Biont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Biota.
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bionts
Registre fòssil: 4.500 milions d'anys - actualitat
Roure cerrioide (Quercus cerrioides)
Roure cerrioide (Quercus cerrioides)
Estat de conservació
segur
Classificació científica
Superdomini: Biota
Divisions

Els bionts (Biota o Vitae) formen el superdomini informal que inclou la vida i tots els éssers vius en contraposició a les formes inorgàniques (Mineralia). Està compost del clade Cytota (dividit a l'hora entre bacteris i neomurs) i del domini Aphanobionta.

Hi ha qui proposa un nou domini de Biota per als nanobis, a l'espera de què s'acabi de confirmar si són o no formes de vida. Tots els éssers vius compartim uns mateixos trets.

Origen comú[modifica | modifica el codi]

És àmpliament acceptat que fa més de 3.500 milions d'anys aparegué al planeta Terra la primera forma de vida cel·lular. D'ella, mitjançant evolució, per atzar i selecció natural, han anat apareixent les diferents espècies presents actualment o ja extintes.

Composició[modifica | modifica el codi]

Tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules, la composició de les quals és semblant quant a la proporció d'elements, i biomolècula (p.ex.: tots els èsser vius usen ATP com a moneda energètica).

Funcions vitals[modifica | modifica el codi]

  1. Funció de nutrició: té com a objectiu l'obtenció de matèria i energia. N'existeixen dues modalitats:
    1. Nutrició autòtrofa: els organismes que la presenten (plantes, algues i alguns bacteris), sintetitzen la matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.
    2. Nutrició heteròtrofa : els organismes que la presenten (animals, fongs i alguns bacteris) obtenen la matèria orgànica d'altres organismes.
  2. Funció de relació: té com a objectiu la interacció amb el medi exterior i intern de l'organisme (coordinació).
  3. Funció de reproducció: té com a finalitat la supervivència no ja de l'organisme sinó de l'espècie. N'existeixen dues modalitats:
    1. Reproducció sexual: Precisa la intervenció de dos individus amb diferent sexe.
    2. Reproducció asexual: Només es requereix l'acció d'un sol individu.
Comparativa dels esquelets de diferents primats coetanis (no estan a la mateixa escala). D'esquerra a dreta: Gibó, orangutan, ximpanzé, goril·la i ésser humà. La major similitud entre els esquelets d'animals més propers filogenèticament és una altre fet que avala la teoria de l'evolució.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]