, Çankırı o Cankiri, Kalecik o Kaledjik i el districte de Djanik al sultà Mehmet I i més endavant (1423) encara altres territoris menors a Murad II (amb unes riques mines de coure).

El va succeir el seu fill Ibrahim, que va morir el 1443 i a aquest el va succeir el seu fill Kemal al-Din Abul Hasan Ismail. Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, el soldà otomà Mehmet II es tornà cap a Anatòlia amb l'objectiu d'unificar tots els beyliks de la península. Kizil Ahmed, un dels germans del bey de Kastamonu i Sinope, s'uní als otomans i conquerí el beylik. Ismail fou deposat pels otomans el 1460 sent deportat a Philippopoli on va morir i l'emirat annexionat. Els seus drets van passar al seu fill Hasan. Germans de Ismail foren Khalidja i Kizil Ahmed; aquest darrer fou nomenat governador però fou revocat al cap d'un any, i frustrat en la seva expectativa d'assolir el poder, es va refugiar amb els aq qoyunlu de Uzun Hasan, pero a la mort de Mehmet II va retornar a la cort otomana i fou ben acollit per Baiazet II i el seu fill Mirza Mehemmed es va casar amb una filla del sultà otomà i dos dels seus fills, Shamsi Pasha i Mustafà, van exercir més tard càrrecs importants sent els darrers membres destacats de la família Djahandar Oghlu (Candaroğullari). Els seus descendents s'integraren en l'administració otomana fins al col·lapse de l'imperi Otomà després de la Primera Guerra Mundial.

Llista de beys[modifica | modifica el codi]

  • Xams al-Din (Şemseddin) Timir (Temür) (ibn ?) Yaman Djandar (Yaman Candar), d'Aflani, a Aflani i Kastamonu 1291-1301
  • Xudja al-Din Sulayman o Süleyman II, 1301-1340 a Aflani 1301-1309, a Aflani i Kastamonu 1309-1340
  • Ibrahim Paixà 1340-1345
  • Adil ibn Yakub ibn Shams al-Din, 1345 - 1361
  • Djalal al-Din Kötürüm Bayezid 1361-1385 (a Sinope 1383-1385)
  • Sulayman Bey o Süleyman II 1385-1393
  • Otomans 1393-1402
  • Mubariz al-Din Isfendiyar (de Sinope 1385-1402) 1402-1440
  • Ibrahim 1440-1443
  • Kemal al-Din Abu l-Hasan Ismail 1443-1460
  • Kizil Ahmed 1460-1461

Genealogia[modifica | modifica el codi]

  • Yaman Djandar (Yaman Candar)
    • Xams al-Din (Şemseddin) Timir (Temür) ibn Yaman Jandar (Yaman Candar)
      • Xudja al-Din Sulayman o Süleyman II, 1301-1340 a Aflani 1301-1309, a Aflani i Kastamonu 1309-1340
        • Ibrahim Paixà 1340-1345
        • Ali Bey
        • Nastratios (Nasr al-Din?)
      • Amir Yakub
        • Adil ibn Yakub ibn Xams al-Din 1345 - 1361
          • Djalal al-Din Kötürüm Bayezid 1361-1385 (a Sinope 1383-1385)
            • Sulayman Bey o Süleyman II 1385-1393
              • Una filla (casada amb Murad I)
            • Mubariz al-Din Isfendiyar (de Sinope 1385-1402) 1402-1440
              • Ibrahim 1440-1443
                • Kemal al-Din Abu l-Hasan Ismail 1443-1460 (casat el 1440 amb una filla de Murad II)
                  • Hasan
                • Kizil Ahmed 1460-1461
                  • Mehemmmed anomenat Mirza (casat amb una filla de Baizet II)
                    • Xamxi Paixà
                    • Mustafa Paixà
                • Khadidja
              • Kawan al-Din Kasim Bey (casat el 1425 amb una germana de Murad II)
                • Iskender conegut per Mirza Bey
              • Khidir Bey
              • Murad
              • Halima (casada el 1425 amb Murad II)
                • Hasan (+ 1451)
            • Iskander
            • Una filla
              • Kara Yahya

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. segons una versió va entrar en conflicte amb el sultà seljúcida Masud II (1282-1298) i se'n va apoderar; segons una altra, l'origen del beylik es remunta a la donació del territori a l'entorn de Kastamonu que va fer el soldà Masud II del Soldanat Seljúcida de Rüm a Temür Yaman Candar, un comandant de les tropes del soldanat, com a recompensa per rescatar-lo del captiveri a què estava sotmès a mans de l'Imperi Mongol
  2. A>aquest territori estava abans en mans de la dinastia Çobanoğlu o dels Çobanoğulları que s'hauria revoltat contra els ilkhànides

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Hamid Wahbi, Meshahir-i Islam

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]