Bidyanus bidyanus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bidyanus bidyanus
Bidyanus bidyanus as depicted by Fishing and Aquaculture, Department of Primary Industries, New South Wales.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Subclasse: Actinopterygii
Infraclasse: Actinopteri
Ordre: Perciformes
Subordre: Percoidei
Família: Terapontidae
Gènere: Bidyanus
(Whitley, 1943)[2][3]
Espècie: B. bidyanus
Nom binomial
Bidyanus bidyanus
(Mitchell, 1838)[4]
Sinònims
  • Acerina bidyana (Mitchell, 1838)
  • Therapon bidyanus (Mitchell, 1838)
  • Therapon ellipticus (Günther, 1859)
  • Therapon macleayana (Ramsay, 1882)
  • Therapon niger (Castelnau, 1872)
  • Therapon richardsonii (Castelnau, 1872)
  • Theraton bidyanus (Mitchell, 1838)[5]

Bidyanus bidyanus és una espècie de peix pertanyent a la família dels terapòntids.[6]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 40 cm de llargària màxima (normalment, en fa 30) i 1.500 g de pes.[7][8][9][10]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Té lloc a l'estiu (entre el novembre i el gener, quan la temperatura de l'aigua és al voltant dels 23-30ºC) i després d'una migració aigües amunt. Els ous són pelàgics, fan 2,7-2,8 mm de diàmetre i les larves eclosionen al cap de 30 hores amb una mida de 3,6 mm de longitud.[7][11]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja insectes aquàtics, mol·luscs, cucs i plantes.[7]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic, potamòdrom[12] i de clima subtropical (10°C-30°C; 29°S-35°S).[7]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a Austràlia: la conca del Murray-Darling (sud de Queensland, Nova Gal·les del Sud i el sud de Victòria).[7][13][14][15][16]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans, molt apreciat pels afeccionats a la pesca esportiva i una espècie cada cop més utilitzada en aqüicultura a Austràlia ja que és bona per al consum humà.[17][18][19][20][21][22][7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. UICN (anglès)
  2. Whitley, G. P., 1943. Ichthyological notes and illustrations. (Part 2). Aust. Zool. v. 10 (pt 2): 167-187.
  3. uBio (anglès)
  4. Mitchell, J., 1838. Three expeditions into the interior of eastern Australia, with descriptions of recently explored regions of Australia felix, and of the present colony of New South Wales. Londres. Interior Aust. v. 1: 1-351.
  5. Catalogue of Life (anglès)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 FishBase (anglès)
  8. Allen, G.R., S.H. Midgley i M. Allen, 2002. Field guide to the freshwater fishes of Australia. Western Australian Museum, Perth, Austràlia Occidental. 394 p.
  9. Merrick, J.R. i G.E. Schmida, 1984. Australian freshwater fishes: biology and management. Griffin Press Ltd., Austràlia Meridional. 409 p.
  10. Allen, G.R., 1989. Freshwater fishes of Australia. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey.
  11. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  12. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  13. Arthington, A.H. i F. McKenzie, 1997. Review of impacts of displaced/introduced fauna associated with inland waters. Australia: State of the Environment Technical Paper Series (Inland waters), Department of the Environment, Canberra (Austràlia). 69 p.
  14. Eldredge, L.G., 1994. Freshwater fishes. P. 73-84. A: L.G. Eldredge, Perspectives in aquatic exotic species management in the Pacific Islands. Vol. 1. Introductions of commercially significant aquatic organisms to the Pacific Islands. South Pacific Commission, Nova Caledònia.
  15. Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  16. Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.
  17. Rowland, S.J., 1995. High density pond culture of silver perch, Bidyanus bidyanus. Asian Fish. Sci. 8:73-79.
  18. Allen, G.R., S.H. Midgley i M. Allen, 2002.
  19. Garibaldi, L., 1996. List of animal species used in aquaculture. FAO Fish. Circ. 914. 38 p.
  20. FAO, 1996. Aquaculture production statistics 1985-1994. FAO Fish. Circ. 815. 189 p.
  21. FAO Fishery Information, Data and Statistics Service 1993 Aquaculture production (1985-1991). FAO Fish. Circ. 815, Rev. 5. 213 p.
  22. Liao, C.-I., H.-M. Su i E.Y. Chang, 2001. Techniques in finfish larviculture in Taiwan. Aquaculture 200(2001):1-31.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Baensch, H.A. i R. Riehl, 1985. Aquarien atlas. Band 2. Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde GmbH, Melle, Alemanya. 1216 p.
  • Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p.
  • Golani, D. i D. Mires, 2000. Introduction of fishes to the freshwater system of Israel. Isr. J. Aquacult. / Bamidgeh 52(2):47-60.
  • Ma, X., X. Bangxi, W. Yindong i W. Mingxue, 2003. Intentionally introduced and transferred fishes in China's inland waters. Asian Fish. Sci. 16(3&4):279-290.
  • Warburton, K., S. Retif i D. Hume, 1998. Generalists as sequential specialists: diets and prey switching in juvenile silver perch. Environ. Biol. Fish. 51(4):445-454.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bidyanus bidyanus