Biescas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Biescas
Biescas
Bandera de Biescas Escut de Biescas
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Biescas respecte de l'Aragó Localització de Biescas

Biescas 004.jpg
Estat
• Autonomia
• Província
• Comarca
Regne d'Espanya
Aragó
Província d'Osca
Alt Gàllego
Gentilici biesquenc
pelaire
Predom. ling. Castellà
Superfície 189,09 km²
Altitud 875 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.568 hab.
8,29 hab/km²
Coordenades 42° 37′ 42″ N, 0° 19′ 16″ O / 42.62833°N,0.32111°O / 42.62833; -0.32111Coord.: 42° 37′ 42″ N, 0° 19′ 16″ O / 42.62833°N,0.32111°O / 42.62833; -0.32111
Distàncies 72 km de Osca
Dirigents:
• Alcalde:

Luis Estaún García
Codi postal 22630

Biescas és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de l'Alt Gàllego, al nord de Sabiñánigo, l’oest de Yésero i al sud de Panticosa. El nom del municipi sembla provenir del mot pre-indoeuropeu “bizka[2][3], el qual significa "Turó", semblant a altres topònims de llocs propers com ara Bescós o Biscarrués.

La vila de Biescas està situada a 875 m d’altitud a les ribes del riu Gàllego, el terme municipal s’extén al llarg d’una plana i inclou el congost d’accés a la Vall de Tena. A 16 km de Sabiñánigo i a 72 km d’Osca capital, Biescas és un important nus de comunicació entre la Jacetània y el Sobrarb. La vila és punt estratègic de pas del riu Gàllego i connexió entre la vall de Tena i la vall del riu Ara a través del port de muntanya de Cotefablo.

Demografía i entitats de població[modifica | modifica el codi]

El municipi s’estén en una superfície de 189,09 km². La distribució del casc urbà principal és allargada i paral·lela al riu, amb dues àrees de diferent altitud que delimiten dos barris històrics: al oest, el barri de Sant Pere, que inclou una zona d’eixample i noves construccions, i a l’est el barri de Sant Salvador format, a l’hora, pel barri de La Penya i el Barri Baix, on es localitzen l’administració i la major part dels serveis i comerços del poble.

Entre 1960 i 1970, el terme del municipi va creixer en incorporar els nuclis de població de Barbenuta, Escuer, Gavín i una part d’Oliván. Entre 1970 i 1981 s’incorporen Aso de Sobremonte i Piedrafita de Jaca. Segons el Padró Continu per Unitat Poblacional de l’INE[4], en l’actualitat el terme municipal inclou els nuclis de població de la taula següent:

Nucli Habitants (2014)
Biescas 1163
Aso de Sobremonte 29
Barbenuta 9
Betés de Sobremonte 14
Escuer 36
Espierre 5
Gavín 89
Javierre del Obispo 17
Oliván 37
Orós Alto 23
Orós Bajo 20
Piedrafita de Jaca 56
Yosa de Sobremonte 37

A més a més, el terme municipal inclou els nuclis despoblats de Búbal, Polituara, Saquès, Ainielle, Susín, Berbusa i Casbas.

Economia[modifica | modifica el codi]

Com a tota la comarca[5], les activitats econòmiques de Biescas han estat principalment l’agricultura tradicional de cereals i farratges pel ramat, l’explotació fustera del boscos i la ramaderia bovina i ovina per consum local[6]. Fins als inicis del segle XX, Biescas va destacar a la comarca per la seva industria tèxtil artesanal i familiar de la llana[7], especialitzada en mantes i equips per a cavalleries. Tant és això que a la comarca els seus habitants eren coneguts com a “pelaires”, que en castellà defineix a les persones encarregades de preparar la llana per teixir. Actualment el mot “pelaire” ha quedat com a gentilici no oficial que els biesquencs porten amb orgull.

Des del començament de la dècada dels noranta del segle XX, el turisme ha anat substituint l’economia tradicional del poble, els habitants han anat abandonant progressivament la ramaderia i l’agricultura per dedicar-se a la construcció i els serveis turístics. Actualment Biescas constitueix un important centre turístic, tant a l’estiu com a l’hivern.

Història[modifica | modifica el codi]

Els testimonis més antics de presència humana a la terra de Biescas són les cistes neolítiques de l'esplanada de Santa Engracia, els quals s’estimen que poden ser anteriors al III mil·lenni a.C. Una d'elles es pot veure en l'actualitat ja que ha estat reconstruïda. De l'època romana no s’han trobat evidències de nuclis de població a l’actual terme municipal i només queden les restes de la calçada que s'internava per la Vall de Tena.

 Ermita de Santa Elena i cascada La Gloriosa a Biescas
Ermita de Santa Elena i cascada La Gloriosa a Biescas

Biescas va començar a formar-se com a nucli de població a l’Edat Mitjana, donada la seva situació estratègica com a encreuament de camins. La primera vegada que apareix documentada la seva existència és al Cartulari de Sant Joan de la Penya, entre 1020 i 1030[8]. En un document oficial de 1391 apareix amb la denominació de Biescas Sobirón[9].

 Fort militat de Santa Elena, ordenat construir per Felip II
Fort militat de Santa Elena, ordenat construir per Felip II

Biescas ha estat des de sempre una vila de reialenc i va tenir dues parròquies eclesiàstiques, Sant Salvador i Sant Pere; encara que es té notícia de dos temples més, el de Sant Torcuato i el de Sant Esteve. Igualment està documentat que la seva ermita de Santa Elena va ser "reconstruïda" en 1253 per Jaume I i dotada amb privilegis per Ferran el Catòlic en 1484 i per Carles I a 1525[10].

Al segle XVI, Felip II va ordenar fortificar el congost de Santa Elena per protegir els seus regnes de possibles amenaces procedents de més enllà dels Pirineus. Amb aquesta finalitat, a la veïna Jaca es va edificar la Ciutadella[11] i altres defenses encara visibles a les valls dels rius Aragó i Ara. En aquest context, els dies 6 i 7 de febrer de 1592 vuit-cents bearnesos van envair i ocupar Biescas i la Vall de Tena durant onze dies, sent després derrotats en el Barranc des Luterians[12].

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Biescas va ser quasi bé arrasada. En iniciar-se el conflicte la vila va ser ràpidament conquerida pel bàndol rebel i es va veure involucrada en la Batalla de Sabiñánigo, entre setembre i novembre de 1937. En aquesta batalla la 43a i la 27a divisions de l'exèrcit de la II República Espanyola van llançar una ofensiva contra els rebels, concretament contra la I brigada de la 51a Divisió Nacional i voluntaris locals com els Panteres de la Vall de Tena i la Companyia d'Esquiadors. Biescas va ser recuperada per efectius republicans al començament de l'ofensiva i s'estima que durant el transcurs de la batalla el nombre total de morts (civils i movilitzats) va ser d'unes 6000 persones[13].

El 7 d'agost de 1996 el càmping "Las Nieves" de Biescas va ser arrossegat per una forta riuada que va provocar 87 morts i 183 ferits.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  •  Absis romànic de l'esglesia de Sant Salvador a Biescas
    Absis romànic de l'esglesia de Sant Salvador a Biescas
    Església de San Salvador. Es va construir als voltants de l'any 1200 i va ser destruïda en la guerra civil de 1936 i reconstruïda posteriorment. No obstant això, la capçalera de la nau central de l'església encara conserva un absis semicircular i el presbiteri romànics originals.
  • Ermita de Santa Elena. A només 5 km del nucli urbà, prenent el camí PR-HU 78, s'alça l'ermita de Santa Elena, obra del segle XVII edificada sobre el riu Gàllego a l'entrada de la Vall de Tena. L'ermita està construïda al costat d'una font intermitent, La Gloriosa, i té encastada la seva capçalera en una cova.
  •  Detall de la façana de la Torraza dels Azín a Biescas
    Detall de la façana de la Torraza dels Acín a Biescas
    Torraza dels Acín. Al nucli urbá destaca un habitatge militar d'origen medieval actualment convertit en museu. Aquesta casa forta va ser construïda en 1580 per l’infanzón Joan d'Acín, com a símbol de la seva posició econòmica i social. És un edifici de pedra, magnífic representant de l'arquitectura popular de la seva època[14].
  • Xemeneies. En Biescas es poden observar bons exemples d'arquitectura pirinenca popular, sobresortint les seves volades balconades i les seves xemeneies troncocòniques, sent aquest un element molt característic de les construccions tradicionals del Pirineu aragonès. A algunes d'elles se'ls afegeix un peculiar element protector conegut com «espantabruixes».

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • El dia de les Creus. La festivitat catòlica de Pentecosta té lloc la Romeria de les Creus, que congrega a l'ermita de Santa Elena a les Creus Parroquials de tots els pobles de la Vall de Tena i de la terra de Biescas.
  • Sant Antoni. El 13 de juny es celebra una romeria a l'ermita de Santa Elena en honor de Sant Antoni de Pàdua, patró de Biescas.
  • Festa major. Del 14 al 18 d'agost es celebren les festes patronals en honor de l'Assumpció de Maria i de Santa Helena de Constantinoble.
  • Fira de tardor. El tercer cap de setmana d'octubre se celebra la fira ramadera, avui reconvertida en Fira de Tardor.

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. «Aproximación a la historia de Biescas» (en castellà). [Consulta: Gener 2015].
  3. Ara, Belmonte, Establés, Estaún, Guirao, Mur, Navarro, Palacio, Satué, Tarazona.. Un paseo con Maxi por la tierra de Biescas. (en castellà). Ajuntament de Biescas., 2010, p. 255. 
  4. «Població de Biescas segons el Padró Continu per Unitat Poblacional de l'INE» (en castellà). [Consulta: Gener 2015].
  5. «Gran Enciclopedia Aragonesa: Comarca del Alto Gállego» (en castellà). [Consulta: Gener 2015].
  6. Escartín Claver, Jesús. Biescas no tan lejana (en castellà). Biescas (Osca): Ajuntament de Biescas, 2006, p. 239. ISBN 84_95005-78-6. 
  7. «La "Magia de viajar" nos lleva a Biescas» (en castellà). Aragón TV. [Consulta: Gener 2015].
  8. Ubieto Arteta, Antonio. Historia de Aragón. Tomo IV. Los pueblos y los despoblados I (en castellà). Zaragoza: ANUBAR, 1984. ISBN 8470132083. 
  9. «Aproximación a la historia de Biescas» (en castellà). Ajuntament de Biescas. [Consulta: Gener 2015].
  10. Estaún Villoslada, Pedro. Ermita de Santa Elena de Biescas. Lugar emblemático del Valle de Tena (en castellà). Zaragoza: Barrabes editorial, 2005. ISBN 84-95744-57-0. 
  11. «Ciudadela de Jaca: una puerta abierta a la história» (en castellà). [Consulta: Gener 2015].
  12. Gascón Pérez, Jesús. «La "jornada de los bearneses", epílogo de la resistencia aragonesa contre Felipe II». Bulletín Hispanique, vol 106, 2004, pàg. 471-496.
  13. Gómez, Esteban C. El eco de las descargas. Adiós a la esperanza Republicana. (en castellà). Barcelona: ESCEGO, 2002. ISBN 84-607-6352-8. 
  14. «Museo de la Torraza» (en castellà). Ajuntament de Biescas. [Consulta: Gener 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biescas Modifica l'enllaç a Wikidata