Binge-watching

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Binge-watching, altrament binge-viewing, és el terme anglès per designar la pràctica de veure la televisió durant períodes de temps més llargs de l'habitual, generalment d'un únic programa de televisió. Segons una enquesta realitzada per Netflix, el 73% de les persones definides com «binge-watching» miren entre 2 i 6 episodis seguits del mateix programa.[1] El «binge-watching» és un fenomen cultural que ha esdevingut popular amb l'escalada dels serveis de flux de dades multimèdia com Netflix i Amazon Prime amb el qual l'espectador pot veure programes de televisió i pel·lícules a la carta.[2][3]

La paraula «binge-watch» ja s'utilitzava a la dècada de 1990 pels cercles fandom televisius i es referia a veure diversos episodis d'una sèrie de televisió en DVD. L'ús de la paraula es va popularitzar amb l'arribada de la visualització sota demanda i del «streaming» online. El 2013, la paraula va esdevenir «mainstream» quan Netflix va començar a penjar de cop al seu servei tots els episodis d'una temporada d'una mateixa sèrie.[4] El 61% dels participants de l'enquesta encarregada per Netflix contestaren que ells feien «binge-watch» amb regularitat.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 West, Kelly. «Unsurprising: Netflix Survey Indicates People Like To Binge-Watch TV». Cinema Blend.
  2. Poniewozik, James. «Go Ahead, Binge-Watch That TV Show». Time. Time, 2012-07-10.
  3. Jurgensen, John. «Binge Viewing: TV's Lost Weekends». The Wall Street Journal, 2012-07-12. «Using streaming and DVRs, TV viewers are increasingly gobbling up entire seasons of shows in marathon sessions»
  4. «Oxford Dictionaries Word of the Year 2013». OxfordWords blog. Oxford Dictionariess, November 19, 2013.