Biblioteca d'Alexandria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Exterior de la biblioteca moderna
Interior de la biblioteca moderna

La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat. Situada a la ciutat egipcia d'Alexandria, es creu que fou creada als inicis del segle III aC per Ptolemeu I Sòter i que va arribar a disposar d'un fons bibliogràfic de 700.000 de volums.

Història[modifica | modifica el codi]

La ciutat d'Alexandria va ser fundada entre el 332 i el 331 aC per Alexandre Magne. Va esdevenir durant l'antiguitat el primer port d'Egipte. Fou en el seu moment un dels grans centres culturals de la Mediterrània. Sens dubte la seva enorme biblioteca era un dels principis fonamentals de la seva fama.

Va ser un dels generals d'Alexandre, Ptolemeu I, que rebé Egipte en el repartiment que es va fer a la mort de l'emperador, el qui va donar l'impuls intel·lectual i comercial a la futura grandesa d'Alexandria. Va fer construir un museu (museion: el palau de les Muses), que allotjava una universitat, una acadèmia[1] i la biblioteca (amb 700 000 volums estimats). Tot seguit demanà de cadascun dels països coneguts que li trametessin obres de tota classe d'autors, que feia traduir al grec. Com que la ciutat era un port, demanà també a tots els vaixells que hi feien escala que permetessin que els llibres que duien a bord fossin copiats i traduïts. La còpia es retornava al vaixell i l'original es guardava a la biblioteca!

La traducció al grec de totes aquestes obres va ser una feina colossal que mobilitzà la major part dels intel·lectuals i savis de cada país. Calia que aquests homes dominessin perfectament la seva llengua pròpia i també el grec. La biblioteca va ser dirigida per erudits com Cal·límac, Eratòstenes, Aristarc de Samotràcia, Apol·loni de Rodes o Aristòfanes de Bizanci. Es pot parlar, per exemple, dels Setanta, un grup d'erudits sortits del corrent filosòfic del mateix nom, que traduïren l'antic testament. La llegenda dels Setanta diu que sis representants de cada tribu jueva es tancaren a l'illa de Faros per dur a terme aquesta traducció. Eren, per tant, 72 rabins, que haurien fet la traducció en 72 dies.

Destruccions de la biblioteca[modifica | modifica el codi]

El 47 aC, les tropes de Juli Cèsar incendien la flota d'Alexandria. El foc s'hauria propagat al moll i hauria destruït una part de la biblioteca. El 292, un edicte de Dioclecià mana la destrucció dels llibres d'alquímia.[2] Reconstruïda, la biblioteca va tornar a ser destruïda el 391, i també el 642 i el 645, per l'emir Amr Ibn al-As, esperit religiós ple de rigor, que considerava que si els llibres estaven d'acord amb l'Alcorà eren superflus, i que si el contradeien, eren perniciosos. Tanmateix, aquesta història és posada en dubte i s'atribueix a la propaganda antiislàmica. Sigui com sigui, el contingut de la biblioteca desaparegué en aquella època.

El fet que molts d'escrits d'Aristòtil hagin arribat fins a nosaltres suggereix, en tot cas, que si hi va haver ordres de destrucció, hi hagué voluntaris que salvaren d'amagat aquesta part dels documents. Aquests voluntaris devien tenir dret a la neutralitat benevolent de les tropes d'ocupació, o fins i tot en formaven part. La tradició explica, en efecte, que els texts d'Aristòtil s'escaparen en part de la destrucció (i que la destrucció pel foc d'altres dins els centenars de calderes dels banys d'Alexandria es perllongà diversos mesos).

La biblioteca d'avui[modifica | modifica el codi]

Dins el marc d'un projecte conjunt de la UNESCO i Egipte, la biblioteca del món mediterrani va ser construïda damunt les ruïnes de l'antic edifici Ptolemaic. Havia de poder acollir prop de 5 000 000 de volums.

Després que el president Hosni Mubarak posà la primera pedra de l'edifici, el 26 de juny de 1988, es va convocar un concurs mundial el setembre del mateix any per permetre als estats del món que proposessin projectes. Hi varen participar 400 arquitectes de més de 77 països. El jurat va triar d'entre els més grans arquitectes i bibliotecaris d'Alemanya, Suïssa, Itàlia, França, Anglaterra, els Estats Units, Mèxic, el Japó, l'Índia i Egipte. El guanyador del primer premi, de 600 000 dòlars, va ser l'estudi de l'arquitecte noruec Snohetta. La firma Snohetta/Hamza signà el contracte relatiu a la concepció i a la supervisió de l'execució del projecte l'octubre de 1993.

Poc temps després de l'obertura al públic, la nova Bibliotheca Alexandrina va ser inaugurada pel president de la República Àrab d'Egipte el 16 d'octubre de 2002.

D'una bellesa arquitectònica atraient i d'una funcionalitat òptima, l'edifici, situat a la vora de la mar, té la forma d'un llarg cilindre de 160 metres de diàmetre, tallat en biaix. Des de l'exterior és un immens semicercle que s'eleva del terra, homenatge a Ra, el déu Sol. La inclinació del sostre permet als nivells superiors de la biblioteca beneficiar-se de la il·luminació natural i d'atenuar els efectes de les ombres. Més profundament, els arquitectes no conceberen la biblioteca, estrictament, com un símbol solar, sinó que reconeixen que pretén ser una imatge de radiació i d'obertura i no un lloc tancat o reservat. Vista de dalt, efectivament, la seva forma circular recorda la imatge del sol (els jeroglífics el representen generalment com un simple disc). Aquest simbolisme solar s'accentua encara més per la voluntat de relligar-se amb la saviesa de la biblioteca antiga i, d'altra banda, de contribuir a l'entesa entre els pobles i la construcció de la pau. És aquesta idea la que expressen els murs de granit dins la seva materialitat: hi ha gravades totes les escriptures conegudes del món, des de l'àrab a la xinesa, passant pels caràcters ciríl·lics, hebreus, llatins... La nova Bibliotheca Alexandrina es presenta així com el nou temple del saber universal, i el darrer gran monument de l'era no-virtual.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Wu, Jianzhong. The library of the 21st century (en anglès). Long River Press, 2005, p.183. ISBN 1592650481. 
  2. (anglès) Henry Marshall Leicester, The historical background of chemistry, p.47
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca d'Alexandria

Coord.: 31° 12′ 32″ N, 29° 54′ 33″ E / 31.20889°N,29.90917°E / 31.20889; 29.90917