Biblioteca de Moià
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Biblioteca central i edifici  | ||||||
| Construcció | XIX-XX | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Eclecticisme | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Moià | ||||||
| Localització | C. Sant Josep, 12. Moià (Moianès) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 16722 | ||||||
| |||||||
La Biblioteca de Moià està ubicada al carrer de Sant Josep, 12, del municipi de Moià, i està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Inaugurada en el 1935, es troba al centre del poble, a l'edifici anomenat Cal Cristo[1][2] i dins l'entorn del parc municipal. A la biblioteca s'hi organitzen tot tipus d'activitats, com el club de lectura, tallers, l'hora del conte, presentacions de llibres o formació d'usuaris. Ofereix diversos serveis d'extensió bibliotecària, com són el préstec a entitats i residències d'avis, serveis específics per a les escoles o la bibliopiscina. En el 2014 l'equipament registrava 4.369 usuaris amb carnet de préstec, amb gairebé 43.000 documents prestats durant l'any.[3]
Edifici
La biblioteca està ubicada a l'antiga casa Josep Coma, d'estil eclecticista.[4] La casa és un bé cultural d'interès local. Es tracta d'un gran casal de planta rectangular articulada en tres nivells, amb façana principal recaient al carrer de Sant Josep. Molt més interessant és la façana posterior que té cinc balcons, quatre finestres petites a dalt de tot i quatre finestrals grans més una porta que dóna accés al jardí. En aquesta façana es poden observar quatre medallons distribuïts de dalt a baix en els quals es pot llegir: en els dos primers de dalt: 1877 i 1935, i en els de baix (a nivell dels balcons), les inicials JC, de Josep Coma, i l'escut de Moià amb el seu croat. Teulada àrab a dues vessants.[1]
Així mateix, en un extrem del jardí es conserva (junt a l'edifici del nou casal de cultura) un templet neoclàssic d'harmonioses proporcions. A la façana posterior quatre medallons recorden les dades en què fou aixecat l'edifici (1877-1935), l'anagrama de la família Josep Coma i l'escut de Moià. L'edifici actual, del s. XIX, fou propietat del patrici Josep Coma i Passarell. Actualment de propietat municipal, alberga la Biblioteca i l'Escola Municipal de Música.
El nom popular de l'edifici és Cal Cristo i certament no se sap per què se li va donar aquest nom. Aquest nom podria venir de les inicials que hi ha a la façana que dóna al jardí, JC, del propietari de l'edifici (Josep Coma) i que coincideixen amb les de Jesucrist que antigament es posaven a les entrades de les cases per a obtenir la protecció divina. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada Casa de la Coma i Museu del Parc-Antiga casa Jaume[sic] Coma. La denominació "Museu del Parc" ja no és correcta, ja que actualment en l'edifici es troba la biblioteca municipal; el museu es va traslladar a la Casa Natal d'en Rafel Casanova.[2]
Història
La Biblioteca de Moià fou inaugurada el 16 d'agost de 1935, impulsada per l'Associació Pro-Monument Francesc Viñas i sota la direcció de la Caixa de Pensions. Era un equipament excepcional per a l'època, amb 155m2 i amb trenta-dos punts de lectura i amb una decoració clàssica que seguia les pautes del seu temps. El seu fons documental constava de 1.575 llibres i quinze capçaleres de revistes.[5]
Durant la Guerra Civil la bibliotecària Lourdes Solà va obrir el centre pràcticament cada dia, malgrat les dificultats. Pel gener de 1939, amb l'entrada del bàndol nacional al poble, la biblioteca va tancar durant nou mesos, en els quals va ser saquejada i un total de 165 llibres van desaparèixer.[6] A partir d'aquell moment, es va imposar la llengua castellana en tots els tràmits corresponents a gestió diària de la biblioteca, i es va deixar de fer el préstec individual, que no es va restituir fins al 1971.
Els primers canvis en les instal·lacions de la biblioteca no es van fer fins als anys cinquanta quan s'hi va instal·lar calefacció de carbó amb els seus corresponents radiadors. Però no va ser fins als anys 1978-1979 que es va dur a terme una remodelació completa de les instal·lacions, tant pel que fa al mobiliari –noves prestatgeries, augment dels punts de lectura gràcies al canvi de taules i cadires..- com a la disposició de l'espai, dividit a partir d'aquell moment en una zona per a infants i una altra per a adults, així com una nova il·luminació.
En el 1997, i després que la Caixa dissolgués la seva Xarxa de Biblioteques, l'ajuntament es va fer càrrec de la biblioteca, malgrat que la Caixa seguia aportant el fons documental i va atorgar a l'ajuntament vint milions de pessetes per a engrandir la biblioteca i adaptar-la als mínims exigits per la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona per tal d'integrar-la a la seva organització.
A partir d'aquest moment es projecten per a la biblioteca dues grans fases de remodelació: la primera, inaugurada en el 1999, representava l'ampliació de la planta baixa i la informatització dels processos de treball, i la segona, inaugurada en el 2006 va representar l'adequació del primer pis de l'edifici per dotar la biblioteca de més serveis, com la secció d'audiovisuals i espai wifi, i de més superfície l'espai disponible.
Serveis destacats
Maletes viatgeres
"Maletes viatgeres al món dels contes", és un projecte engegat a finals del 2003 per a iniciar-lo amb les escoles de Moià a principis del 2004. Aquest projecte ha anat creixent fins que en l'actualitat s'ha consolidat preparant dues maletes per classe des de les escoles bressol (P1 i P2) fins a P-5 (5 anys).[7]
Aquestes maletes van itinerant de forma que cada nen o nena té la maleta a casa durant una setmana. Dins de cada maleta els pares i mares hi troben un conte per explicar cada dia de la setmana, una llibreta per a valorar l'experiència, opinar, fer propostes... i un decàleg amb deu pistes per a crear hàbits lectors.
Es pretén que el fet de mirar/llegir contes sigui un joc més dels habituals del dia, de manera que s'integri en els hàbits del nen. Alhora hom vol conscienciar els pares sobre el paper important que juga la família l'hora de crear hàbits lectors en els seus fills.
L'experiència es porta a terme, a més de Moià, a tota la ZER Moianès, amb la col·laboració del Centre de Recursos Pedagògics, i actualment s'ha estès a altres biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals (Diputació de Barcelona).
Préstec a domicili
Aquest servei es va inaugurar en el 2008. La idea principal és facilitar l'ús de la biblioteca de forma gratuïta a totes les persones que per alguna raó de mobilitat o disminució, temporal o no, no es poden desplaçar. I va especialment adreçat a les diferent llars i residències per a la gent gran de la població.[8]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Informació al patmapa
- ↑ 2,0 2,1 Fitxa de la Diputació de Barcelona
- ↑ BOVER FONTS, Imma, "Biblioteca de Moià_Memòria 2014" p.15
- ↑ La casa al web de la generalitat
- ↑ PERMANYER, Elvira, La Biblioteca de Moià (1935-2010), 75 anys donant servei, Modilianum, núm. 43 (2n semestre, 2010), p. 55-90
- ↑ T. MIRET, Una aportació a la lectura pública del s. XX: les biblioteques de “La Caixa” (1923-1993), p. 59 ISBN 9788497798907
- ↑ SERRA COMA, Montserrat, “Biblioteca de Moià – Memòria 2009” p. 45
- ↑ SERRA COMA, Montserrat, “Biblioteca de Moià – Memòria 2008”, p. 51-52
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca de Moià |