Biblos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ruïnes del castell a Biblos

Biblos, actualment Gubayl, era un antic port fenici, situat a prop de l'actual Beirut, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte. El seu nom li ve d'una paraula per designar muntanya i està a l'arrel de la paraula "llibre" en grec (avui dia present al mot bíblia). La deïtat local fou Thummuz assimilat amb Adonis.

Les ruïnes de Biblos van ser declarades l'any 1984 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La zona fou poblada des almenys el 5000 aC i les ceràmiques que s'han trobat son semblant a les que s'han trobat als Països Catalans. L'etapa calcolítica o preurbana vers el 3800-3200 aC va donar pas a una progressiva urbanització fins que la regió fou ocupada pels amorreus vers el 2000 aC. La ciutat va estar sovint aliada, i altres vegades sotmesa, a Egipte. El primer príncep conegut de Biblos es Ipshemuabi, vers el 1900 aC, que era un aliat tributari d'Egipte, fins que el 1200 aC els pobles de la mar s'hi van instal·lar i van originar l'hegemonia fenícia a tota la regió fins que al segle VIII o VII aC es va imposar la sobirania assíria que va durar fins al segle VI aC, i fou seguida per la dominació persa.

Alexandre el Gran la va ocupar quan n'era rei Enilos, que va unir la seva flota a la macedònia.

Fou part dels dominis selèucides i després de Roma. Quant Pompeu li va donar la llibertat sembla que estava governada per un tirà o dèspota. D'època romana és el Temple dels Obeliscs i el teatre. Dels romans va passar als bizantins i fou seu d'un bisbe i el 638 va ser ocupada pels musulmans que li van dir Giblah del que deriva Gubayl.

El croats hi van construir un castell anomenat Gibelet i fou seu d'una senyoria el primer senyor de la qual fou l'occità Ramon de Sant Geli i després va passar a la família dels Embriaco genovesos.

Reis[modifica | modifica el codi]

  • Abikhemou I segle XIX aC
  • Yapakhemou Abi I, segle XVIII aC
  • Rib-Hadda, segle XVIII aC
  • Yakin
  • Yantin-Ammu, segle XVI aC
  • Abikhemou II
  • Yapakhemou Abi II
  • Eglia
  • Rib-Addi, segle XIV aC
  • Ilirabi, segle XIV aC
  • Zakar Baal, segle XII aC (vers 1117)
  • Akhiram, segle XI aC
  • Zakar Baal, vers 1000 aC
  • Ithobaal, segle X aC
  • Yahimilik, segle X aC
  • Abi-Baal, segle X aC (vers 930 aC)
  • Elibaal, segle X aC (vers 900 aC)
  • Urumilki, segle VIII aC
  • Sibiti Baal, segle VIII aC (vers 740 aC)
  • Milkiashapa, segle VII aC
  • Yehawmilk, segle V aC
  • Paltibaal, segle V aC
  • Batnoam (reina), segle V aC
  • Ozbaal, segle V aC
  • Malcander, segle IV aC
  • Enylus, fins el 332 aC
  • Conqueste d'Alexandre el Gran 332 aC
  • Cinyrus ? -68 aC (tirà)
  • a Roma 68 aC (després Bizanci, ocupació persa 612-628)
  • Al Califat 638
  • A Egipte 868
  • Als seljúcides 1071
  • Al regne de Jerusalem 1099
  • Senyoria de Gibelet 1104
    • Ramon de Sant Geli 1104-1109
  • ocupació genovesa 1109-1187
    • Senyoria dels Embriaco
    • Guillem I vers 1109
    • Hug I 1109-1135
    • Guillem II 1135-1157
    • Hug II 1163-1179
    • Hug III 1181-1186
    • Guiu I 1186-1187
    • A Egipte 1187
  • Ocupació genovesa 1196
    • Guiu I (restaurat) 1196-1233
    • Enric I 1233-1252
    • Bertran II vers 1252-1258
    • Enric II 1258-1271
    • Guiu II 1271-1282
  • A Trípoli 1282
  • A Genova 1287
    • Bartolomeu Embriaco 1287-1289
  • A Egipte 1289
    • Pere Embriaco 1289-1298
    • Joan d'Antioquia 1298-1300
  • A Egipte 1300
  • Als otomans 1516

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblos

Coord.: 34° 07′ 25″ N, 35° 39′ 04″ E / 34.12361,35.65111