Biont

Bionts Registre fòssil: 4.500 milions d'anys - actualitat
Roure cerrioide (Quercus cerrioides)
Estat de conservació
segur
Classificació científica
Superdomini: Biota
Divisions
Cytota Eubacteria Neomura Archaea Eukaryota Aphanobionta

Els bionts (Biota o Vitae) formen el superdomini informal que inclou la vida i tots els éssers vius en contraposició a les formes inorgàniques (Mineralia). Està compost del clade Cytota (dividit a l'hora entre bacteris i neomurs) i del domini Aphanobionta.

Hi ha qui proposa un nou domini de Biota per als nanobis, a l'espera de què s'acabi de confirmar si són o no formes de vida. Tots els éssers vius compartim uns mateixos trets.

Origen comú

És ampliament acceptat que fa més de 3.500 milions d'anys aparegué al planeta Terra la primera forma de vida cel·lular. D'ella, mitjançant evolució, per atzar i selecció natural, han anat apareixent les diferents espècies presents actualment o ja extintes.

Composició

Tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules, la composició de les quals és semblant quant a la proporció d'elements, i biomolècula (p.ex.: tots els èsser vius usen ATP com a moneda energètica).

Funcions vitals

1. Funció de nutrició: té com a objectiu l'obtenció de matèria i energia. N'existeixen dues modalitats:
   1. Nutrició autòtrofa: els organismes que la presenten (plantes, algues i alguns bacteris), sintetitzen la matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.
   2. Nutrició heteròtrofa : els organismes que la presenten (animals, fongs i alguns bacteris) obtenen la matèria orgànica d'altres organismes.
2. Funció de relació: té com a objectiu la interacció amb el medi exterior i intern de l'organisme (coordinació).
3. Funció de reproducció: té com a finalitat la supervivència no ja de l'organisme sinó de l'espècie. N'existeixen dues modalitats:
   1. Reproducció sexual: Precisa la intervenció de dos individus amb diferent sexe.
   2. Reproducció asexual: Només es requereix l'acció d'un sol individu i els descendents són organismes clònics del progenitor.

Comparativa dels esquelets de diferents primats coetanis (no estan a la mateixa escala). D'esquerra a dreta: Gibó, orangutan, ximpanzé, goril·la i ésser humà. La major similitud entre els esquelets d'animals més propers filogenèticament és una altre fet que avala la teoria de l'evolució.

Enllaços externs

• Vida (Systema Naturae 2000)
• Vitae (BioLib)
• Biota (Taxonomicon)

Vegeu també

• Origen de la vida.