Biblioteca pública

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cercant informació a la biblioteca

La biblioteca pública és un centre públic d'àmbit local que facilita l'accés a tota mena de coneixement i informació als seus usuaris, normalment, de franc. La seva organització és fundada, mantinguda i finançada per la comunitat, a través del govern local, regional o nacional, o bé a través d'altres tipus d'organització ciutadana.[1]

Una biblioteca pública és d'accés lliure per a tothom, sense distinció d'edat, raça, sexe, religió, nacionalitat o classe social. Té la funció de democratitzar l'educació, la cultura i la informació de les comunitats a les quals serveix, fent un paper per la inclusió social[2] i ajudant a reduir la fractura digital.[3] A part d'oferir documents en diferents tipus de suport (llibres, diaris, revistes, CDs, DVs, vídeos, etc.), els fons que les integren han de proporcionar una àmplia gamma d'informació per donar resposta a les necessitats que mostren els seus usuaris i arribar al nombre més gran possible de ciutadans. Actualment, també, s'ofereix servei gratuït a internet com una forma nova d'accés a la informació. La legislació espanyola estableix que els ajuntaments han de garantir a la població serveis bibliotecaris en tots aquells municipis amb una població superior a 5.000 habitants.[4]

La biblioteca pública té un paper destacat en la promoció de serveis relacionats amb l'àmbit local com a element diferenciador i únic. Preserva les obres de caràcter local i n'impulsa la difusió.

Missions[modifica]

D'acord amb el Manifest de la UNESCO de la Biblioteca Pública (1994),[5] les següents missions clau, referents a la informació, l'alfabetització, l'educació i la cultura haurien de ser l'essència dels serveis de la biblioteca pública:

  1. Crear i fomentar els hàbits de lectura en nens i nenes des dels primers anys;
  2. Donar suport tant a la formació individual i la formació autodidàctica com a la formació acadèmica en tots els nivells;
  3. Donar oportunitats per al desenvolupament personal i creatiu;
  4. Estimular la imaginació i la creativitat dels nens i les nenes i dels joves;
  5. Fomentar el coneixement del llegat cultural, la valoració de les arts, els descobriments científics i les innovacions;
  6. Facilitar l'accés a les expressions culturals de totes les manifestacions artístiques.
  7. Encoratjar el diàleg intercultural i afavorir la diversitat cultural;
  8. Donar suport a la tradició oral;
  9. Garantir l'accés dels ciutadans a tota mena d'informació de la comunitat;
  10. Proveir serveis informatius adients a les empreses, a les associacions i als grups d'interès d'àmbit local;
  11. Facilitar l'aprenentatge en l'ús de la informació i dels mitjans informàtics per accedir-hi;
  12. Potenciar i participar en les activitats i els programes d'alfabetització per a totes les edats i iniciar aquestes activitats quan sigui necessari.

Biblioteques públiques de l'Estat espanyol[modifica]

La Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local estableix a l'article 26 que els municipis amb més de 5.000 habitants han de donar el servei mínim d'una biblioteca pública.[6]

Les biblioteques públiques d'arreu de l'Estat espanyol paguen pel préstec als autors, excepte quan són biblioteques públiques municipals de municipis de menys de 5.000 habitants (des de la modificació a la Llei de Propietat Intel·lectual d'Espanya feta el 2007,[7] motivada per normativa de la Unió Europea).[8] La recaptació no s'aconsegueix de manera efectiva per la dificultat que troba CEDRO en adreçar-se als ajuntaments respectius, segons informaren el 2017.[9]

El 2014 bibliotecaris (en les seues distintes organitzacions) i el partit polític Esquerra Unida van mostrar oposició a l'obligació de pagar als autors segons una norma que el govern espanyol aprovà l'agost d'eixe any.[10]

Sistema Bibliotecari de Castella-La Manxa[modifica]

El 2011 s'aprovà a Castella-La Manxa una llei de biblioteques (Ley 3/2011 de la Lectura y de las Bibliotecas de Castilla-La Mancha) que derogava la del 1989.[11] El Sistema bibliotecari de Castella-La Manxa el 2017 fou el sistema bibliotecari d'una autonomia espanyola amb més clubs de lectura[12] i conté una xarxa de biblioteques públiques.[11]

Sistema Bibliotecari de Catalunya[modifica]

El Sistema Bibliotecari de Catalunya és el conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya.[13] Està regulat per la Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya i està integrat per: la Biblioteca nacional de Catalunya, el Sistema de Lectura Pública de Catalunya, les biblioteques universitàries, les biblioteques de centres d'ensenyament no universitari i les biblioteques especialitzades.

Actualment, a Catalunya existeixen 429 biblioteques públiques, de les quals 14 són bibliobusos, que donen servei a municipis de menys de 3.000 habitants.[14] L'any 2015 va ser declarat «Any de les Biblioteques» i la Generalitat de Catalunya va donar un particular suport a les biblioteques públiques de municipis de menys de 5.000 habitants. Se'n van beneficiar 160 equipaments que es van poder afegir als 380 que a hores d'ara ja treballen en xarxa.[15] Es va iniciar un catàleg únic i un carnet unificat que permeti als usuaris de consultar obre a qualsevol biblioteca sigui quin sigui el municipi on estigui donat d'alta.[15]

Sistema Bibliotecari valencià[modifica]

El Sistema Bibliotecari valencià està regulat per la llei 10/1986, de 30 de desembre, d'Organització Bibliotecària de la Comunitat Valenciana[16] i està integrat per: el Consell de Biblioteques, els Centres Bibliotecaris, la Biblioteca Valenciana, les biblioteques públiques municipals, organitzades en la Xarxa de Lectura Pública Valenciana,[17] les biblioteques escolars i les biblioteques especialitzades.

Sistema Bibliotecari de les Illes Balears[modifica]

El Sistema Bibliotecari de les Illes Balears està regulat per la llei 19/2006, de 23 de novembre[18] i està integrat per: la Biblioteca de les Illes Balears, el Sistema de Lectura Pública, les biblioteques de centres d'ensenyament no universitari, les biblioteques universitàries i les biblioteques especialitzades, els centres de documentació i les col·leccions.

El Consell de Biblioteques de les Illes Balears, la Comissió Tècnica de Biblioteques de les Illes Balears, les comissions tècniques insulars de biblioteques i les unitats administratives amb competència en matèria de biblioteques de les administracions públiques són òrgans del Sistema Bibliotecari de les Illes Balears.

Censura a les biblioteques públiques[modifica]

Les biblioteques públiques són encarregades de mantindre una col·lecció on es reflecteixi una varietat de punts de vista respecte a tots els assumptes. L'amplitud d'aquesta varietat és defensada per organitzacions importants com és l'American Library Associations, emparant-se en el dret a la llibertat d'expressió.[19] Els comportaments dels bibliotecaris, segons han trobat estudis fets per la segona meitat del segle xx, solen ser de rebuig davant la censura i segueixen el criteri de construir col·leccions caracteritzades per una varietat de punts de vista.[19]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca pública
  1. «Biblioteca pública». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Contreras Contreras, Fortunato «Bibliotecas públicas : espacios de inclusion social». Bibliodocencia : Revista de Profesores de Bibliotecología, 1, 2, 2004.
  3. Hernández Pérez, Antonio «El rol de las bibliotecas ante la brecha digital». Pez de Plata: Revista de Opinión para el Desarrollo de las Bibliotecas, 3, 2004, pàg. 5-6.
  4. Ara, Busco refugi a la biblioteca 9/12/2010
  5. Manifest de la UNESCO de la Biblioteca Pública (1994)
  6. Ballesteros Fernández, Ángel. Manual de administración local. 2a ed. ampliada i actualitzada. Granada: Comares, 1992, p. 252. ISBN 84-87708-33-1. 
  7. «Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia». Boletín Oficial del Estado. Art. 37
  8. «El Supremo reconoce el derecho de los autores a cobrar por préstamos en bibliotecas públicas». El País, 20-05-2016 [Consulta: 9 febrer 2018].
  9. «España y sus leyes de fugas». El País, 12-08-2017 [Consulta: 9 febrer 2018].
  10. Sánchez, Bárbara «Bibliotecarios e IU lanzan campañas contra el canon por el préstamo de libros». El País, 21-08-2014 [Consulta: 9 febrer 2018].
  11. 11,0 11,1 «Siete años de soledad en las políticas bibliotecarias de Castilla-La Mancha». ABC, 05-02-2018 [Consulta: 10 febrer 2018].
  12. «Castilla-La Mancha es líder en clubes de lectura con 993; el doble que hace una década». ABC, 28-12-2017 [Consulta: 10 febrer 2018].
  13. «Biblioteca pública». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. «Dades al dia». [Consulta: 16 juny 2023].
  15. 15,0 15,1 «El Govern declara l'any 2015 com a l'Any de les Biblioteques». Generalitat de Catalunya, 05-01-2015. [Consulta: 10 març 2019].
  16. Llei 10/1986, de 30 de desembre, d'Organització Bibliotecària de la Comunitat Valenciana
  17. «Red de Lectura Pública Valenciana». Red de Lectura Pública Valenciana. Conselleria d'Educació, Cultura i Esport. [Consulta: 15 juliol 2015].
  18. Llei 19/2006, de 23 de novembre, del Sistema Bibliotecari de les Illes Balears
  19. 19,0 19,1 Audunson, 2017, p. 5.

Bibliografia[modifica]