Biagio Marin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Biagio Marin (Grado (Gorizia),1891 - 1985) fou un poeta italià. De família petit burgesa, restà orfe de jovenet i estudià a Gorizia i Pazin. El 1911 marxà a Florència, on freqüentà l'ambient literari de La Voce i hi conegué Umberto Saba i Scipio Slataper. El 1912 marxà a la Universitat de Viena, on estudià filosofia. Després va tornar a Florència, on el va sorprendre l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Tot i ser ciutadà austríac, es va enrolar voluntari en l'exèrcit italià. En acabar la guerra, es va graduar en filosofia a la Universitat de Roma amb Giovanni Gentile.

Durant un temps es dedicà a l'ensenyament i el 1921 inspector escolar, càrrec que deixà per a dirigir una residència corporativa d'estudiants a Grado fins al 1938, quan marxà a Trieste, on treballà com a bibliotecari de l'Assicurazioni Generali i es va fer amic del compositor Cesare Augusto Seghizzi. Durant la segona guerra mundial va perdre el seu fill, mort en combat a Eslovènia, i formà part del Comitè d'Alliberament Nacional a Trieste. Després del conflicte decidí dedicar-se a publicar els seus poemes i el 1963 tornà al seu poble natal, d'on ja no en va sortir.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Fiuri de tapo (1912)
  • Le litànie de la Madona (1949)
  • I canti de l'isola (1951)
  • Dopo la longa istae (1951)
  • Solitàe (1961)
  • Elegie istriane (1963)
  • In non tempo del mare (1965)
  • El mar de l'eterno (1967)
  • I canti de l'isola (1970)
  • La vita xe fiama (1972)
  • Acquamarina (1973) en italià
  • A sol calao (1974)
  • Pan de pura farina (1976)
  • El critoleo del corpo fracasao (1976, dedicada a Pier Paolo Pasolini)
  • Stele cagiúe (1977)
  • In memoria (1978)
  • Nel silenzio più teso (1980)
  • Poesie (1981)
  • La vose de la sera (1985)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]