Biomimètica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El Pavelló Quadracci des de darrere: una pallona amb les ales desplegades

La biomimètica és l'estudi de l'estructura i la funció de sistemes biològics com a models pel disseny i l'enginyeria de materials i màquines. Sovint es veu com un sinònim de biomimesi i biognosi i similar a disseny inspirat en la biologia.[1]

El terme de biomimètica deriva de les paraules gregues βίος, bios, «vida» i el sufix mimètic, "tenir una aptitud per mimetitzar-se", el segon deriva de l'adjectiu grec μιμητικός, mimetikos, «apte o hàbil per imitar, imitatiu».[2]

La biomimètica va ser encunyada per biofísic Otto Schmitt durant la dècada de 1950.[3] Ho va fer en la seva tesi doctoral que estudiava els nervis d'un calamar tractant de desenvolupar un aparell que repliqués la propagació dels seus nervis.[4] El terme similar, biònic va ser encunyat per Jack Steele el 1960.

Referències[modifica]

  1. «Biomimètica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Pabón S. de Urbina, José M.; Reglà i Jiménez et alii, Vicenç. «μιμητικός». A: Diccionari manual grec clàssic-català. Barcelona: Larousse, 2011, p. 397. ISBN 978-84-7153-909-0. 
  3. Vincent, Julian F.V.; Bogatyreva, Olga A., Bogatyrev, Nikolaj R., Bowyer, Adrian, Pahl, Anja-Karina «Biomimetics: its practice and theory». Journal of The Royal Society Interface, 3, 9, 21-08-2006, pàg. 471–482. DOI: 10.1098/rsif.2006.0127.
  4. Connie, Sullivan. «Otto H. Schmitt» (en anglès). Como People of the Past.[Enllaç no actiu]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biomimètica