Biblos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ruïnes del castell a Biblos

Biblos (en fenici 𐤂𐤁𐤋 (Gubl); en grec, βύβλος (Búblos)), actualment Gubayl, era un antic port fenici, situat a prop de l'actual Beirut, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte. El seu nom li ve d'una paraula per a designar ‘muntanya’ i està en l'arrel de la paraula 'llibre' en grec (avui dia, present en el mot bíblia). La deïtat local fou Thummuz, assimilat a Adonis.

Les ruïnes de Biblos van ser declarades, l'any 1984, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La zona fou poblada des d'almenys el 5000 aC i les ceràmiques que s'han trobat son semblants a les que s'han trobat als Països Catalans. L'etapa calcolítica o preurbana, vers el 3800-3200 aC, hi va donar pas a una progressiva urbanització fins que la regió fou ocupada pels amorreus, vers el 2000 aC. La ciutat va estar sovint aliada, i altres vegades sotmesa, a Egipte. El primer príncep conegut de Biblos és Ipshemuabi, vers el 1900 aC, que era un aliat tributari d'Egipte, fins que el 1200 aC els Pobles de la mar s'hi van instal·lar i van originar l'hegemonia fenícia en tota la regió fins que, al segle VIII o VII aC, es va imposar la sobirania assíria, que va durar fins al segle VI aC, i fou seguida per la dominació persa.

Alexandre el Gran la va ocupar quan n'era rei Enilos, que va unir la seva flota a la macedònia.

Fou part dels dominis selèucides i després de Roma. Quant Pompeu li va donar la llibertat, sembla que estava governada per un tirà o dèspota. D'època romana, és el temple dels Obeliscs i el teatre. Dels romans va passar als bizantins i fou seu d'un bisbe i, el 638, va ser ocupada pels musulmans, que li van dir Giblah, del qual deriva Gubayl.

El croats hi van construir un castell anomenat Gibelet i fou seu d'una senyoria, el primer senyor de la qual fou l'occità Ramon de Sant Geli i, després, va passar a la família dels Embriaco genovesos.

Reis[modifica | modifica el codi]

  • Abikhemou I, segle XIX aC.
  • Yapakhemou Abi I, segle XVIII aC.
  • Rib-Hadda, segle XVIII aC.
  • Yakin.
  • Yantin-Ammu, segle XVI aC.
  • Abikhemou II.
  • Yapakhemou Abi II.
  • Eglia.
  • Rib-Addi, segle XIV aC.
  • Ilirabi, segle XIV aC.
  • Zakar Baal, segle XII aC (vers 1117).
  • Akhiram, segle XI aC.
  • Zakar Baal, vers 1000 aC.
  • Ithobaal, segle X aC.
  • Yahimilik, segle X aC.
  • Abi-Baal, segle X aC (vers 930 aC).
  • Elibaal, segle X aC (vers 900 aC).
  • Urumilki, segle VIII aC.
  • Sibiti Baal, segle VIII aC (vers 740 aC).
  • Milkiashapa, segle VII aC.
  • Yehawmilk, segle V aC.
  • Paltibaal, segle V aC.
  • Batnoam (reina), segle V aC.
  • Ozbaal, segle V aC.
  • Malcander, segle IV aC.
  • Enylus, fins al 332 aC.
  • Conquesta d'Alexandre el Gran 332 aC.
  • Cinyrus ? -68 aC (tirà).
  • a Roma, 68 aC (després Bizanci, ocupació persa 612-628).
  • Al Califat, 638.
  • A Egipte, 868.
  • Als seljúcides, 1071.
  • Al Regne de Jerusalem, 1099.
  • Senyoria de Gibelet, 1104:
    • Ramon de Sant Geli, 1104-1109.
  • ocupació genovesa, 1109-1187:
    • Senyoria dels Embriaco.
    • Guillem I, vers 1109.
    • Hug I, 1109-1135.
    • Guillem II, 1135-1157.
    • Hug II, 1163-1179.
    • Hug III, 1181-1186.
    • Guiu I, 1186-1187.
    • A Egipte, 1187.
  • Ocupació genovesa, 1196:
    • Guiu I (restaurat), 1196-1233.
    • Enric I, 1233-1252.
    • Bertran II, vers 1252-1258.
    • Enric II, 1258-1271.
    • Guiu II, 1271-1282.
  • A Trípoli, 1282.
  • A Genova, 1287:
    • Bartolomeu Embriaco, 1287-1289.
  • A Egipte, 1289:
    • Pere Embriaco, 1289-1298.
    • Joan d'Antioquia, 1298-1300.
  • A Egipte, 1300.
  • Als otomans, 1516.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 34° 07′ 25″ N, 35° 39′ 04″ E / 34.12361°N,35.65111°E / 34.12361; 35.65111