Biopace

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Conjunt Biopace

BioPace és una marca comercial d'un tipus de "plat ovoide" de bicicleta que evita la Zona morta dels pedals, fabricat per Shimano 1983-1993[1]

El disseny (plat oval) va ser pensat per ajudar a superar la "zona morta", on el pedals són verticals o inferior del seu recorregut) i els pilots tenen pocs avantatges mecànics.[2] Quan les bieles estan verticals, la força que aplica el ciclista és gairebé paral·lela als pedals, quan l'ideal seria que fos perpendicular a les bieles (com passa quan estan horitzontals). A més de ser poc eficient els genolls pateixen molt més.

Logo de Biopace sobre el plat

Desavantatges afegits:

  • En terreny pla no és molt problemàtic. Ho és sobretot en pujades on es pedaleja amb poca cadència i amb molta esforç.
  • Les variacions de Parell al llarg del pedaleig fa que les suspensions es bambolegin més i es perdi eficàcia.
  • Aquesta variació fan més fàcil produir pèrdues de tracció.
  • Dificulta el pas per zones trialeres (Amb molts sots pronunciats i pedres). En superar un obstacle se sol posar el pedal a la part superior per tenir el màxim recorregut abans de la següent pedalada i la major altura lliure sota del pedaler durant el recorregut. En aquesta posició s'aprofita malament la força i el ciclista s'embarassa. A més si la roda derrapa el pedal passarà a una posició més eficient per aplicar la força i derrapatge s'agreugés i no acabés fins que s'acabi la pedalada, gairebé sense fer un treball útil.

Altres sistemes per eliminar la zona morta[modifica | modifica el codi]

A part de la solució de plat ovoide del Biopace els altres sistemes per atenuar o eliminar la zona morta són:

  • Sistema de plat ovoide de Q-Rings
  • Sistema de bieles Rotor
  • Bicicleta de transmissió hidràulica es pot utilitzar un èmbol en comptes d'un bomba rotatòria. Igual que un pedal de fre o un xeringa produeix un força homogènia al llarg del seu recorregut, aquest sistema produiria un parell més constant.
  • Un sistema de cremallera i pinyó.[3]
  • La bicicletes sense pinyó lliure ajuda amb la seva pròpia inèrcia a moure els peus del ciclista en els punts alts i baixos del pedaleig.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tony Hadland. The spaceframe Moultons. LIT Verlag Münster, 30 November 1994, p. 163–. ISBN 9780950743165 [Consulta: 30 abril 2011]. 
  2. Sheldon Brown: bioritmes. 
  3. Bicicleta amb pedals de moviment rectilini

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]