Biolixiviació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Biolixiviació és l'extracció de determinats metalls de les seves menes utilitzant bacteris. És un procés més net que el tradicional de lixiviació minera que utilitza cianur.[1] La biolixiviació és una de les aplicacions tradicionals de la biohidrometal·lúrgia i es fan servir diversos mètodes per a recuperar coure, zenc, plom, arsènic, antimoni, níquel, molibdè, or, i cobalt.

Comparat amb altres mètodes d'extreacció de metalls és més ecològic però més lent.

El procés[modifica | modifica el codi]

Per extreure or de la seva mena hi estan implicats nombrosos bacteris oxidants de ferro i sulfur incloent Acidithiobacillus ferrooxidans i Acidithiobacillus thiooxidans (abans coneguts com a Thiobacillus). Per exemple els bacteris catalitzen la ruptura del mineral anomenat arsenopirita (FeAs) oxidant el sulfur i el metall (en aquest cas ions d'arsènic). Això permet al producte soluble dissoldre's.

Aquest procés ocorre a la membrana cel·lular del bacteri.

El procés pel coure és molt similar, el material de partida és la calcopirita.

Biolixiviació amb fongs[modifica | modifica el codi]

Es poden utilitzar diverses espècies de fongs que poden créixer en substrats molt diferents. Aspergillus niger, Penicillium simplicissimum) són capaços de mobilitzar diversos elements del 65% al 95%.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

ing