Bicing
El Bicing és un servei de bicicletes públiques de la ciutat de Barcelona. L'empresa municipal B:SM (Barcelona de Serveis Municipals) gestiona el servei, que es va adjudicar el 2007 a l'empresa estatunidenca Clear Channel per un període de 10 anys i un cost de 22,3 milions d'euros. Clear Channel, al seu torn, va subcontractar el servei a l'empresa Delfin Group.
El Bicing està finançat amb part dels ingressos de l'Àrea verda, les zones de regulació d'aparcament del centre de Barcelona, i els abonaments dels usuaris.[1] L'àrea d'implantació final del Bicing cobrirà tota la superfície contínua de Barcelona amb pendents inferiors al 3 percent.[2]
El servei es va inaugurar el 22 de març del 2007 i la primavera del 2008 va arribar a 6.000 bicicletes, 380 estacions repartides a tots els districtes de Barcelona. El febrer del 2011 comptava amb més de 120.000 abonats, tot i que en alguns moments va arribar fins als 190.000.[3][4][5] Durant el mes de març de 2012 es va anunciar que abans de final d'any el sistema incorporaria publicitat per ajudar a finançar el projecte.[6]
Taula de continguts |
Preu [modifica]
El servei funciona amb un abonament anual, encara que inicialment estava planificat que també hi hagués abonaments setmanals, i està restringit a persones que estiguin empadronades a Catalunya. L'abonament setmanal i l'accés universal no s'han arribat a aplicar per les queixes del sector de les empreses de lloguer de bicicletes, agrupades sota la marca Bicitours.[7]
Actualment el preu de l'abonament anual és de 40 euros. Durant els dos primers anys el preu era de 24 euros[8] exceptuant els quatre primers mesos (16 de març - 6 de juliol de 2007) de la primera fase del desplegament, que valia 6 euros gràcies a la promoció que es va aplicar.
| mar.-jul. 07 | jul.-des. 07 | 2008 | 2009 | 2010[9] | 2011[9] | 2012 | set. 20121 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Abonament | 6 | 24 | 24 | 24 | 30'51 | 35 | 44 | 45'11 |
| Recàrrec > 30 minuts |
0'30 | 0'30 | 0'30 | 0'30 | 0'51 | 0'60 | 0'70 | 0'71 |
| Recàrrec > 2 hores |
3 | 3 | 3 | 3 | 3'06 | 3'6 | 4'20 | 4'30 |
| Duplicat targeta | 4'07 | 4'12 | 4'25 | 4'35 |
Funcionament [modifica]
Per poder fer servir el servei de bicicletes cal donar-se d'alta. Es pot fer a través d'Internet o presencialment a l'oficina de B:SM i cal ser major de 16 anys, dur un document d'identitat i tenir una targeta de crèdit. L'usuari disposa d'una targeta per retirar les bicicletes i un compte d'usuari per al lloc web del servici.
Les bicicletes es poden trobar arreu de les estacions de la ciutat, situades a punts propers d'estacions de metro, tren, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i aparcaments públics.[10] La distància entre les estacions és d'uns 400 metres.[2]
Les estacions disposen d'un lector, una pantalla que indica les incidències i el número de bicicleta que ha d'agafar l'usuari, i un mapa adhesiu de les estacions més properes. Si una estació està tota plena i l'usuari no pot deixar-hi la bicicleta, llavors ha d'apropar la targeta al terminal de l'estació i la pantalla li indica quina és l'estació més propera amb llocs lliures per a deixar-la, i li dóna 10 minuts extres sense recàrrec. Des del 15 de juliol del 2007, a més, quan es deixa una bici a una estació, l'usuari no en pot agafar una altra fins després de 10 minuts (aquest bloqueig va ser imposat pels negocis privats de lloguer de bicicletes, i és un dels principals greuges dels usuaris del bicing). D'altra banda, si s'agafa una bicicleta i es torna a la mateixa estació en menys de 2 minuts, el sistema interpreta que la bicicleta no està en condicions de ser utilitzada i la deixa bloquejada a l'estació fins què el servei de manteniment la revisi, sense que a l'usuari se li apliqui la penalització dels 10 minuts. [7]
L'abonament permet fer trajectes de 30 minuts sense recàrrec i si se supera aquest temps es paga 50 cèntims d'euro per cada mitja hora extra fins a un màxim de dues hores. Si s'excedeixen les dues hores, l'usuari ha de pagar una penalització de 3 euros per hora o fracció.[11] Amb 3 penalitzacions l'usuari és donat de baixa. Si en 24 hores no es torna la bicicleta, s'han de pagar 150 euros.[12]
La bicicleta [modifica]
La bicicleta té un disseny diferenciat del de les bicicletes comercials, per tal d'impedir el seu robatori i posterior venda en el mercat negre.[13] Tanmateix, cal dir que el disseny és compartit amb alguns dels serveis de compartició de bicicleta que gestiona l'empresa Clear Channel (la de Barcelona és ben igual que la del mateix servei a Estocolm, encara que allà són pintades de color blau). La bicicleta també està dissenyada per a la màxima durabilitat, tenint en compte que està les 24 hores a la intempèrie.
La bicicleta és de color vermell, amb parafangs de color blanc. El quadre és de ferro i alumini, amb un pes de 16,8 kg. Les dos rodes porten pneumàtics gruixuts, la de davant és de 20 polzades i la de darrera és més gran, de 26. La bicicleta disposa d'un llum vermell al darrere i d'un llum blanc al davant, tots dos fixos. L'energia per al seu funcionament prové d'una dinamo que es carrega quan la bici es posa en moviment. La bicicleta també disposa d'un canvi intern Shimano Nexus de tres marxes, amb fre intern incorporat. La maneta del canvi és de tipus Grift Shift. El fre de davant és un fre estàndard de tipus V-Brake. El manillar té una forma especial amb porta bosses inclòs, i porta el timbre (que és obligatori segons el Reglament de Trànsit). També disposa de un peu plegable per mantenir-la dreta. Cada bicicleta té un número i és identificada pel sistema informàtic cada cop que s'insereix a una estació. D'aquesta manera es controla el temps del trajecte, així com el seu manteniment.
Desplegament i usuaris [modifica]
El període d'inscripció al servei es va obrir el 16 de març del 2007. El Bicing va començar a funcionar el 22 de març del 2007. La primera fase de desplegament es va planificar en 3 etapes:
- 22 de març - 1 de maig. 14 estacions disponibles al voltant del Parc de la Ciutadella, amb 200 bicicletes.
- 1 de maig - 1 de juliol. 50 estacions disponible cobrint la part dreta de l'Eixample i Ciutat Vella, amb 750 bicicletes.
- A partir de l'1 de juliol. 100 estacions i 1.500 bicicletes cobrint fonalmentalment l'Eixample i Ciutat Vella.
Tanmateix aquesta planificació no es va respectar puntualment, amb l'avançament d'obertura d'algunes estacions, el retard d'unes altres, i el canvi de lloc d'algunes en relació al pla inicial. A més, en un primer moment les estacions es van ampliar fins a un total de 107, però finalment la primera fase es va acabar amb 94 estacions.
La segona fase de desplegament es va iniciar la darrera setmana de setembre i va acabar a finals de desembre del 2007. S'hi van afegir unes 1.500 bicicletes i 102 estacions, obtenint un total de 3.000 bicicletes i 196 estacions.
La tercera fase va finalitzar la primavera del 2008, tornant a doblar la capacitat i obtenint un total de 6.000 bicicletes i 400 estacions. Amb aquesta fase, a més, el servei es va estendre a tots els districtes de la ciutat.
Pel que fa als usuaris, l'Ajuntament de Barcelona en preveia 15.000 a finals de l'any 2007, però aquesta xifra es va superar àmpliament. El primer mes es van donar d'alta 5.000 persones, el segon se superaven els 25.000 el tercer mes s'arribava als 50.000 usuaris[14] i al final de la promoció de 6 eur/any es va arribar als 80.000 usuaris. Un cop acabada la promoció, l'alta d'usuaris es normalitza a uns 100 nous usuaris nous al dia.[8]
Estadístiques d'ús [modifica]
D'acord amb la informació proporcionada per B:SM el 27 de març de 2008 les dades d'ús són les següents:[15]
- El 26,36% dels usuaris resideixen a l'Eixample, 12,68% a Sant Martí, Ciutat Vella el 11,59%, Gràcia el 10,17%, Sants el 8,63%, Les Corts el 5,09%, Sant Andreu el 4,74%, Horta el 2,68%, Sarrià el 2,57%, Nou Barris el 1,85%, i altres el 13,64%.
- 51% d'homes i 49% de dones.
- El 44,53% dels abonats tenen entre 25 i 35 anys.
- Les estacions amb més ús durant els 3 primer mesos i mig (amb 82 estacions) van ser Plaça Tetuán, Plaça de Catalunya, Plaça Universitat, Plaça Antonio López, Passeig de Lluís Companys, La Rambla, Arc de Triomf, carrer Sant Oleguer, carrer Rosa Sensat, i Carrer Comerç.
- El rècord d'usos en un dia es va produir el 27 de setembre de 2011 amb 58.141 recorreguts fets amb bicicletes del Bicing.[16]
Demandes dels usuaris [modifica]
El fet que hi hagi pocs precedents d'aquest tipus de serveis o que també es trobin en fases similars ha provocat una sèrie de problemes al voltant del servei i alguns usuaris i algunes associacions d'amics de la bicicleta, entre altres, han demanat algunes millores en el servei com:[2]
- Ampliar la xarxa urbana de carrils bici, millorar el traçat existent i la connectivitat dels carrils. Com també els punts d'incorporació, els creuaments, graons laterals, etc.
- La creació de carrils multifuncionals de 3'5 metres d'amplada i que permetin la compartició entre autobusos, taxis, motociletes i bicicletes.
- Polítiques de pacificació del trànsit amb la generalització de les zones 30.
- Estendre el Bicing més enllà de l'àrea d'implantació projectada, encara que sigui incloure zones de pendent superior al 3%.
- Ampliar l'horari del bicing les 24 hores ja que actualment només divendres i dissabtes funciona sense interrupcions.
- Eliminar el bloqueig de 10 minuts per poder canviar de bicicleta.
A més de posar solució a problemes com:[17]
- Càrrecs incorrectes a la targeta.
- Parades plenes a certes hores.
- Problemes d'ancoratge en moltes de les 400 estacions.
- Problemes tècnics de la bicicleta.
L'augment de ciclistes en poc temps, alguns d'ells amb poca experiència en la circulació urbana, i el nombre limitat de quilometres de carril bici ha originat problemes de convivència entre vianants i ciclistes, ja que els usuaris tendeixen a circular per les voreres.[8] Igualment, entre ciclistes veterans i alguns ciclistes novells, poc conscients d'algunes regles de circulació que faciliten la convivència, que circulen fent esses entrant i sortint dels carrils bici, que van contradirecció en passos estrets, que no respecten les prioritats de creuament, que no indiquen els girs insconscients de si tenen un altre ciclista darrere, o que adelanten per la dreta altres ciclistes.
Notes [modifica]
Nota 1: L'increment del preu, a partir de l'1 de setembre de 2012, correspon a l'augment del tipus impositiu del 16 al 21% acordat pel Govern espanyol.
Referències [modifica]
- ↑ VilaWeb, Els usuaris del Bicing de Barcelona poden obtenir un rebut electrònic després de tornar la bicicleta a l'estació.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Consell de la Joventut de Barcelona, Benvinguda al Bicing.
- ↑ «L’evolució del Bicing en quatre anys». BTV, 18 de març de 2011. [Consulta: 18 de març del 2011].
- ↑ «Notícies Bicing Número 20». Ajuntament de Barcelona, 28 de setembre del 2009. [Consulta: 29 setembre 2009].
- ↑ «El Bicing deixa pel camí el 40 per cent dels abonats». Público, 11 d'octubre de 2010. [Consulta: 2 de novembre del 2010].
- ↑ «El Bicing tindrà patrocinador abans que acabi l'any». Diari Ara [Barcelona], 24/03/2012, p.21. ISSN: 2014-010X.
- ↑ 7,0 7,1 «El Bicing canvia per evitar que els turistes l'agafin». Diari Avui, 18 de juliol 2007. [Consulta: 2008-11-25].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Els usuaris del Bicing que no compleixin les normes seran donats de baixa del servei». Diari Avui, 29 d'agost de 2007. [Consulta: 2008-11-25].
- ↑ 9,0 9,1 «El Bicing subirá a 35 euros en 2011, casi un 15% más» (en castellà). La Vanguardia, 21 de desembre 2010. [Consulta: 24/1/2008].
- ↑ Bicing, què és.
- ↑ «Transports · Un usuari rep càrrecs injustificats a la Visa per l'ús del Bicing. BSM no en té constància, però es compromet a tornar els diners si hi ha hagut algun error». Diari Avui, 11 de setembre del 2007. [Consulta: 2008-11-25].
- ↑ Bicing, tarifes.
- ↑ El Periódico, El Bicing ha perdut 173 bicis per robatori o distracció de l'usuari.
- ↑ El Periódico, L'èxit imprevist del Bicing obliga a replantejar el servei.
- ↑ «Primer aniversari del Bicing». Ajuntament de Barcelona, 27 de març de 2008. [Consulta: 7 març 2011].
- ↑ «NOU RÈCORD! EL BICING SUPERA ELS 58.000 USOS DIARIS!!». Bicing, 28 de setembre de 2011. [Consulta: 5 d'octubre de 2011].
- ↑ El Periódico, Els barcelonins posen bona nota al Bicing tot i les freqüents avaries.
PDF
PDFVegeu també [modifica]
Altres serveis de bicicletes públiques:
- BIP!, servei de bicicletes públiques de Perpinyà
- Ambicia't, servei públic de préstec de bicicletes a Granollers
- Girocleta, servei de bicicletes públiques de Girona
- Vélib, servei de bicicletes públiques de París
- SEVICI, servei de bicicletes públiques de Sevilla, iniciat juliol de 2007, explotat per JCDecaux.
- BiZi, servei de bicicletes públiques de Saragossa, iniciat maig de 2008, explotat per Clear Channel.
- Vélo'v, servei de bicicletes públiques de Lió, iniciat maig de 2005, explotat per JCDecaux.
- Stockholm City Bikes, servei de bicicletes públiques d'Estocolm, iniciat la tardor de 2006, explotat per Clear Channel.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bicing |
