Biquini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Biquini (desambiguació)».
Noia en biquini

Un biquini és un vestit de bany femení que consta de dues peces: uns sostenidors i unes calces. El modern banyador femení de dues peces fou primerament presentat per Jacques Heim, un modista de Cannes a l'estiu de 1946.[1] Decidit a promoure l'invent per tots els mitjans, Heim llogà un avió i féu escriure al cel l'eslògan: l'àtom, el vestit de bany més petit del món.[1] Heim, però, no estava de sort, perquè paral·lelament un enginyer i dissenyador de banyadors de París, Louis Réard, havia desenvolupat la mateixa idea, però molt més agosarda, ja que deixava el melic a la vista.[1]

Deu el seu nom a l'atol de Bikini, a les illes Marshall, on es varen desenvolupar les primeres proves d'explosions nuclears l'any 1946. El nom, decidit pel creador de la peça explosiva, es va estendre ràpidament degut a l'actualitat de l'atol, el suggeriment del prefix bi-, i la publicitat. Per exemple, el diari Le Monde deia, el 1947, que «el minimalista biquini és xocant com la mateixa explosió». De fet, des dels anys trenta hi havia banyadors de dues peces, però d'ús minoritari; a inicis dels anys quaranta ja eren prou habituals als EUA --menys a Europa--, i coetàniament n'exhibien les pin-ups, des de dibuixos fins a fotos promocionals d'actrius de Hollywood. Els primers anys només actrius com Brigitte Bardot aparegueren públicament en biquini, especialment durant les presentacions del Festival de Cinema de Cannes.[1]

La novetat del biquini sembla haver-se basat en la minimització de la superfície coberta, mentre que els models anàlegs anteriors semblen haver-se esborrat de la memòria col·lectiva.

És preferible al vestit de bany quan es vol prendre el sol, ja que permet que més pell es posi morena. Per exposar encara més la pell al sol es recorre al topless (per mostrar els pits).

Mai s'utilitza en les competicions de natació, ja que ofereix més resistència que un banyador d'una sola peça, que ni tan sols té escot per ser més hidrodinàmic. Sí que es fa servir en canvi en altres esports, com ara: el vòlei platja o l'atletisme, degut a la seva comoditat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 31-33. ISBN 978-84-7246088-1. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]