Biblioteca Museu Víctor Balaguer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.JPG
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Fundat 1884
Localització Av. Víctor Balaguer s/n Vilanova i la Geltrú
Àmbit Museu d'art
Director/a Mireia Rosich
Conservador/a Mar Pérez
Xarxa MNAC i Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona
Lloc web www.victorbalaguer.cat

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer al municipi de Vilanova i la Geltrú va ser fundada l'any 1884 per Víctor Balaguer, en senyal d'agraïment a la ciutat pel suport rebut en la seva carrera política. Des de l'any 2000 el museu és secció del Museu Nacional d'Art de Catalunya i la biblioteca secció de la Biblioteca de Catalunya.

Edifici[modifica | modifica el codi]

Entrada a l'edifici principal, amb les escales flanquejades per escultures de Francesc Armanyà i el poeta Manuel de Cabanyes, i la inscripció Surge et Ambula.

L'edifici, construït entre els anys 1882 i 1884, és obra de l'arquitecte Jeroni Granell i Mundet i és al centre de Vilanova i la Geltrú, rodejat entre d'altres per l'estació de trens, l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú de la UPC, i la biblioteca d'aquesta universitat. Fou concebut expressament per albergar una biblioteca i un museu, cosa gens habitual en l'època. L'edifici té forma de temple, amb decoracions neoegípcies i neogregues, pròpies de l'arquitectura eclèctica de finals del segle XIX, just abans d'arribar el Modernisme.

A la façana de l'edifici hi ha les escultures de l'arquebisbe Francesc Armanyà i el poeta Manuel de Cabanyes, que foren destacats vilanovins del segle XIX. Damunt l'entrada es pot llegir el lema Surge et ambula (Aixeca't i camina, en llatí).

Destaca també el jardí vuitcentista que envolta l'edifici, on hi ha l'anomenada Casa de Santa Teresa, residència de Víctor Balaguer durant les estades a Vilanova.

Amb els anys l'edifici va patir diverses reformes i modificacions, però en l'última reforma es va optar per recuperar l'estil inicial dissenyat per Granell, recuperant la llum natural a les sales, per exemple.

Biblioteca[modifica | modifica el codi]

Sala de la biblioteca

Concebuda amb la intenció de donar a conèixer, mitjançant objectes i documents de tot tipus, la totalitat del saber, el seu fundador va aportar-hi llibres, revistes i documents de tota mena. La intenció del fundador era que fos oberta a qualsevol ciutadà, "sense exclusió de tipus econòmic ni social", antecedint les primeres biblioteques públiques catalanes.

La classificació del fons i la seva disposició van respondre a un acurat estudi del bibliotecari i impressor Joan Oliva i Milà, que estudià altres biblioteques europees per veure quina organització podria ser la millor per al nou centre. Destacava, en el seu moment, una gran taula on el lector tenia a la seva disposició diaris i revistes de procedències diferents, la qual cosa li permetia estar permanentment informat de l'actualitat.

Actualment reuneix uns 50.000 llibres i gairebé 2.000 títols de publicacions periòdiques d'entre els segles XVIII i XX. A més de tot això, cal tenir en compte el recull d'unes 50.000 cartes i de diversos manuscrits literaris i polítics de Víctor Balaguer. Tot això la converteix en una de les col·leccions bibliogràfiques del segle XIX més riques de Catalunya.

També disposa de documents, arxius personals i/o artístics de personalitats com Enric Cristòfor Ricart, Joan Alemany i Moya, i Eduard Toldrà, així com del fons bibliogràfic personal de Joan Rius Vila, José Cruset o el gastronòmic de J. E. Roig Santacana, d'entre d'altres.

Col·lecció[modifica | modifica el codi]

Pinacoteca
Sala egípcia

Com els antics col·leccionistes del segle XIX, la col·lecció està dividida en diverses col·leccions, degut a l'interès pluridisciplinari de Balaguer. Tot i que el gruix de la col·lecció va ser donat pel propi Balaguer, amb els anys el museu ha anat incorporant i enriquint les seves col·leccions amb diverses adquisicions i donacions. El 2011 el fons artístic del museu estava format per més de 7.000 objectes diferents. Des de l'any de fundació del museu, el Museu del Prado hi té dipositades diverses obres, que es van renovant periòdicament. Sovint aquest dipòsit està format per pintura castellana, valenciana i andalusa d'entre el segle XVI i XVIII, incloent-hi obres d'artistes de renom com El Greco, Goya o Ribera, entre d'altres. El museu també conserva la col·lecció municipal de pintura catalana del segle XIX, que fins al 1996 s'havia exposat al Castell de la Geltrú.

Pinacoteca[modifica | modifica el codi]

Pintura i escultura del segle XIX[modifica | modifica el codi]

La sala de la Pinacoteca comprèn una de les millors col·leccions de pintura catalana del segle XIX, amb obres de Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joaquim Vayreda, Martí Alsina, Pau Carbonell i Dionís Baixeras, entre d'altres, mostrant bàsicament la col·lecció original del fundador i quadres donats al museu pels propis artistes. Les obres estan exposades en ordre cronològic per evocar l'escola de Roma sobre l'art català del segle XIX.[1] A la sala també està exposat el quadre La defensa del parque de Monteleón de Sorolla, coneguda popularment com El Dos de Mayo, propietat del Museo del Prado.

Pintura barroca[modifica | modifica el codi]

A l'anomenada Sala Prado hi ha un important conjunt de pintura barroca, procedent del dipòsit del Museo del Prado. Amb obres com "La Sagrada Família" d'El Greco i pintures de Luca Giordano, Bartolomé Esteban Murillo, Rubens, Ribera, Goya, etc.

Hi són representades l'escola castellana i andalusa i, en menor mesura, la flamenca i la italiana. Les pintures estan distribuïdes en quatre grans àmbits temàtics: la pintura religiosa, el retrat, la mitologia i la natura, que també inclou les natures mortes.

Pintura i escultura del segle XX[modifica | modifica el codi]

En les sales del pis superior s'hi exposen pintures i escultures dels principals artistes de la primera meitat del segle XX com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Anglada Camarasa, Joaquim Mir, Isidre Nonell, Francesc Domingo, o Xavier Nogués, entre d'altres. Moltes d'aquestes pintures són obres de petit format, que foren llegades a la Institució el 1956, any que dóna nom a la col·lecció Llegat 56.[2]

Relacionat amb la història local hi ha una sala amb les pintures de l'antic Cafè Foment i un breu apartat amb obres de l'Escola de Vilanova.

També s'hi exposa en aquest pis la col·lecció d'art contemporani de les dècades de 1950 i 1960, amb quadres de Ràfols Casamada, Hernández Pijuan, Tharrats, Guinovart, Antonio Saura... i escultures d'Àngel Ferrant i Andreu Alfaro, entre d'altres. La major part de les obres d'aquesta col·lecció provenen del fons del primer Museu d'Art Contemporani de Barcelona, fundat l'any 1960, el qual fou cedit a la Biblioteca Museu quatre anys després del seu tancament en 1963. S'impedia així la dispersió d'aquest important conjunt, considerat com la col·lecció d'art informalista més completa de Catalunya

El Museu disposa també d'una sala d'exposicions temporals.

Arqueologia i etnografia[modifica | modifica el codi]

Col·lecció egípcia[modifica | modifica el codi]

La col·lecció disposa d'una sala egípcia on hi ha objectes autèntics de l'època de l'Antic Egipte. Destaca per la seva singularitat, la petita mòmia d'un infant de cinc anys, anomenada Nesi, una de les cinc úniques mòmies que es conserven actualment en museus catalans. La col·lecció egípcia del Museu és la primera que es va formar a Catalunya, i fou donada l'any 1886 per Eduard Toda i Güell, diplomàtic i escriptor, i estret col·laborador amb Víctor Balaguer en el moviment de la Renaixença. Algunes de les peces del conjunt procedeixen de la tomba de Sennedjem a Deir el Medina (Tebes Oest), en la descoberta de la qual participà Eduard Toda.[3]

Col·lecció precolombina[modifica | modifica el codi]

La col·lecció precolombina aplega objectes provinents de les zones més significatives de Mesoamèrica, especialment de l'altiplà de Mèxic, Amèrica Central i Amèrica del sud.[4] Moltes de les peces de la col·lecció van ser donades al Museu per diplomàtics i personatges il·lustres que viatjaren a la zona i que en alguns casos participaren en excavacions arqueològiques. Una de les persones que contribuí a engrandir aquest fons fou la Baronessa de Wilson, Emília Serrano (1834-1922). La presència a Catalunya d'objectes procedents de les cultures precolombines es va iniciar al segle XIX, quan mariners i comerciants, coneguts com a indianos, en tornar a casa, portaven les curiositats recollides o comprades a Les amèriques.

Col·lecció filipina[modifica | modifica el codi]

La col·lecció està formada per objectes d'ús quotidià, bèl·lic i objectes de culte religiós, procedents de les exposicions internacionals, com el Certamen de Ciències Antropològiques de París de 1878 o l'Exposició General de Filipines al Palacio de Cristal del Retiro de Madrid, de 1887.

Col·lecció oriental[modifica | modifica el codi]

La col·lecció oriental es configura a partir de tres grans donacions: Eduard Toda, Francesc Abellá i Juan Mencarini. Tots ells personatges afavorits per la seva relació amb Víctor Balaguer. Del conjunt d'aquesta col·lecció singular, cal destacar el fons numismàtic donat per Juan Mencarini. Format per la seva compra directa a la Xina i per tenir representades gairebé totes les dinasties de passat imperial xinès, va ser donat el 1888.[5]

Col·lecció arqueològica[modifica | modifica el codi]

La col·lecció arqueològica està formada per dos grans blocs. Les donacions fundacionals procedents de diferents indrets d'arreu i les entrades per excavacions al territori, sobretot de les comarques del Garraf, l'Alt Penedès i el Baix Penedès. Els principipals jaciments representats són Darró, Solicrup, Masia Nova, Cova Verda i la Cova de Can Sadurní.

Dins del bloc corresponent a les donacions fundacionals, podem distingir dos grups: 1) donacions en vida de Víctor Balaguer, 2) donacions post balaguerianes, fins al 1939. Hem de parlar en preferència de Eduard Toda i Güell[6] com el nostre principal benefactor, que a més de la col·lecció d'egiptologia ens va fer donació d'una col·lecció de vidrieria i ceràmica romana i púnica. Quant al de les excavacions, hem de diferenciar: 1) excavacions fundacionals, fins al 1939, 2) excavacions dutes a terme per el Centre d'estudis de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (1951-1982) i 3) excavacions dipositades al Museu Balaguer, fins a la data.

Col·lecció d'arts decoratives[modifica | modifica el codi]

Aquesta col·lecció és un conjunt d'altres petites col·leccions (vidre, ceràmica[7] i metall) que donen una imatge més arrodonida de la passió per al col·leccionisme de Víctor Balaguer. Mostres petites però lluïdes que disposen d'objectes excepcionals com un morter mossàrab[8] del segle XII.

El racó dels petits artistes[modifica | modifica el codi]

El Racó dels petits artistes

Durant el mes de desembre de 2010 es va inaugurar El racó dels petits artistes, un nou espai permanent al museu destinat al públic infantil, on poden pintar i expressar-se a nivell plàstic.[9]

Mirada tàctil[modifica | modifica el codi]

El Museu compta també amb un mòdul multisensorial anomenat "La Mirada Tàctil", un espai d'interpretació tàctil adreçat a tothom però especialment adaptat i dissenyat per aquells visitants que presenten alguns tipus de dificultats visuals, ceguesa o mobilitat reduïda.[10]

Història[modifica | modifica el codi]

Gumà i Ferran va cedir els terrenys per a la construcció de la biblioteca-museu l'any 1881. L'any següent s'iniciaren les obres segons projecte del mestre d'obres Jeroni Granell. L'acabament i inauguració del nou edifici data de 1884, segons consta en una làpida clavada a la façana. Tres anys més tard se'n va fer una ampliació, dirigida per l'arquitecte B. Pollés i Vivó. La imatge escultòrica de l'arquebisbe Armanyà es va col·locar l'any 1887. La del poeta Cabanyes s'instal·là sis anys després. Víctor Balaguer va llegar-la a la vila l'any 1900.[11][12]

Entre 1920 i 1930 experimentà una nova ampliació, dirigida en aquest cas per J. M. Miró i Guibernau. El 1951 es va reformar l'interior de la pinacoteca i el 1979 es van reparar les cobertes sota la direcció de l'arquitecte Jordi Ambrós, reparacions encarregades pel Ministeri de Cultura. El 1981 l'Ajuntament portà a terme noves obres de reforma i condicionament. Dos anys més tard la Generalitat es va fer càrrec de les obres re restauració de la Biblioteca, segons projecte de l'arquitecte Bonet i Correa.[12]

Butlletí de la Biblioteca[modifica | modifica el codi]

El Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer (ISSN 0212-6168) és una publicació anual de caràcter divulgatiu editada per l'Associació d'Amics de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer,[13] que recull informació relacionada amb el fons bibliogràfic i artístic de la institució balaguerina. És el lloc de comunicació de la recerca realitzada vinculada a la biblioteca i de les activitats realitzades durant l'any anterior per la institució. Està disponible al raco.cat.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Catàleg informatiu del museu
  2. Alsina i Galofré, Esther. Una gran època artística rau en una col·lecció: el "Llegat 1956". Article publicat al Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú: Associació d'Amics de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 2010. ISSN 0212-6168.
  3. Padró i Parcerisa, Josep. Catàleg del Museu Balaguer: col·lecció egípcia, 1987. ISBN 84-393-0791-8
  4. C.CID PRIEGO. La colección precolombina de la Biblioteca-Museo Balaguer a <<Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer>>, 5a.època, III. Vilanova i la Geltrú, 1955. pàg.3-16. ISBN 84-393-0876-0
  5. Ginés Blasi, Mònica. Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer. Setena època. Estudi preliminar de la col·lecció de moneda xinesa de la Biblioteca Museu Balaguer, Octubre 2011, pàg. 115-128. ISSN 0212-6168
  6. Boletín de la Biblioteca-Museo Víctor Balaguer 26 de juny, de 1890-any VII, n 69, pàg. 1
  7. Albertí, Santiago. Catàleg del Museu Balaguer: col·lecció de ceràmica (1), 1991. ISBN 84-606-0459-4
  8. Juan Carlos Elorza. El Cid del hombre a la leyenda. Burgos: Junta de Castilla y León, 2007. pàg.81
  9. Garrafdigital.cat, ‘El racó dels petits artistes’, un nou espai permanent al Museu Víctor Balaguer Consulta 12/12/2010
  10. «La Mirada Tàctil. Vilanova i la Geltrú». diba.es. [Consulta: 27 de gener de 2012].
  11. Duran, Fina. «L'Art de col·leccionar: Col·leccionisme Institucional». Revista Bonart, 163, Febrer Març 2014, pàg. 20-21 [Consulta: 12 febrer 2014].
  12. 12,0 12,1 «Biblioteca Museu Víctor Balaguer». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 novembre 2012].
  13. Associació d'Amics de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer
  14. Recull de Butlletins de la Biblioteca Museu Balaguer

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Muñoz d'Imbert, Sílvia. «Surge et Ambula. 125 anys de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer». Bonart [Girona], num. 122, Desembre 2009, p. 56. ISSN: 1885-4389.
  • Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001. ISBN 84-931438-3-9. 
  • Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de la visita. Organisme Autònom BMVB, 2007. ISBN 84-920539-8-4. 
  • Toda i Güell, Eduard. Biblioteca-Museo Balaguer. Catálogo de la Colección Egipcia, 1887. 
  • Boletín de la Biblioteca-Museo Balaguer, 1886,1887,1888. 
  • Padró i Parcerisa, Josep. Catàleg del Museu Balaguer: col·lecció egípcia, 1987. ISBN 84-393-0791-8. 
  • Solanilla i Demestre, Victòria. Catàleg del Museu Balaguer: col·lecció pre-colombina, 1988. ISBN 84-393-0876-0. 
  • Cid Prieto, C. La colección precolombina de la Biblioteca-Museo Balaguer a «Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer», 5a.època, III., 1955, p. 3-16. 
  • Miret i Mestre, Magí. Miscel·lània Penedesenca. Joan Bellmunt i Poblet (1915-1990) i la secció arqueològica del Centre d'estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer: Un model local d'arqueologia., 1993, pàg. 159-175. 
  • Jardí i Soler, Eulàlia. Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer. Setena època. Els fons de l'Extrem Orien en el Llegat Fundacional de la Biblioteca Museu Balaguer, Octubre 2010, pàg. 29-44. ISSN 0212-6168. 
  • Ginés Blasi, Mònica. Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer. Setena època. Estudi preliminar de la col·lecció de moneda xinesa de la Biblioteca Museu Balaguer, Octubre 2011, pàg. 115-128. ISSN 0212-6168. 
  • Mormeneo de Najas, Lluís. Els arqueòlegs del museu. Els col·leccionistes del XIX.2001, l'Any Víctor Balaguer, «L'Hora del Garraf», 4-maig-2001, pàg. Cultura. 
  • Mormeneo de Najas, Lluís. Els arqueòlegs del museu. Els arqueòlegs recollidors.2001, l'Any Víctor Balaguer, «L'Hora del Garraf», 11 maig 2001, pàg. Cultura. 
  • Mormeneo de Najas, Lluís. Els arqueòlegs del museu. Els arqueòlegs precientífics.2001, l'Any Víctor Balaguer, «L'Hora del Garraf», 18 maig 2001, pàg. Cultura. 
  • Mormeneo de Najas, Lluís. Els arqueòlegs del museu. Els últims arqueòlegs.2001, l'Any Víctor Balaguer, «L'Hora del Garraf», 25 maig 2001, pàg. Cultura. 
  • Romaní y Guerra, Amador. Catálogo de la Sección de Paletnología Ibérica. Biblioteca Museo Balaguer.. Imprenta Diari Villanueva y Geltrú, 1917. 
  • Rosich Salvó, Mireia. Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer. Setena època. El Museu en els seus orígens. Quina col·lecció tenía Balaguer abans d'obrir al Museu?, Octubre 2009, pàg. 39-61. ISSN 0212-6168. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca Museu Víctor Balaguer Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 13′ 28.71″ N, 1° 43′ 33.63″ E / 41.2246417°N,1.7260083°E / 41.2246417; 1.7260083