Billy Wilder

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Director chair.png30x-Movie.pngBilly Wilder
Gloria Swanson & Billy Wilder - ca. 1950.JPG
Gloria Swanson (esquerra) i Billy Wilder, ca. 1950
Naixement Samuel Wilder
22 de juny de 1906
Sucha (Imperi austrohongarès),
(ara Sucha Beskidzka, Polònia)
Mort 27 de març de 2002 (als 95 anys)
Hollywood, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat Àustria Àustria
Estats Units Estats Units
Cònjuge Judith Coppicus (1936-1946)
Audrey Young (1949-2002)
Premis Oscar
Millor director
1946 - Dies perduts
1961 - The Apartment
Millor guió adaptat
1946 - Dies perduts
Millor guió original
1951 - Sunset Boulevard
1961 - The Apartment
Globus d'Or
Millor director
1946 - Dies perduts
1951 - Sunset Boulevard
Millor guió
1955 - Sabrina
Premis BAFTA
BAFTA honorífic
1995 - Trajectòria cinematogràfica
Mostra de Venècia
Lleó d'Or per la carrera
1972 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Berlín
Ós d'Or honorífic
1993 - Trajectòria cinematogràfica
Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1943 Five Graves to Cairo
1944 Double Indemnity
1945 Dies perduts
1948 A Foreign Affair
1950 Sunset Boulevard
1951 Ace in the Hole
1953 Stalag 17
1954 Sabrina
1955 The Seven Year Itch
1957 Love in the Afternoon
1957 Testimoni de càrrec
1959 Ningú no és perfecte
1960 L'apartament
1961 Un, dos, tres
1963 Irma la Douce
1964 Fes-me un petó, ximplet
1966 The Fortune Cookie
1970 The Private Life of Sherlock Holmes
1972 Avanti!
1974 The Front Page
1978 Fedora

IMDB Fitxa a IMDb

Samuel Wilder, més conegut com a Billy Wilder (Sucha, Imperi austrohongarès, 22 de juny del 1906 - Hollywood, Estats Units, 27 de març del 2002) va ser un director de cinema i guionista estatunidenc d'origen austríac.[1]

Biografia[2][3][modifica | modifica el codi]

Va nàixer a Sucha, quan encara era de l'Imperi austrohongarès. Wilder va passar la seua infància i la seua joventut a Àustria. El seu primer treball va ser com a cronista en el periòdic austríac Juranek. Va continuar treballant com a cronista a Berlín, havent d'alternar esta ocupació amb d'altres per a sobreviure.[4][5] Allí es va aficionar al cinema, després de veure diverses pel·lícules que el van impressionar profundament. Una d'aquestes va ser El cuirassat Potemkin, de Serguei Eisenstein.[6] Va entrar a treballar per a la UFA, en què va conèixer els grans directors del moment.

Després de la pujada al poder d'Adolf Hitler, Wilder es va veure obligat a abandonar Berlín, a causa de la seua ascendència jueva. Sa mare moriria en els camps de concentració d'Auschwitz.[7] Va estar a París i, des d'allí, el 1934, es va traslladar als Estats Units, junt amb l'actor Peter Lorre. Wilder i Lorre van compartir apartament, fam i moments molt difícils durant una temporada. Allí va començar a treballar com a guionista per a la Paramount, i va tenir l'ocasió de col·laborar amb Ernst Lubitsch, el seu gran mestre. El dia del seu funeral va dir: "Ens hem quedat sense Lubitsch. Pitjor encara, ens hem quedat sense les pel·lícules de Lubitsch".[8]

Com a guionista, Wilder va escriure 60 pel·lícules. Com a director, va realitzar 26 pel·lícules.[9] Va ser guardonat amb set Oscar després d'haver sigut nominat en 21 ocasions.

El 1981, va dirigir la seua última pel·lícula, Buddy, Buddy. A partir de llavors, les companyies asseguradores ja no volien assegurar pel·lícules seues a causa de la seua avançada edat. Va morir 21 anys més tard, a l'edat de 95 anys en la seua residència de Beverly Hills, a causa d'una pneumònia.

En una entrevista publicada el 1952, Wilder va enumerar les seues deu pel·lícules favorites:[10]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Com
Director Guionista Productor
1929 Der Teufelsreporter Sí
1930 Menschen am Sonntag Sí
1930 Ein Burschenlied aus Heidelberg Sí
1931 Der Mann, der seinen Mörder Sucht Sí
1931 Ihre Hoheit befiehlt Sí
1931 Der falsche Ehemann Sí
1931 Ihre Hoheit befiehlt Sí
1931 Princesse, à vos ordres! Sí
1931 Emil und die Detektive Sí
1932 Un peu d'amour Sí
1932 Happily Ever After Sí
1932 Der Sieger Sí
1932 Es war einmal ein Walzer Sí
1932 Ein blonder Traum Sí
1932 Scampolo, ein Kind der Strasse Sí
1932 Das Blaue von Himmel Sí
1933 Was Frauen träumen Sí
1933 Madame wünscht keine Kinder Sí
1933 Madame ne veut pas d'enfants Sí
1933 Adorable Sí
1934 One Exciting Adventure Sí
1934 Music in the Air Sí
1934 Mauvaise Graine Sí Sí
1935 Under Pressure Sí
1935 The Lottery Lover Sí
1937 Champagne Waltz Sí
1938 Bluebeard's Eighth Wife Sí
1938 That Certain Age Sí
1939 Midnight Sí
1939 What a Life Sí
1939 Ninotchka Sí
1940 Rhythm on the River Sí
1940 Aixeca't, amor meu (Arise, My Love) Sí
1941 Hold Back the Dawn Sí
1941 Ball of Fire Sí
1942 El superior i la menor (The Major and the Minor) Sí Sí
1943 Five Graves to Cairo Sí Sí
1944 Double Indemnity Sí Sí
1945 Dies perduts (The Lost Weekend) Sí Sí
1945 Death Mills Sí
1947 The Bishop's Wife Sí (*)
1948 Neix una cançó (A Song Is Born) Sí
1948 The Emperor Waltz Sí Sí
1948 A Foreign Affair Sí Sí
1950 Sunset Boulevard Sí Sí
1951 Ace in the Hole Sí Sí Sí
1953 Stalag 17 Sí Sí Sí
1954 Sabrina Sí Sí Sí
1955 The Seven Year Itch Sí Sí Sí
1957 L'esperit de St. Louis (The Spirit of St. Louis) Sí Sí
1957 Love in the Afternoon Sí Sí Sí
1957 Testimoni de càrrec (Witness for the Prosecution) Sí Sí
1959 Ningú no és perfecte (Some Like it Hot) Sí Sí Sí
1960 Ocean's 11 Sí (*)
1960 The Apartment Sí Sí Sí
1961 Un, dos, tres (One, Two, Three) Sí Sí Sí
1963 Irma, la douce (Irma la Douce) Sí Sí Sí
1964 Fes-me un petó, ximplet (Kiss Me, Stupid) Sí Sí Sí
1966 Un cop de sort / Bona estrella (The Fortune Cookie) Sí Sí Sí
1967 Casino Royale Sí (*)
1970 La vida privada de Sherlock Holmes (The Private Life of Sherlock Holmes) Sí Sí Sí
1972 Què va passar entre el meu pare i la teva mare? (Avanti!) Sí Sí Sí
1974 The Front Page Sí Sí
1978 Fedora Sí Sí Sí
1981 Buddy Buddy Sí Sí

(*) = No surt en els crèdits.

Guardons[11][modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.304. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 de desembre de 2014]. 
  2. Biografia Billy Wilder (en castellà). 
  3. Internet Movie Database. Biografia Billy Wilder (en anglès). Internet Movie Database. 
  4. Philips, Alastair. City of Darkness, City of Light: Emigre Filmmakers in Paris, 1929-1939. Amsterdam University Press, 2004. p. 190 (anglès)
  5. Silvester, Christopher. The Grove Book of Hollywood. Grove Press, 2002. p. 311 (anglès)
  6. Filmin. 15 claves que quizá no conozcas sobre "El Acorazado Potemkin" (en castellà). Filmin. 
  7. Andreas Hutter and Heinz Peters. «Gitla stand nicht auf Schindlers Liste» (en alemany). Neue Zuercher Zeitung, 6 Octubre 2011.
  8. Biografia de Lubitsch (en anglès). 
  9. Cook, David A.. A History of Narrative: Film Fourth Edition (en anglès). W. W. Norton & Company, 2004. ISBN 0-393-97868-0. 
  10. Karasek, Hellmuth. «Entrevista a Billy Wilder» (en anglès). Sight and Sound, 1952.
  11. Nominacions i premis, a IMDb

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Billy Wilder Modifica l'enllaç a Wikidata