Beyliks Turcs d'Anatòlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de les Gabelles turques (beyliks) vers el segle XV

Els beyliks turcs d'Anatòlia o gabelles turques, en català medieval, (en turc: Anadolu beylikleri, en turc otomà: Tevâif-i mülûk) foren els petits emirats turcs governats per un bei tot al llarg d'Anatòlia. Inicialment eren vassalls del Soldanat Seljúcida de Rüm però després que aquest fos derrotat pels mongols en la batalla de Köse Dağ (1243),[1] els beyliks començaren a independitzar-se i a expandir-se cap a l'oest d'Anatòlia lluitant contra l'imperi Bizantí o entre ells mateixos. A partir del 1350 el beylik d'Osman-oğhlu, regit per Osman I, començà a imposar la seva hegemonia sobre la resta de beyliks i vers el 1500 havia sotmès tota l'Anatòlia; era l'inici de l'imperi Otomà.

Etimologia i ús[modifica | modifica el codi]

La paraula "beylik" designa el territori sota la jurisdicció d'un bei, que es podria traduir vagament com a "Senyor". A part del seu context inicial, a partir del 1500's i seguint l'expansió de l'imperi Otomà, també es varen començar a denominar "beylik els "regnes" autònoms establerts entre les actuals Algèria i Tunísia[2] tot i presentar una estructura política diferent a la dels beyliks turcs d'Anatòlia originaris.

Història[modifica | modifica el codi]

Origen dels beyliks[modifica | modifica el codi]

Després de la derrota bizantina de l'any 1071 a la Batalla de Manazkert contra el clan turc dels seljúcides, diverses tribus de turcs Oghuz començaren a migrar cap Anatòlia. El clan seljúcida funadà un imperi centralitzat amb base a la seva capital, Konya, i afavorí la immmigració d'altres tribus de turcs Oghuz radicades a l'Àsia Central per tal que colonitzessin Anatòlia. El clan seljúcida, establert com a dinastia regnant, assentà aquestes tribus a les zones fronteres (marques) amb l'imperi Bizantí per tal d'evitar qualsevol contraatac bizantí. El cap de la zona fronterera (marques) rebé la denominació de bei, i més concretament uç beyi o uj begi ( és un terme turc per designar una zona fronterera (marques). Les tribus turques, liderades pels beis respectius, rebien ajut militar i financer dels seljúcides en cas d'atac bizantí, actuant d'aquesta manera com a vassalls de l'Imperi Seljúcida.

Enfortiment i expansió dels beyliks[modifica | modifica el codi]

Però el 1243 els mongolss envaïren l'Anatòlia i derrotaren els seljúcides, que a partir d'aleshores es veieren obligats a retre vassallatge a l'imperi Mongol i després als mongols de l'Il-khanat. Això deteriorià l'autoritat de la dinastia seljúcida davant de la resta de tribus turques d'Anatòlia, fet que encoratjà als beis a declarar-se independents. Davant la debilitat creixent de l'imperi Bizantí, els beis continuaren la seva ofensiva contra l'occident atacant les ciutats bizantines de l'Àsia Menor; d'aquesta manera, molts turcs prosseguiren colonitzant l'Anatòlia i es fundaren nous beyliks en els territoris conquerits als bizantins, genovesos o templers.

Els beyliks a l'arribada de la Companyia Catalana d'Orient[modifica | modifica el codi]

Mesquita Yivli Minare Mosque, símbol d'Antalya i construïda en el beylik de Teke vers el 1375

Vers el 1300 els trucs ja havien arribat a les costes de la mar Egea. Els beyliks més poderosos eren els de Karaman-oğhlu (o Karamànides) i el Germiyan, a la zona centrooccidental de l'Anatòlia. El beylik d'Osman-oğhlu, regit per Osman I, funadador de l'imperi Bizantí, estava situat a la zona nord-occidental, tenint com a capital la vila de Söğüt, i tenia un poder insignificant. Al llarg de la costa egea i de nord a sud, hi havia el beylik de Karesi-oğhlu, el Saruhan, el beylik d'Aydın-oğhlu, el Menteşe i el Teke principalities. El beylik de Candar-oğhlu controlava la regió de la mar Negra a l'entorn de Kastamonu i Sinope.[3]

El beylik d'Osman-oğhlu, fundador de l'Imperi Otomà[modifica | modifica el codi]

Després que la Companyia Catalana d'Orient fos retirada d'Anatòlia per l'Emperador bizantí Andrònic II, Osman I, bey del beylik d'Osman-oğhlu s'annexionà el beylik de Karesi i el 1354 avançà fins a Rumèlia. Ràpidament esdevingué suficientment poderós com per rivalitzar amb el beylik de Karaman-oğhlu, que fins aleshores havia estat el més poderós. Cap a finals del segle XIV els otomans consolidaren encara més el seu poder sobre tota l'Anatòlia a través de la compra de viles o l'establiment d'aliances matrimonials.

No obstant això, el beylik de Karaman-oğhlu atacà diverses vegades als otomans amb l'ajut de diversos aliats: els Mamelucs, els Ak Koyunlu, els bizantins, els bizantins o els magiars, el resultat en fou un afebliment progressiu i la pèrdua de poder per part del beylik de Karaman-oğhlu. A finals del segle XIV, els otomans acabaren per conquerir vastes àrees del Karamanoğlu i d'altres beyliks. Tan sols la derrota otomana a la Batalla d'Ankara (1402) contra Tamerlà alleugerí la pressió temporalment.

Però els otomans es recuperaren àpidament sota el govern d'Orhan i el seu fill Murad II reincorporant la majoria dels beyliks cap al 1430. La conquesta final del beylik de Karaman-oğhlu tingué lloc durant el regnat de l'otomà Mehmed IIm qui conquerí les seves terres i es consolidà com a sobirà principal de l'Anatòlia. Els darrers beyliks en caure foren el beylik de Ramazan-oğhlu i el beylik de Dulkadir-oğhlu entre el 1515 i el 1534, unificant d'aquesta manera tot el territori de l'Anatòlia sota el govern dels otomans.

Els beyliks dins de l'Imperi Otomà[modifica | modifica el codi]

A partir del 1500 molt dels antics beyliks esdevingueren l'estructura sobre la que s'organitzà la divisió administrativa de l'imperi Otomà.

Llista dels beyliks (gabelles) a Anatòlia[modifica | modifica el codi]

Seguidament es presenten dues llistes dels beyliks turcs d'Anatòlia. En la primera llista hi ha els beyliks primigenis creats a l'est d'Anatòlia després de la Batalla de Manazkert del 1071, en la què els bizantins foren derrotats pels seljúcides. Aquests beyliks primigenis eren territoris estrictament vassalls del Soldanat Seljúcida de Rüm.

En la segona llista hi ha els beyliks creats a l'occident anatòlics i que emergiren després de la derrota i sotmetiment dels seljúcides a mans dels mongols arran de la Batalla de Köse Dağ del 1243. Aquests beyliks s'independitzaren progressivament dels seljúcides i es constituïren en estats sobirans que lluitaven entre si o contra l'imperi Bizantí per tal d'aconseguir l'hegemonia sobre tota l'Anatòlia.

beyliks primigenis orientals i vassalls fundats després de la Batalla de Manazkert:

Nom del beylik (Gabella) Capital Duració
Çaka Bey Esmirna 1081 - 1098
Ahlatxahs (també anomenat Sökmenli) Ahlat 1085 - 1192
Artuklu Tres branques a Hasankeyf, Mardin i Harput Diferent duració per cada branca
Danixmend Ghazi Sivas 1071 - 1178
Beylik de Dilmaç Bitlis 1085 - 1192
İnaloğlu Diyarbekir curta durada
Mengücek Erzincan, després Divriği 1071 - mitjan segle XIII
Saltuklu Erzurum 1092-1202

beyliks independents fundats després de la derrota seljúcida a la Batalla de Köse Dağ:

Nom del beylik (Gabella) Capital Duració
Alaiye
(vassalls de Karaman-oğhlu)
Alanya 1293-1471
beylik d'Aydın-oğhlu
(vassalls de Germiyan-oğhlu)
Birgi, després Ayasluğ (Selçuk) 1300-1425
beylik de Candar-oğhlu
(també anomenat İsfendiyar-oğhlu)
Kastamonu 1300-1466
Çoban-oğhlu
(precedent de Candar-oğhlu)
Kastamonu 1227-1300
beylik de Dulkadir-oğhlu Maraş 1337-1522
Eretna Sivas, després Kayseri 1326-1380
Eşref-oğhlu Beyşehir 1250-1322
beylik de Germiyan-oğhlu Kütahya 1239-1429
beylik de Hamit-oğhlu Eğirdir 1300-1391
Kadi Burhan al-Din Kayseri (reemplaçant Eretna) 1381-1398
beylik de Karaman-oğhlu Larende (Karaman) 1256-1487
beylik de Karesi-oğlu
(vassalls de Germiyan-oğhlu)
Balıkesir 1303-1345
Beylik de Ladik
(també anomenat İnanç-oğhlu)
(vassalls de Germiyan-oğhlu)
Denizli 1276-1368
beylik de Menteşe-oğhlu
(vassalls de Germiyan-oğhlu)
Milas 1261-1414
beylik d'Osman-oğlu
(després Imperi Otomà)
Söğüt, després Bursa, Dimetoka, Edirne i Istanbul 1299-1922
Pervâneoğulları Sinop 1277-1322
Ramazanoğulları Adana 1379-1510
Sahipataoğulları Afyonkarahisar 1275-1341
beylik de Saruhan-oğhlu
(vassalls de Germiyan-oğhlu)
Manisa 1300-1410
beylik de Teke
(vassalls de Hamit-oğhlu)
Antalya 1321-1423

Llista d'estats no-turcs (i no-musulmans) d'Anatòlia contemporanis als beyliks[modifica | modifica el codi]

Tres regions d'Anatòlia restaren cristianes fins que foren conquerides ja en temps de l'imperi Otomà:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Claude Cahen, “Köse Dagh” Encyclopaedia of Islam, ed. by P. Bearman, et al. (Brill 2007)
  2. Mohamed Hedi Cherif - Daniel Panzac. Histoire économique et sociale de l'Empire ottoman et de la Turquie (1326-1960) [(limited preview)] (en francès). Peeters Publishers, 1995. ISBN 90-6831-799-7. 
  3. (limited preview) Kate Fleet. European and Islamic Trade in the Early Ottoman State: The Merchants of Genoa and Turkey ISBN 0-521-64221-3. Cambridge University Press, 1999. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beyliks Turcs d'Anatòlia Modifica l'enllaç a Wikidata