Icor
En la mitologia grega, l'icor (en grec antic ἰχώρ ikhốr) era el mineral present en l'enrarida i incolora sang dels déus, o la pròpia sang. Aquesta substància mítica, de la que es deia a vegades que també estava present en l'ambrosia o el nèctar que els déus menjaven en els seus banquets, era el que els feia inmortals. Quan un déu era ferit i sangnava, l'icor feia la seva sang verinosa per als mortals, matant immediatament a tots els que entraven en contacte amb ella.
Homer descriu a la Ilíada (v.339–342) de la següent manera el moment en el que Afrodita fou ferida per Diomedes:
| « | Brollà la sang divina, o per dir millor, l'icor; que tal és el que tenen els benaventurats déus, doncs no mengen pa ni beuen vi negre, i per això manquen de sang i són anomenats inmortals. |
» |
En la sèrie de televisió Hèrcules: Els viatges llegendaris (tot i que no correspon amb la mitologia grega), l'icor és neutralitzat per la sang del cérvol daurat, tornant així, mortal al déu.
