Beylik de Menteşe-oğlu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beylik de Menteşe-oğlu

Beylik

Bandera
1260 – 1424 Flag of the Ottoman Empire (1453-1517).svg
Ubicació de {{{common_name}}}
Capital Milas
Forma de govern Beylik
Bey
 • 1260 Menteşe Bey (primer)
 • 1424 Menteşeoğlu İlyas Bey (darrer)
Història
 • Divisió del Soldanat Seljúcida de Rüm 1260
 • Annexió otomana 1424

El Beylik de Menteşe-oğlu (també anomenat Menteşe, Menteşeoğulları o Gabella de Mendeixia) va ser un dels Beyliks Turcs d'Anatòlia entre 1261 i 1414 i tenia per capital la ciutat de Milas, a l'actual Turquia, corresponents a grans trest a la Cària clàssica. El seu nom prové del nom del seu fundador, Menteşe.

Originàriament era un beylik vassall del Beylik de Germiyan-oğlu, però després del 1304 s'independitzà. Els beys de Menteşe se sotmeteren a l'imperi Otomà per primer cop vers el 1390 sota el regnat de Bayezid I. Després del 1402, Tamerlan restaurà el beylik a Menteşeoğlu İlyas Bey, però aquest tornà a sormetre's als otomans el 1414, essent incorporat de manera definitiva a l'imperi Otomà el 1424.

Extensió territorial[modifica | modifica el codi]

Les principals ciutats dominades pel Beylik eren Beçin (Pedjin o Bardjin), Milas, Balat (Milet), Elmali, Finike, Kaş, Mağrı (Makir, Fehtiyye o Fethiye des del 1911), Muğla (Mughla), Çameli, Acıpayam, Tavas (Tawas), Bozdoğan i Çine (Čine). La ciutat d'Aydın (antigament Tralles) fou temporalment controlada per aquest beylik i fou anomenada Güzelhisar. Posteriorment caigué en poder del Beylik d'Aydın-oğlu i fou reanomenada Aydın en honor al fundador de la dinastia. Els beys of Menteşe també dominaren Rodes entre el 1300 i el 1314. Milas i Mughas foren les capitals. En la descripció de Münedjim-bashi esmenta com a part del beylik les ciutats de Balat, Bozöyük, Milas, Pedjin, Mazin (Marin), Çine, Tawas, Burnaz, Makri, Köydjeghiz (moderna Köyceğiz) i Mughla, que era la capital. Ibn Battuta hi va estar el 1333 i descriu Milas con una de les ciutats més boniques d'Anatòlia amb molts horts de fruiters, jardins i aigua, i amb bonics edificis i mesquites de nova construcció. Ibn Fadl Allah al-Umari diu que els Menteşeoğulları dominaven 50 viles i 200 fortaleses en temps d'Orkhan (vers 1320-1340) i que el país estava situat entre Dawaz (Tawas), Sakiz i Istanköy el que determina junt amb altres indicacions, que la regió de Föke (Finike) a Lícia, en feia part.

Història[modifica | modifica el codi]

Els turcmans es van acostar a la zona a partir de la batalla de Manzikert el 1071 però els bizantins aviat van restaurar el seu domini expulsant a les bandes que pasturaven a la regió. Però les incursions dels grups turcmans establerts a l'Anatòlia central i el Taure van continuar periòdicament al segle XII.

A la segona meitat del segle XIII l'enfonsament del poder del sultanat seljúcida de Rüm després de la batalla de Köse Dağ (1243) va deixar més llibertat d'acció a les tribus frontereres i la pressió sobre els bizantins no va parar de créixer. El 1261 la Cària fou ocupada. Els turcmans curiosament hi van arribar per mar i van ocupar el litoral, però aviat es van entendre amb les tribus que exercien pressió des de l'interior.

Joan, germà de l'emperador Miquel VIII (1259-1282), va anar a la zona a fer campanya contra els turcmans i va forçar als del interior a retirar-se cap a les seves bases a les muntanyes, però mai va provar de recuperar els ports que tenien els turcmans vinguts per mar. Probablement Menteşe, el fundador epònim, era el senyor de la zona del litoral al golf de Mağrı o Makri (Fethiye o Fethiyye). El 1278 Miquel VIII va enviar un exèrcit manat pel seu fill Andrònic cap al sud-oest, i va fer alguns avanços a la regió fortificant Tralles (més tard Aydin), però les valls del Menderes i la Cària ja estaven en poder dels turcmans i els esforços foren inútils. Menteşe va ocupar Tralles i Nyssa (Sultan-Hisar o Sultanhisar) i les va annexionar als seus dominis.

El 1291, durant el setge de Konya pels karamànides, el ilkhànida Gaykhatu va anar a Anatòlia per castigar als prínceps (begs) turcmans que no obeïen als mongols i en aquesta incursió l'exèrcit mongol va entrar als dominis de Menteşe que foren saquejats. El 1296 i 1302 els bizantins van fer desesperats intents de recuperar la zona, però foren rebutjats i el domini turc es va consolidar definitivament. Vers 1300 i fins al 1308 van dominar també Rodes.

El 1389 Baiazet I va pujar al tron otomà i el beg de Menteşe es va aliar a Karaman i altres beyliks en contra seva. Els otomans no van tardar a ocupar Balat i Mughla (1390), però la dinastia va continuar a Milas i Pedjin. Després de la batalla d'Ankara el juliol del 1402, Tamerlà va restaurar als menteşeoğulları els territoris antics que havien perdut. El 1414 els menteşeoğulları es van haver de declarar vassalls otomans i participar en la campanya de Mehmet I contra Djunayd d'Esmirna (beylik d'Aydin-oğlu); el 1424 els otomans van annexionar el principat, que va esdevenir un sandjak de l'eyalat d'Anadolu.

La dinastia[modifica | modifica el codi]

Dates[1] Nom Fill de  
~1261-~1285 Menteşe   Fundador i epònim de la dinastia
~1285-~1319 Masud Menteşe  
~1319-~1344 Şücaüddin Orhan[2] Masud  
~1344-~1358 İbrahim Şücaüddin Orhan Partició entre els seus tres fills
~1358-1390-1391 Menteşeli Ahmet İbrahim amb seu a Mukri i Marmaris Annexió pels otomans el 1390 (estats de Mehmet) i 1391 o 1392 (estats d'Ahmet)
Mehmet amb seu a Muğla i Çine
~1358-1375 Musa amb seu a Beçin (Bedjin), Milet (Balat) i Milas Era el germà gran i va morir el 1375 i el seu territori va passar als altres germans (o a un d'ells).
1402-1421 Menteşeli İlyas Mehmet Restaura el beylicat el 1402 fins a la seva mort el 1421. Els dos fills Layth i Ahmet van governar en rebel·lió contra la sobirania otomana fins al 1424 quan va caure altre cop sota domini otomà i fou annexionat.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llista, d'acord a :
  2. Şücaüddin en àrab : Chujâ`ud-Dîn, šujāʿ al-dīn, شجاع الدين, l'audaç de la religió

Enllços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, ISBN 978-2-130-54536-1, 2004, cap. Mentecheïdes o Menteşeoğulları
  • (anglès) C. E. Bosworth, The New Islamic Dynasties : A Chronological and Genealogical Manual, 2004, en llínia a Google Llibres, ISBN 9780748621378.
  • (anglès) International encyclopaedia of Islamic dynasties, per Nagendra Kr. Singh, ISBN 9788126104031, en línia a: Google Llibres
  • Ibn Battûta, edició 1982, traducció C. Defremery i B. R. Sanguinetti (1858), Voyages, De la Mecque aux steppes russes ISBN 2-7071-1303-4 a uqac.ca