Bisbat d'Alès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Bisbat d'Alès (francès Alais) fou una divisió eclesiàstica de França, sorgida cap el 570, per decisió del rei Sigebert d'Austràsia amb el nom d'Aristium més tard Alès (en francès Alais), agafant 15 parròquies de la diòcesi de Nimes. La seu fou suprimida al segle VIII després de la conquesta de Nimes pels francs (754) essent incorporada al Bisbat de Nimes.

Després de l'Edicte de Nantes, els hugonots van refugiar-se a Alès com a plaça de seguretat que se'ls hi va garantir. La Convenció d'Alès el 29 de juny de 1629, va posar fi als privilegis dels protestants. Per consolidar el catolicisme el rei Lluís XIV de França i el bisbe Esprit Fléchier de Nimes van proposar la creació de la diòcesi, que fou constituïda per segona vegada el 17 de maig de 1694 per Bula del Papa Innocent XII. Els límits foren: al nord el bisbat de Mende, a l'est el bisbat d'Usès, al sud el bisbat de Nimes, i a l'oest el bisbat de Lodeva, el bisbat de Vabres i el bisbat de Rodès.

El futur cardenal de Bausset en va ser bisbe del 1784 al 1790 i agregat al bisbat d'Avinyó i el 1821 va retornar a Nimes (bisbat que havia estat restablert poc abans). El 1877 fou incorporada definitivament al Bisbat de Nimes que va prendre el nom de diòcesi de Nîmes, d'Uzès i d'Alais.

Llista de bisbes d'Alès[modifica | modifica el codi]